Jaume Teodoro: "Tecnocampus ja és una marca reconeguda i atractiva fora de Mataró"

Més de 3.000 estudiants. 120 empreses que donen feina a unes mil persones. I unes 5.000 que cada dia, per un motiu o altre, acaben passant pel parc tecnològic Tecnocampus Mataró-Maresme. Un equipament promogut des de l'àmbit públic que, de costar dos milions d'euros a l'any a l'Ajuntament, ha passat a estar ja pagant part del deute que l'Ajuntament va contraure per construir el parc tecnològic en el seu moment, a la zona del Rengle de la capital del Maresme. Són les xifres que avalen al director general de la institució, Jaume Teodoro, que fa balanç en aquesta entrevista del Pla Estratègic 2012-2016. Un projecte que ara entreveu un nou futur gràcies al Districte que portarà el mateix nom i que se situarà just a l'altre costat de l'Avinguda Ernest Lluch, a l'entrada sud de Mataró, i que ha de servir per albergar noves empreses. 

La setmana passada el patronat de la Fundació Tecnocampus, l'ens gestor del parc, va aprovar el pressupost de 2017, que se situa en 17,1 milions d'euros, un 25% superior al de 2016, que va ser de 13,7 milions d'euros. Aquests comptes permeten afirmar que la institució es troba en el seu punt d'equilibri financer i aposta per pujades moderades dels preus de les matrícules i taxes, d'acord amb la inflació.  

Enginyer superior de telecomunicacions i màster en administració i direcció d'empreses, Jaume Teodoro ocupa el càrrec de director general des de 2012, però és un gran coneixedor del projecte perquè va ser una de les persones que el va definir a finals dels anys 90 amb el Pla Director de la Societat de la Informació de Mataró

Vostè va arribar al Tecnocampus cinc anys enrere i acaba de complir un cicle amb la finalització del Pla Estratègic 2012-2016. El projecte, que temps enrere era acusat d'“insubstancial” per l'oposició, ¿es pot dir que està definitivament consolidat?

--Sí, jo crec que podem parlar d'una clara consolidació. El moment en què vaig prendre les regnes del projecte, calia donar-li contingut a l'espai físic que s'havia creat al Rengle. Donar-li contingut a nivell universitari, a nivell d'empreses i d'emprenedoria i contingut en accions de promoció econòmica de la ciutat.

Són cinc anys d'èxit del Tecnocampus que, no obstant, coincideixen just amb la fase aguda de la crisi econòmica. ¿Quina paradoxa, no? ¿A què ho atribueix?

--El període que va del 2012 a l'actualitat ha suposat un càstig enorme en l'economia i en la societat i tot i així hem aconseguit passar de mil a tres mil estudiants i passar de tenir una fundació amb pèrdues molt importants i insostenibles a tenir una fundació sanejada i que el 2016 ha tingut el millor exercici històric en termes econòmics. ¿A què ho atribuiria? Jo crec que l'èxit es deu a què en una època de crisi la gent tendeix a invertir en formació, per tant aquesta activitat formativa encara que ha significat un sacrifici més gran per a les famílies... no s'ha vist tan afectada. També a què l'atractiu del projecte és molt important, el factor atracció que té un projecte com Tecnocampus és molt rellevant. És un atractiu, a la meva manera de veure, que ve donat per unes instal·lacions de primera categoria, un model en què l'educació universitària s'entrellaça amb l'empresa, en un projecte internacional, d'emprenedoria... I tot barrejat dona un contingut diferencial, que a Catalunya en aquests moments em consta que es valora. Jo crec que en aquest moment Tecnocampus és una marca atractiva. Òbviament, l'èxit es deu també a la molta feina feta, òbviament. Treballar... i tenir una creença forta en el projecte. En el meu cas, la creença és lògica perquè el meu passat em condicionava a tenir una visió particular molt concreta, que és la que m'ha permès tirar endavant.

Sense ser aquella persona que va començar a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró com a alumne, després donant classes i finalment en càrrecs directius, ¿hauria pogut fer el que ha fet?

--No es tracta de penjar-se medalles, perquè aquest és un projecte col·lectiu, una successió d'èxits, un projecte de ciutat on hi ha hagut molta gent necessària -alguna imprescindible però sobretot molta necessària-. Jo he pogut ser necessari en un determinat moment; no sé si imprescindible però sí necessari. I el que li he intentat donar al càrrec és el meu perfil, que neix de la vocació acadèmica, com a professor que vaig ser i que segueixo sent i perquè sóc una persona que ha estat emprenedor, que va deixar la universitat en un determinat moment. I aquesta barreja jo crec que és molt interessant; quan un és capaç d'entrar en una institució universitària, ha de saber el que és una universitat. I si li pots sumar aquesta visió de l'empresa, de l'emprenedoria, del que ha portat a terme un projecte, sigui amb èxit o sense èxit... llavors jo crec que això ha condicionat, sí; com a mínim a mi m'ha condicionat.

¿Ho recomana, gairebé, tenir aquests dos vessants, sumat al fet que vostè és també una persona de la ciutat on treballa?

--Bé, el component "mataronista" jo crec que també és important, sí; per a fer aquesta feina no és el mateix si et sents arrelat, membre d'una comunitat com Mataró... no és el mateix esforç el que li dediques i la mateixa passió que si no és el cas. Això no vol dir que tothom no ho pugui fer bé, ¿eh? Abans que res, humilitat; això ha estat una qüestió de treballar, de tenir idees clares i d'obtenir suport institucional, perquè el director general, al final, el que fa és executar un mandat que se li dona i que ha de saber interpretar perquè les coses vagin cap on han d'anar.

¿Vostè creu que Mataró percep ja clarament el que li aporta el Tecnocampus? O encara existeix aquella d'idea de: "El Tecnocampus? Ah, sí, allò que hi ha al Rengle, aquelles torres tan altes...".

--Jo penso que encara hi ha molta feina a fer perquè la ciutat visqui la realitat d'una ciutat universitària, perquè entengui el valor diferencial que li aporta ser una ciutat amb universitat. Però en canvi estic convençut, perquè quan parles amb la gent ho veus, que Tecnocampus és un dels elements que dona orgull de ciutat, que permet dir: "Com a mínim tenim això". Aquell mataroní que té la sensació de què les coses a la ciutat van a pitjor -segurament de forma errònia-, el Tecnocampus l'ajuda a valorar quelcom positiu, que funciona, a la ciutat. I és que a més, fora de Mataró, el Tecnocampus és quelcom que reforça la marca de la ciutat. El Tecnoampus, Mataró. Mataró, el Tecnocampus. Això la gent ho constata, també. A partir d'aquí, és clar que no és quelcom popular, no és la Festa Major, que transcendeixi contínuament en els mitjans i que es pugui explicar tota l'estona... però sí crec que el concepte ha arrelat a la ciutat, que la gent veu que és una cosa que genera economia, formació, educació. I que ha situat Mataró al mapa. N'estic convençut.

Precisament vostè parla del Tecnocampus com un element que permet a la ciutat "ser" al mapa metropolità.

--Sí, a veure, també és veritat que la crisi econòmica ha fet que l'agenda política estigui molt marcada i prioritzada per les urgències socials. El Tecnocampus és un èxit perquè els diferents responsables municipals s'ho han cregut sense interrupció i hi han posat molts diners, 50 milions d'euros; molts diners. Però el que deia: les urgències han estat la prioritat i per tant... un discurs d'excessives floritures no hi és ni és el moment de què hi sigui. Però sí, el parc posa Mataró en el marc metropolità en un moment en què les ciutats ja no s'expliquen de forma aïllada sinó en un context; Mataró viu amb moltes interrelacions en aquesta àrea. El Tecnocampus fa que Mataró tingui un paper universitari, un paper de parc tecnològic, de ‘hub’ del coneixement.

El moment en què vostè i el seu equip van aconseguir el punt d'equilibri econòmic en el sentit que els ingressos del parc ja permetien pagar les despeses que es generen avui dia, devia ser un moment de serenitat íntima brutal, ¿no? Per una altra part, que a Mataró segueixi havent 10.300 aturats actualment suposo que segueix posant pressió a la idea que el parc ha de ser el motor de generació de llocs de treball a la ciutat...

--És que el parc ja és un motor generador de feina, només amb l'estructura de la fundació ja donem feina a 250 persones. Estem al cent per cent d'ocupació, d'empreses; això podria haver estat l'aeroport de Castelló i no és el cas. És un èxit, funciona, hi ha més de cent empreses aquí, 120 concretament, que donen feina a mil persones. Gent que ve cada dia aquí a treballar. Això, sumat a tota l'activitat municipal de promoció econòmica fa que en aquest complex cada dia hi passin 3.000 o 4.000 persones; potser em quedo curt i són 5.000. Som, sens dubte, un motor de generació d'economia per a la ciutat.

Respecte al tema de les finances, quan jo vaig arribar aquí efectivament la situació era molt crítica perquè s'havien de començar a tornar els deutes i perquè la fundació perdia cada any dos milions d'euros que després l'Ajuntament havia de posar de la seva butxaca. La urgència, en aquell moment, estava en portar a terme un projecte de creixement, un projecte que ens tornés al que ja havia estat la universitat a Mataró, perquè cal tenir en compte que entre l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, que va néixer del Miquel Biada, i l'Escola Universitària del Maresme, promoguda pel Consell Comarcal del Maresme, s'havia arribat a tenir 2.600 alumnes, entre els dos centres, a finals dels 90 i principis del 2000.

Avui hem superat aquestes xifres amb escreix, tenim molts més alumnes dels que vam tenir mai. Al Tecnocampus hem passat a tenir una situació sanejada, que no costa diners -en l'exercici corrent- a l'Ajuntament ni tampoc té beneficis. De fet aquest no és el seu objectiu i si tenim excedent, dediquem part del pressupost a beques o a desenvolupar polítiques que fomentin l'activitat econòmica, l'empresa, l'emprenedoria. La urgència era aquesta i vam ser capaços d'aconseguir-ho, de captar estudiants i empreses. ¡És que ara mateix estem plens, en llista d'espera!

A vegades costa explicar el tipus de continguts que s'imparteixen a nivell d'estudis al Tecnocampus. Veiem infemería, tecnologia, màrqueting, estudis d'activitat física... ¿però com es compon un tot amb sentit?

--Quan es va començar a crear la idea del Tecnocampus, el 1999, en el moment en què el projecte políticament el capitanejava Pilar González-Agàpito -que per cert crec que ha sigut algú no només necessari sinó també imprescindible per al projecte-, ja vèiem el Tecnocampus com la nova fàbrica de Mataró. Aquell 'hub', aquell espai de concentració d'activitat econòmica, que havia de substituir la forta activitat fabril que en aquells moments vèiem que anava a la baixa i que desapareixeria amb el temps... cap a una activitat de valor afegit, de coneixement, de tecnologies de la informació i la comunicació. I això és el que, amb més o menys envergadura -sempre és discutible- s'ha arribat a fer, sent fidel a aquella visió, gràcies a l'impuls de l'Alícia Romero, d'en Miquel Rey... de molta gent que ha posat tota la seva energia en aquest projecte que, insisteixo, és un treball col·lectiu.

Però vaja, no voldria donar la sensació que la feina estigui feta, ¿eh? Al revés, hem d'anar més enllà i situar Mataró de veritat al mapa i ser un atractiu per poder albergar a qualsevol empresa que ho vulgui. És per això que necessitem ampliar, tenir més espais, i que hem crescut amb el TCM 6 a l'edifici del Rengle, on hem instal·lat 4.000 metres quadrats d'activitat nostra. Aspirem a què amb el nou Pla Estratègic del Tecnocampus que estem redactant -junt amb l'Ajuntament i el projecte Mataró 2022-, es pugui donar espai a noves iniciatives, generar una nova visió. De fet, jo crec que la visió que es va tenir en aquell moment, ara fa quasi vint anys, que era molt ambiciosa, ara torna a ser necessària. I que hem de tornar a pensar en els pròxims 15 i 20 anys. Això no és fàcil, és clar, però hem de fer-ho.  

Però insisteixo, conceptualment, ¿com s'ordenen en un relat comprensible totes les activitats formatives que es porten a terme aquí?

--Per a nosaltres hi ha elements transversals que són la tecnologia, no en el sentit de "fabricar coses" sinó la tecnologia com a element transformador de qualsevol àmbit de l'economia, i l'emprenedoria, com una actitud, unes competències i uns coneixements que fan que les persones s'empoderen i permeten que portin a terme projectes personals i propis, que al final generin ocupació. Aquests dos àmbits transversals són els que estructuren els tres àmbits verticals en los que ens hem especialitzat, que són el de l'empresa, el de ciències de la salut i el de les enginyeries i els estudis tècnics en general. Les relacions entre aquests tres àmbits són lògics des del moment que la tecnologia s'aplica a la salut, que la salut té un clar component tecnològic, que el màrqueting i l'empresa conviuen en un entorn on l'economia de la salut és fonamental i que el màrqueting i l'empresa viuen en un entorn on l'economia del coneixement és fonamental. Les relacions són constants i permanents. I d'això es tracta, que aquests tres àmbits s'interrelacionin en grups d'investigació, en transferència tecnològica... i en tot tipus d'accions de promoció de l'empresa.

Vostè parlava de la idea inicial del Tecnocampus. Es pretenia també contaminar en positiu el teixit industrial existent, el que hagués resistit les crisis prèvies. A la meva manera de veure, això potser és el que més coix queda del projecte. ¿És un repte pendent?

--Mataró és una ciutat d'emprenedors. Vaja, ara n'hi diem "emprenedors" i abans dèiem "gent que s'instal·la pel seu compte". Això és molt peculiar, no passa en qualsevol lloc; el Tecnocampus no podria haver funcionat en qualsevol regió d'Espanya. Ara el Tecnocampus és una eina d'aquest ADN d'emprenedoria que es respira encara en la ciutat; en alguns casos som capaços de canalitzar-lo i en altres casos no, certament. El cas de les empreses tèxtils és paradigmàtic: actualment, a Mataró trobaràs molt poques màquines que fabriquin tèxtil en si, les que fabriquen mostres, potser, però en canvi trobaràs sistemes de gestió, d'informació, de disseny, d'indústria 4.0... i jo sostinc que aquesta activitat empresarial genera molta més facturació i molt més valor afegit i rellevància en el sector econòmic del que generava abans. Menys llocs de treball, sí, però no s'ha de menysvalorar l'altre tema. ¿Que si hi ha enginyers els nostres treballant en la metal·lúrgia, en la mecànica, en el tèxtil, en l'electrònica? ¡doncs clar que hi són! Hi ha una relació causal, Tecnocampus-ciutat, òbviament. No som l'únic element que hi ajuda, però som un dels puntals. Prefereixo pensar que nosaltres estem ajudant a crear les condicions per sortir de la crisi econòmica, de l'atur, i de la crisi d'identitat, de creure'ns la ciutat, que tenim. Hem de recuperar l'orgull clàssic de ciutat, de manera que ens permeti com a mínim tornar a l'ambient d'abans de la crisi.

El futur del parc és el Districte Tecnocampus, ja ho ha comentat. També hi ha la idea d'instal·lar un institut de FP dual, anunciat per la Generalitat.

--El Districte Tecnocampus és un nom que li havíem donat a l'ampliació i que tant l'alcalde actual David Bote com la regidora de promoció econòmica Dolors Guillén han adoptat en el marc del pla estratègic Mataró 2022. I això és molt positiu. La nostra tasca és que la gent que ha de liderar les oportunitats les reculli i les lideri. Per tant, podríem dir que "missió complerta" en el sentit d'haver llançat el concepte, igual que en el seu moment el concepte Tecnocampus va funcionar. El concepte del districte és que, si Mataró es confirma que és atractiu per acollir més empreses i resulta que tenim el parc ple... doncs l'haurem d'ampliar; sinó deixarem de ser atractius. Tenim llista d'espera, insisteixo. I si, com a ciutat tenim zones en desenvolupament que només són per edificar... no podrem situar-hi nova activitat econòmica ni crear llocs de treball. Hi ha pocs espais disponibles a la ciutat... doncs aprofitem-los. Al Tecnocampus tenim un bon entorn, la referència de Barcelona, les infraestructures, la proximitat de la ciutat... només podem anar a més. I Mataró també.

Per anar acabant, s'acaba d'anunciar que el Tecnocampus passarà a acollir els estudis de Mataró Ràdio en el marc de la fusió amb m1tv, la televisió local i comarcal, que ja estava instal·lada en el parc. Tot això s'emmarca dins del fet que al Tecnocampus s'imparteix el Grau de Mitjans Audiovisuals (GMA), un dels que més acceptació té. ¿Podríem dir que és una nova singularitat per al parc que vostè dirigeix?

--Sí, sí, totalment. El GMA és un dels estudis més atractius que tenim, ha prosperat molt ben aquests últims anys. I el fet de que la televisió i la ràdio de Mataró avancin cap a la fusió ens permetrà anar cap a un model d'escola-taller en el qual la relació mitjans-universitat sigui molt estreta. I que sigui molt coherent amb el concepte d'estudis que tenim al Tecnocampus, uns estudis universitaris professionalitzadors, on ens creiem la dualitat, el fet d'estudiar i treballar al mateix temps. I així estem teixint aquest projecte, que va molt més enllà que "allotjar" aquests nous estudis de ràdio i televisió fusionats.

¿Té corda per a estona, Jaume Teodoro, com a director general del Tecnocampus?

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

--Mira, l'empresa privada sempre tenen un 'plus' d'adrenalina però aquest és un projecte que per a mi té un gran component emocional, personal, perquè estic vinculat al Tecnocampus des de l'inici. La satisfacció que tinc de ser reconegut, del suport que rebut per part de la fundació que regeix el parc... Cal dir que he tingut la sort que els números m'han acompanyat; podríem haver treballat molt i que les coses no haguessin anat tan bé. Per sort, l'esforç s'ha vist recompensat amb resultats. A més, des que vaig arribar aquí, com a director general, intento recuperar la meva faceta com a professor, que és una cosa que m'agrada moltíssim. Intento tenir dos o tres grups cada any i la veritat és que m'ho passo molt bé. 

Més notícies de Mataró