Les millors novel·les històriques per a Sant Jordi: sobre nazis, Juli Cèsar, Pearl Harbour i el papa Luna

A ‘El ejército ciego’, la novel·la que va obtenir el premi Alfaguara 2025, el mexicà David Toscana relata la derrota l’any 1014 de l’exèrcit búlgar en mans de Basili II. Per humiliar encara més els seus enemics, l’emperador bizantí va ordenar arrencar els ulls als 15.000 soldats supervivents, deixant borni un de cada cent perquè els guiessin al seu país.

‘Cinco meses de invierno’, títol de James Kestrel, lloat per Stephen Kingen persona, combina la novel·la històrica, el relat ‘noir’ i la literatura de viatges per transmetre al lector la tensió que vivia la societat nord-americana en els dies previs al bombardeig de Pearl Harbour per part de l’aviació japonesa. Un atac que encendria el front del Pacífic de la Segona Guerra Mundial i que, si bé sembla llunyà, està més d’actualitat que mai, després de la broma pesada que Donald Trump va fer davant Sanae Takaichi, primera ministra del Japó, en la seva recent visita a la Casa Blanca.

¿Quants segles són necessaris perquè una novel·la sigui considerada històrica? ¿És novel·la històrica ‘La forja de un rebelde’ de Barea? Sí. ¿Ho és ‘El laberinto mágico’ d’Aub? També. Per tant, no és arriscat considerar així aquesta novel·la sobre una família que és testimoni de la debacle del salazarisme i de la revolució dels clavells del 1973.

‘Corazones de León’ tanca la trilogia en què l’historiador Dan Jones es remunta a l’Anglaterra de mitjans del segle XV per narrar la història d’uns valents guerrers subjectes als vaivens del seu temps. Aquesta vegada i després de combatre a França, els Gossos d’Essex es veuran involucrats en una nova guerra provocada pel regne de Castella.

Als voltants l’actual Gran Via madrilenya hi havia la Casa del Pecado Mortal, que acollia dones que, per infidelitat o solteria, havien de donar a llum en secret. Aquesta institució i l’estructura repressiva que la sustentava inspira a Mari Pau Domínguez la història de Carlota Visedo, jove marquesa que desitja viure l’amor al marge del seu marit.

L’escriptor francès Hervé Le Tellier recupera en aquesta novel·la memòria de la resistència francesa contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Una història sobre la llibertat i la lluita antifeixista que, en un escenari bèl·lic i amb derives autoritàries com l’actual, adquireix un significat que va més enllà del merament literari.

Tot i que tres bruixes li auguren que serà emperador de Bizanci, Juan Tzimisces descreu la profecia, convençut que, després de morir la seva dona, la seva vida no té sentit. No obstant diferents esdeveniments –com la seva relació amb la dona de l’emperador–, faran que Tzimisces pugi al tron i la seva vida es narri als llibres d’història i en aquesta novel·la.

Quan a la València del segle XV es decideix erigir una llotja, no falten els que afirmen que una construcció que competeixi en monumentalitat amb els edificis religiosos és blasfema. A partir de llavors, Joan Ibarra, picapedrer de les obres, s’haurà de preocupar tant per la resistència de materials i les plomades com per les conspiracions i assassinats.

Jose Ángel Mañas firma aquesta novel·la sobre Benet XIII, el papa Luna, pontífex que, el 1378, va protagonitzar el cisma d’Occident i, el 1414, va ser declarat antipapa en el concili de Constança. Una obra reconeguda amb el premi Lletres del Mediterrani en la qual destaca la tasca de documentació, que va comptar amb ajuda de descendents del mateix Papa.

Morta prematurament el 1941, Sally Carson va tenir el temps i la clarividència suficients per escriure el 1934 aquesta història d’amor en què relata, gairebé a temps real, l’ascens del nazisme i les seves conseqüències. Novel·la oblidada i rescatada per als lectors anglesos el 2025, que ara es publica en castellà per Periférica i Alianza Editorial.

L’autor de l’exitosa ‘El mozárabe’ firma aquesta novel·la ambientada al segle XV. Una història iniciàtica protagonitzada per un aprenent de falconer, que arrenca a la ciutat de Segòvia, conclou a Constantinoble i recorre llocs tan evocadors com Bizanci, Samarcanda o les ruïnes de l’antiga ciutat de Troia.

¿Per quina raó va retirar Francisco de Goya ‘Els capricis’ tot just unes setmanes després d’haver-los posat a la venda amb enorme èxit? La resposta l’ha imaginat Luis Zueco com a part de la trama d’‘El juicio’, una novel·la en la qual l’escriptor saragossà fa servir la figura del pintor per mostrar l’oposició entre món il·lustrat i l’obscurantisme de la Inquisició.

Una història familiar ambientada en els Jocs Olímpics de Moscou del 1980, quan ningú, ni tan sols l’osset Misha, s’imaginava que una dècada més tard cauria el mur de Berlín i la Unió Soviètica s’enfonsaria. Un text en el qual Olga Medevedkova reflexiona sobre què era ser soviètic i què queda d’aquesta herència en les noves generacions.

Tercer volum de la sèrie que Santiago Posteguillo ha dedicat a la figura de Juli Cèsar i que posa fi al primer cicle dels llibres anunciats sobre el personatge. En aquesta ocasió, l’autor de 'Roma soy yo' i 'Yo, Julia', segueix el polític i militar romà per la campanya de les Gàl·lies, la seva tornada a Roma i el seu viatge a Egipte, on coneixerà Cleòpatra.

Madrid, 1937. Després de l’esclat d’una bomba a la Gran Via, la vida de dues veïnes canviarà completament. Una no podrà tornar més a casa seva i l’altra prendrà una decisió que l’obligarà a assumir una nova identitat. Després de ‘Las herederas de la Singer’ i ‘La niña del sombrero azul’, Ana Lena Rivera firma una altra novel·la suportada per grans personatges femenins.

La construcció d’una nova catedral per a Compostel·la és el desencadenant d’aquesta novel·la en la qual els membres d’estaments com el clergat, la noblesa i els mercaders, portats pel seu egoisme i ambició, empobreixen el poble que, fart d’aquests abusos, ordirà la seva particular venjança.

Notícies relacionades

Els millors llibres en català per a Sant Jordi 2026

Quin temps farà per Sant Jordi 2026 a Catalunya? El Meteocat anuncia la seva predicció

Publicada el 2020, ‘Los apóstatas’ arriba a les llibreries espanyoles després de la concessió a Gonzalo Celorio del premi Cervantes. L’autor mexicà repassa la història recent de Llatinoamèrica a través de la vocació religiosa dels seus germans: un va abraçar la teologia de l’alliberament i va participar en la revolució sandinista; l’altre va acabar obsessionat pel satanisme.

A més de per les històries que narren, les novel·les de Desperta Ferro tenen l’atractiu afegit del seu rigor històric. En aquesta ocasió, Antonio J. Carrasco Álvarez es trasllada als boscos de Germània per relatar les conseqüències d’una de les derrotes més contundents patides per Roma i que va frustrar els seus plans expansionistes en centre-Europa.