Anar al contingut

EL FUTUR DE LES CINC SÈNIES

«Cal consolidar l'espai agrari de Mataró com una aposta estratègica de futur»

L'Associació Agrària Cinc Sènies-Mata-Valldeix, presidida per Jaume Pera, ha nascut amb l'objectiu de preservar l'activitat agrària a la capital del Maresme

Un dels seus propòsits és recolzar joves sense tradició agrícola perquè aportin «una visió renovada de l'àmbit rural» i ajudin a «revaloritzar el camp»

Aitana Glasser

«Cal consolidar l'espai agrari de Mataró com una aposta estratègica de futur»

Preservar, millorar, desenvolupar i gestionar l’últim espai agrari de Mataró. Aquests són els objectius de l’Associació Agrària Cinc Sènies-Mata-Valldeix,  que s’ha posat en marxa aquest estiu a la capital del Maresme i que ja està fent els seus primers passos amb l’objectiu de posar en relleu i impulsar l’activitat econòmica a la zona agrària de l’est de la ciutat –a l’altre costat de la Riera de Sant Simó–, que ha aconseguit resistir l’edificació i conservar el seu ús malgrat la seva integració en la zona urbana.

Precisament per això, perquè ha aconseguit sobreviure a la imposició del maó a les grans ciutats –el 1996 es va declarar zona no urbanitzable– i mantenir el llegat agrícola mataroní, diversos veïns i treballadors de les terres van decidir impulsar la creació d’aquesta associació, que vol visibilitzar el valor econòmic, social, mediambiental, cultural i identitari de la zona des d’un punt de vista inclusiu.

«Volem passar de l’exclusió a la integració», afirma el seu president, Jaume Pera. Aprofitant precisament el caràcter periurbà del territori, en què conflueixen especificitats agràries i urbanes, volen que la zona passi a formar part de l’imaginari de la ciutat i que la ciutadania «la faci seva», entendre l’activitat agrària que es desenvolupa en aquest espai «en clau de proximitat».

Un dels tres eixos del projecte és, precisament, el veïnal, el que recull tot allò que afecta les persones que habiten l’àmbit agrari. L’altra pota del projecte és el vessant agroterritorial, orientat a «la defensa de la base territorial i de l’activitat agrària». I l’última és l’alimentària, una de les més utilitzades com a reclam a la implicació veïnal. «No només som el que mengem, sinó també d’on mengem», defensa Pera, que afegeix que iniciatives com ‘Collits a casa’ són un primer pas per formar la ciutadania en hàbits alimentaris.

Implicació de veïns i administració

D’aquesta manera, i unint tant l’interès de pagesos com de veïns i consumidors, es volen recollir totes les necessitats dels qui viuen, treballen i s’alimenten d’aquestes terres per «impulsar i consolidar l’espai agrari com a aposta estratègica de futur», i per això també demanen la implicació de les administracions competents, des de l’esfera local i supramunicipal fins a l’autonòmica.

«És necessari que organismes com la Diputació de Barcelona, que ja impulsa altres espais agraris com el Parc Agrari del Baix Llobregat o l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, també s’impliquin en aquest projecte», afirma el president de l’associació, de la mateixa manera que ho ha de fer la Generalitat, afegeix, tant pel que fa a recursos econòmics com de recursos humans. Per això, estan treballant per establir un conveni de col·laboració amb el consistori per poder complir els seus objectius.

Zona de les Cinc Sènies de Mataró / Biblioteques mataró (@bibliosmataro)

Falta de relleu generacional

Un dels principals problemes a què ha de fer front el sector agrícola és a la falta de relleu generacional. I és que la pagesia s’ha traspassat tradicionalment de generació en generació, una cosa que, amb l’auge d’altres sectors i el declivi d’aquest, s’ha anat frenant. Les xifres d’ocupació en són una bona mostra, ja que segons Idescat el sector agrari a Catalunya va passar d’ocupar 144.029 persones el 2005 a 113.199 el 2016, malgrat el repunt produït després de l’esclat de la crisi el 2009 (146.229).

Malgrat això, des de l’associació asseguren que en els últims anys hi ha hagut un «important canvi sociològic» a l’espai agrari mataroní, ja que a les famílies tradicionals de pagesos ara s’han sumat «neorurals, ecologistes, joves i persones de l’àmbit urbà que han tornat a les cases dels seus avantpassats pagesos», explica Jaume Pera, tots ells «amb una visió renovada de l’àmbit rural».

Una tendència que, assegura, cal aprofitar: «És imprescindible consolidar aquestes incorporacions, donar-los acompanyament i, sobretot, que se sentin acollits i respectats pel conjunt de la pagesia». Per això, els membres fundadors es van decidir a impulsar una associació que no fos estrictament professional, sinó que donés cabuda a totes les persones que treballen o viuen en l’àmbit agrari i que volen implicar-se a «revaloritzar el camp».

Primers passos de l’associació

Malgrat que la iniciativa és de creació recent, Pera recorda accions precedents d’altres organitzacions, com la Unió de Pagesos o les associacions de veïns de Mataró, en defensa de l’espai agrari de les Cinc Sènies, així com acords fets amb l’Ajuntament, la majoria «encara pendents d’implementar», afirma.

Ara, entre els objectius principals de l’organització hi ha aprofitar aquest petit interès dels joves pel sector, facilitant-los l’accés a la terra o propiciant la intermediació entre propietaris amb terres abandonades i nous emprenedors, per exemple, a més d’ajudar a garantir que les seves iniciatives tinguin sortida.

Per això, volen anar més enllà de les campanyes per fomentar el comerç local i busquen fer pedagogia, especialment entre els més petits, perquè entenguin des d’edats primerenques «que han de consumir productes saludables i sostenibles»; lliures de pesticides, amb menys envasos i menys desplaçaments de productes. Una cosa que «no ha de ser una moda», afirmen des de l’associació, sinó que «ha de convertir-se en un hàbit essencial».

Així mateix, des de l’organisme demanen que es posi de manifest el reconeixement de l’espai agrari de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix incorporant-la en una regidoria i creant una oficina específica dotada de pressupost, a més de donar a conèixer l’espai agrari més allà del seu àmbit geogràfic i de promoure l’adhesió d’entitats i empreses locals a la ‘Carta per a la preservació, millora, desenvolupament i gestió de l’Espai Agrari de les Zinc Sènies-Mata-Valldeix de Mataró’, que assenta les bases de l’associació.

Més notícies de Mataró a l’edició local de ‘EL PERIÓDICO DE CATALUNYA’

Temes: Agricultura