Mor als 60 anys Jordi Cuyàs, artista contemporani de Mataró
Va ser el creador de la popular Matarona, escultura que fins fa dos anys donava la benvinguda als vehicles que arribaven a la ciutat per Mataró-Oest
Dol a la cultura de Mataró per una marxa inesperada: l'artista plàstic Jordi Cuyàs, de 60 anys, va morir aquest dijous a la tarda després d'una aturada cardiorespiratòria, segons va informar l'emissora local Mataró Ràdio i va confirmar la regidoria de Cultura de l'Ajuntament.
Fill de l'històric artista local Manuel Cuyàs i Duran i germà de l'escriptor i periodista Manuel Cuyàs i Gibert, Jordi Cuyàs era una figura destacada del panorama artístic de Mataró, especialment en l'àmbit de l'art plàstic de tall contemporani.
Format a la Universitat de Barcelona en Belles Arts, va ser docent també de disseny gràfic, il·lustració i vídeo a l'escola d'art i disseny Pau Gargallo de Badalona. A la seva ciutat natal va ser també professor de l'escola Meritxell.
Era conegut per la seva obra en diversos llenguatges, com l'escultura, el vídeo i el ‘Net.Art’ i va treballar també com a dissenyador gràfic i d'exposicions.
La seva obra, de caràcter avantguardista i materialitzada en diferents disciplines, es pot veure tant en exposicions individuals com en mostres col·lectives en ciutats com Girona, Santa Coloma de Gramenet o Granollers.
Les mostres de condol es van reproduir a tota velocitat a través de les xarxes socials des del moment en què es va fer pública la seva defunció.
"Un amic i una magnífica persona, generós amb tothom. Un gran artista i professor que trobarem a faltar i recordarem sempre. DEP", va tuitejar el regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez.
Un artista molt implicat amb la seva ciutat
L'inici de la seva trajectòria artística va ser als anys 80, dècada durant la qual va fundar juntament amb Josep Maria Calleja i Jaume Simón el grup experimental CAPS.A., que va aglutinar diferents artistes en 13 publicacions 'plàstic-literàries' aparegudes entre 1983 i 2013.
La seva última exposició va ser ‘Espectres al laberint grotesc’, una videoinstal·lació sobre deu personatges del món mític de Salvador Espriu que es va poder veure a Can Palauet el 2013.
Va ser l'autor del cartell de la Festa Major de Les Santes de 1995, en què reproduïa les dues patrones de la ciutat prenent-se una copa de xampany. Molt a prop de la seva casa natal de la Rambla, a la cantonada del carrer Montserrat amb el Camí Ral, va dedicar també un esgrafiat a Juliana i Semproniana.
La Matarona, la seva obra més popular
Però la seva obra més popular a la ciutat, en aquests moments provisionalment retirada, és l'escultura La Matarona, que des de 1996 fins a 2015 va donar la benvinguda als vehicles que entraven a la capital del Maresme a través de la sortida Mataró-Oest, a la plaça França.
Es tracta d'una escultura “modular i nòmada”, de color vermell, creada el 1986 amb l'artista i membre de CAPS.A. Jaume Simón i produïda pel Departament de Cultura local i la Conselleria de Cultura de la Generalitat.
Formada per 100 metres de tub quadrat d'alumini de 10 centímetres de secció i 41 angles de ferro de diferent obertura, va poder admirar-se durant dos anys a 10 espais urbans de Catalunya i Europa abans d'instal·lar-se a Mataró el 1996. Dos anys enrere, tanmateix, l'estructura es va haver de retirar de manera provisional de la plaça per les obres que es van fer als accessos a l'autopista.
Un artista visual amb voluntat 'bèl·lica'
“Intento sempre enviar idees, conceptes, missatges. En realitat l'artista no deixa de ser com un nàufrag que envia missatges en ampolles al mar per veure qui les recull”, explicava cinc anys enrere en una entrevista al setmanari local 'El Tot Mataró'. En aquell mateix retrat, Jordi Cuyàs s'autodefinia com “un artista visual que gaudeix del seu treball” i al qual li agradaria que el seu art fos “bèl·lic, que fos una arma carregada d'idees i conceptes”.
Va ser membre fundador de l'Associació per la Cultura i l'Art Contemporani de Mataró (ACM), que té per voluntat l'impuls i la realització d'activitats que ajudin a la difusió, recerca i creació de l'art contemporani.
Notícies relacionadesEl funeral en la seva memòria tindrà lloc aquest dissabte a les 12 del migdia al Tanatori de Mataró.
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Referent social Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- Entrevista Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»
- Barcelona prorroga 24 hores el permís d’obres al Camp Nou
- Investigació ‘La casa dels horrors’ d’Oviedo tenia un desmesurat consum d’aigua i una sala d’estudi per als tres nens
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Apagada Què ens passa amb la fi del món?
- Referent social Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- Enquesta flaix Gairebé un 60% dels espanyols veuen «insuficient» la informació del Govern durant l’apagada, segons el CIS
- El moment del vi Falset obre la temporada primaveral de fires i mostres vinícoles a Catalunya