bé d'interès cultural

Una disputa familiar per l'herència de l'Homeopàtic manté una marquesa com a propietària

El diputat regional socialista, Diego Cruz, va instar la Comunitat de Madrid recuperar l'edifici històric per evitar l'especulació

homeopatico

homeopatico

2
Es llegeix en minuts
Europa Press

El Tribunal Suprem ha resolt a favor de mantenir a una dona saragossana el títol de marquesa de Núñez, origen de disputa familiar per posseir en ple barri de Chamberí el palauet del segle XIX, on s’ubica la Fundació Institut Homeopàtic i Hospital de San José, construït amb estil neogòtic el 1878 i declarat Bé d’Interès Cultural.

Així consta en una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual l’Alt Tribunal desestima els recursos d’infracció processal i de cassació interposats per un dels presumptes hereus Alfredo García Alix Pérez contra la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Saragossa de 21 de juny del 2017.

Aquest palauet amaga una disputa familiar i legal que té el seu origen en la dècada dels 90 per pugnar pel marquesat de Núñez, que comporta la propietat d’aquest immoble de 2.100 metres quadrats que s’ubiquen en una parcel·la de 3.000 situada al carrer Eloy Gonzalo a l’altura dels número 3 i 5.

Vacant del títol 

L’octubre passat, el diputat regional socialista Diego Cruz va instar l’Assemblea de Madrid a recuperar aquest edifici històric, actualment buit i en desús, per evitar que s’especuli arran d’una herència «sense que ningú es faci càrrec dels diners públics invertits», uns tres milions d’euros.

García Alix Pérez, assentat a Madrid, va demandar María José Fernández Rodríguez per reclamar el seu títol com a descendent biològic del marquès de Núñez. Així, va acudir a la Justícia perquè declarés el seu «millor dret» per ostentar el títol de Marquès de Núñez, que actualment ostenta la demandada i, si portar com a primer cognom el seu unit amb el de Núñez.

Subsidiària, va sol·licitar que es declarés la vacant definitiva del títol de Marquès de Núñez per haver mort el II Marquès de Núñez, sense fills ni descendents haguts en constant i legítim matrimoni, el que s’exigia per a «la successió a la mateixa carta de creació de la mercè atorgada el 13 de març del 1865 i en conseqüència, es declari la nul·litat de les cartes de successió en el marquesat de Núñez de data 19 de juliol del 1982, a favor del senyor Jaime Fernández Moreno, i de 5 d’abril del 2011 a favor de la demanda»

Principi de propinqüitat

Notícies relacionades

Afirma el demandant que tots dos són besnets de dues germanes de José Guillermo Fano García, designat II Marquès de Núñez; María Carmen Fano García, i Josefa de la O Fano García, sent María Carmen la més gran. Per això el demandant, segons apunta la resolució, al ser descendent de María Carmen –germana gran del II Marquès i de Josefa de la O–, es considera de «millor dret que la demandada per aplicació del principi de propinqüitat».

La sentència apel·lada i que ara es confirma sustentava el seu rebuig de la demanda en la falta de relació de consanguinitat entre el demandant i l’últim posseïdor legítim del títol –aquell del qual derivarien els possibles drets de cadascuna de les parts, en aquest cas el II Marquès– el que «exclou l’aplicació del principi de propinqüitat per a la determinació del millor dret a posseir el títol». L’esmentada conclusió es recolza en la sentència ferma de 15 de desembre del 2015 de la qual resulta que el II Marquès i la besàvia del demandant no eren germans.