Madrid classificarà les residències per prioritzar la seva assistència sanitària i exigirà plans de contingència

La Comunitat de Madrid emprendrà una classificació de les residències per determinar el seu grau de medicalització i possibilitats d’aïllament per a, amb això, prioritzar l’accés al sistema sanitària per a les que no disposin de prou mitjans.

D’altra banda, es potenciarà el treball coordinat entre el Samur i el SUMMA per facilitar les derivacions de persones grans a hospitals de cara a evitar risc de «colls d’ampolla» quant als trasllats, i també podran contractar-se empreses externes en cas de requerir-se circuits específics per a aquest col·lectiu.

A més, totes les residències hauran de disposar d’un pla de contingència específic, igual que el que ja tenen els hospitals, per a la qual cosa ja se’ls ha remès un document on detallaran les seves mesures davant del coronavirus, i es revisaran els criteris per a la concessió de llicències d’obertura d’aquestes instal·lacions.

També s’augmentarà la formació dels professionals sanitaris de les residències, els hospitals Gregorio Marañón i Infanta Leonor desplegaran cursos de capacitació als centres, s’ha garantit una provisió d’equips de protecció individual específica per a aquests centres en cas que es produeixi una segona onada de coronavirus.

Així ho ha indicat en una entrevista el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Enrique Ruiz Escudero, per incidir que s’elaborarà una nova ordre per part de la Direcció General de Coordinació Sociosanitària que catalogarà les residències en tres grans tipus, i s'adoptarà amb això la proposta formulada per la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia.

Concretament es planificarà la categoria ‘A’ per a les residències que tenen prou professionals per fer atenció a tots els usuaris i instal·lacions de cara a practicar un adequat aïllament davant del coronavirus.

Un altre tipus intermedi, sota l’etiqueta ‘B’, identificarà les que disposen dels professionals sanitaris necessaris per assistir les persones grans però tenen «dificultats» per aïllar-los convenientment per les seves característiques constructives dels immobles, tot i que sí que podria fer-ho de forma puntual, com pot ser confinar en una habitació individual.

Finalment, seria l’últim grup de centres (tipus ‘C’) dins d’aquesta classificació que no reuniria ni professionals ni un edifici conforme per aïllar zones específiques en cas de brot.

L’objectiu és disposar d’un mapa dels mitjans de les residències, que és un sector «molt heterogeni», quant a la seva disponibilitat d’assistència sanitària en cas de crisi de Covid-19 i conèixer el seu règim de gestió (si són públiques, privades o concertades).

«Cal fer un pas més a les residències»

Escudero ha recalcat que la Comunitat disposa d’un sistema d’actuació vigent des de fa «moltes setmanes» basat en «molta coordinació a la xarxa d’Atenció Primària amb hospitals», amb 66 equips que proporcionen assistència a aquests centres (tractament mèdic, oxigenoteràpia...) però entén que «s’ha de fer un pas més» en la línia del que planifiquen les societats de geriatria.

«Això permetrà segons aquest tipus de classificació quina prioritat té respecte al sistema sanitari, ja que no és el mateix que tinguin un equip estable o si requereixen més telemedicina, per a en funció d’això anar adaptant el nivell de resposta segons la sanitarització de les residències», ha afegit.

Un altre aspecte rellevant serà l’«exigència» d’un pla de contingència perquè la Conselleria de Sanitat conegui, per endavant, com es comportaran en cas de detecció de casos nous de coronavirus a les seves instal·lacions.

Durant aquesta crisi sanitària, la Conselleria de Sanitat ha medicalitzat un total de 232 residències, amb presència d’equips sanitaris de forma estable. A més, s’han dispensat més de 176.215 dosis de medicaments en 380 centres i s’han facilitat 3.039 concentradors d’oxigenoteràpia a 270 instal·lacions.

«Es tracta de saber què tenen pensat, com tenen pensat els sistemes de derivació amb els geriatres d’enllaç i, després un altre punt important, és la protecció del personal sanitari, que tinguin els equips de protecció individual», ha desgranat.

Entre els plans per potenciar la resposta davant del coronavirus en aquests centres sociosanitaris, a part de la possibilitat de contractar fins a 54 geriatres més, es troba l’estudi de seroprevalença tant a residents com a professionals, que es llançarà pròximament i que utilitzarà el punt de partida de la investigació de l’Hospital Gregorio Marañón, que va detectar presència d’anticossos en el 70% dels ancians i el 30% de cuidadors.

També es vol estendre el «model» de la Unitat d’Atenció al Pacient Institucionalitzat (UAPI) de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda a altres centres, ja que ha funcionat «molt bé» en el seu àmbit al planificar «circuits preferents» tant en Urgències com en hospitalització d’aquest tipus de pacients, així com servei de telemedicina o trasllat del facultatiu a la mateixa residència per no haver de fer derivacions.

«És un model que porta diversos anys amb bons resultats i la veritat que és un model que es pot exportar a les residències», ha asseverat el conseller de Sanitat, ja que la idea també és disposar a les Urgències d’unitats específiques d’atenció a les persones grans, que permetrà adequar ingressos i traçar plans de cures adaptats a les seves condicions.

«El que és medicalitzar ho decideixen els metges»

Escudero ha manifestat, a més, que medicalitzar és donar el recolzament i resposta assistencial que requereix la situació clínica del pacient i de les característiques del centre.

«El que suposa medicalitzar residències ho ha de dir Sanitat, no un ajuntament (...) Qui ha de dir-ho són els metges», ha assenyalat en al·lusió a alguns municipis, com Leganés o Alcorcón, que han demandat més mesures i fins i tot han anat als tribunals per això.

Notícies relacionades

Ja es coneix el projecte professional pel qual Toni Cantó ha abandonat l’Oficina del Español d’Ayuso

Feijóo i Ayuso donen el tret de sortida al nou curs polític del PP de Madrid

També ha recalcat que caldrà revisar el model de les residències, com «elevar» el nivell d’exigència a l’hora d’obrir noves instal·lacions, però que tampoc poden ser «hospitals» perquè es tracta de la «llar» de les persones grans. Per això, aquesta nova estratègia busca agilitar l’accés al sistema sanitari en cas de ser necessari.