Raons de l’efecte ‘illa de calor’ que fa cremar Madrid a l’estiu

Tot i que el setembre del 2020 l’Ajuntament de Madrid va anunciar el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic a través d’«una aposta integral per transformar i modernitzar l’espai urbà de la ciutat a través de la renaturalització. Ni deserts de formigó, ni solars degradats, ni espais abandonats entre blocs», en paraules de Mariano Fuentes, delegat de l’Àrea de Desenvolupament Urbà, que prometia «una revolució a l’espai públic», el cert és que la capital no aconsegueix frenar, de moment, l’efecte ‘illa de calor’ que pateix, un sobreescalfament especialment apreciable durant les nits d’estiu, que fa que de matinada la ciutat sigui més càlida que el seu entorn i que es mesura tenint en compte les temperatures mínimes registrades, no les màximes.

Cert és que l’estratègia municipal, batejada com a ‘illa de color’ i consistent en actuacions com la creació del Bosc Metropolità, la renaturalització dels espais públics degradats, abandonats o mal cuidats a la ciutat i el projecte de Barris Productors, que contempla actuacions verdes en àrees lliures entre blocs, solars desocupats, cobertes, soterranis en desús i, fins i tot, locals comercials vacants, està pensada per tenir efectes a llarg termini, però mentrestant «la calor emmagatzemada (durant el dia) per l’asfalt i els edificis és reemet a l’atmosfera en forma de radiació d’ona llarga» en horari nocturn, segons explica un estudi sobre el clima urbà de Madrid, realitzat per a l’ajuntament el 2016, cosa que converteix en un forn urbà la capital.

L’efecte ‘illa de calor’ no és exclusiu de l’època estival, però sí més apreciable a l’estació estiuenca, quan el cel sense núvols, l’elevada insolació i els vents en calma li són propicis.

Segons l’informe, respecte al canvi climàtic, «la ciutat de Madrid és una àrea especialment vulnerable, per la seva mida, amb una població de risc molt elevada; per les condicions climàtiques regionals, amb estius molt càlids, i per l’intens procés d’artificialització que afavoreix la formació d’un clima urbà molt ben desenvolupat amb un elevat nombre de dies amb illes de calor molt intenses. A tot això s’hi uneix la seva situació a l’interior peninsular, on els efectes del canvi climàtic seran molt acusats, tal com indica l’Agència Europea de Medi Ambient (2012), que estima que als països del sud d’Europa es produirà un augment molt important de les onades de calor, amb forts augments en la demanda elèctrica a l’estiu i el consegüent augment de les emissions de contaminants, així com un augment de l’estrès tèrmic estival».

En qualsevol cas i, tot i que es parla de la ciutat de Madrid en general, dins de l’urbs es pot determinar una incidència diferent de l’efecte ‘illa de calor’ segons zones.

Notícies relacionades

¿Circular per l’M-30 sense etiqueta? Només en aquests quatre casos

Ja es coneix el projecte professional pel qual Toni Cantó ha abandonat l’Oficina del Español d’Ayuso

D’aquesta manera, als nuclis interiors es pateix més que a la perifèria, així com a les zones amb més asfalt i a les d’edificacions de menys qualitat.

Per contra, el nord-oest de Madrid i, en concret, l’àrea de Moncloa-Aravaca, és la de menys incidència.