Els millors llibres en català per a Sant Jordi 2026

Saba revitalitzada corre per les venes de les llibreries en aquest Sant Jordi efervescent de novetats en català, un flux format notablement de noms femenins, tant veterans com joves que es van obrint camí. Sense oblidar debuts prometedors, com el d’Etna Miró i el seu ‘Amèlia de les Camèlies’. La qüestió és: ¿S’equipararà la balança entre lectores i autores?

Entre les tornades esperades, hi ha la de l’enigmàtica Alicia Kopf, que torna després d’una primera novel·la ‘bomba’, ‘Germà de gel’, Premi Documenta 2015. Ara, a ‘Memòria d’Eco’, aquesta autora, que també és artista, explora com la intel·ligència artificial pot transformar les relacions sentimentals, mentre problematitza les relacions sentimentals entre el cos, la memòria i la tecnologia.

D’altra banda, l’escriptora d’origen alemany Stephanie Kremser s’atreveix finalment amb el català en ‘Acció de gràcies per una casa’, on pren el concepte de ‘casa’ per transitar per la seva vida i la d’altres persones, reals o no.

La nova novel·la de l’autora de ‘Permagel’ i ‘Ocàs i fascinació’ segueix una escriptora d’èxit que es deixa arrossegar per una passió amorosa, la que es desencadena quan coneix una venedora de peix ocasional, salvatge i magnètica. Però, a mesura que les dues dones es van coneixent, la història d’amor es complica.

Una articulista decideix organitzar de manera meditada i pragmàtica la seva futura absència, molt pròxima per culpa d’una malaltia terminal. Per a això contracta un admirador bibliotecari, a fi que la suplanti i els seus textos es puguin continuar publicant. No és ego, només vol que la seva família continuï cobrant per ells.

Inspirant-se en els primers relats sumeris, Anna Pantinat presenta una Barcelona apocalíptica en la qual sobreviuen un grapat de persones. La vida normal ha quedat enrere i ara cal reescriure la història. Una reflexió sobre la caiguda i el renaixement de les civilitzacions en l’insòlit format de novel·la en vers.

Amb la sequera com a teló de fons, aquesta novel·la es fixa en un altre tipus de sequera: la individual, caracteritzada per la inèrcia en el treball, la parella, la família… Ramona i Faust coincideixen al pantà de Sau per casualitat i s’obsessionen mútuament, una relació impossible que és disseccionada amb escepticisme i humor.

Novel·la coral, guanyadora del 66è Premi Sant Jordi, protagonitzada per un jove cambrer, el Prometeu del títol, que viu i treballa a Palma, una ciutat que es troba a punt del col·lapse. Una nit s’enamora del Carles i el sòl s’obre als seus peus. Obra amb una profunda càrrega de crítica tant social com lingüística.

Després de la commovedora ‘Casadas y calladas’, Emma Zafón torna a introduir-se en el microcosmos d’una família per observar un personatge femení. En aquest cas es tracta de la Piedad, que porta la casa amb esforç i coratge, fins que es trenca els braços. Retrat d’una generació de dones la vida de les quals passa per la renúncia.

L’obra més personal de l’autor de ‘Napalm al cor’ i ‘Ofert a les mans’, el paradís crema gira entorn del suïcidi i l’impacte que aquest esdeveniment dramàtic causa en les famílies. La trama se centra en les vivències d’un jove de 15 anys que intenta tornar a aixecar-se després de la mort del seu pare, de 44, amb l’ajuda de la literatura.

Recreació de la vida d’Eileen O’Shaughnessy, primera dona de George Orwell, centrada en la seva relació durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Alternant el format epistolar amb la narració, Miquel Berga reivindica l’humor i el compromís polític d’aquesta poeta, una dona excepcional.

Personal poemari –possiblement el més íntim des del seu ‘Cançoner’, publicat el 1976– en el qual el poeta, dramaturg i traductor repassa el seu recorregut vital, fet d’enamorament, dolor i enyorança. Per aquest conjunt de versos hexasíl·labs transiten paisatges fets de ciutats i art. Una mirada enrere, però sense pesar.

L’Amèlia, una jove que cursa Estudis Literaris, es mou per Barcelona –concretament, per l’Eixample– com una abella al rusc. Fan de Mercè Rodoreda, la seva preocupació màxima són les relacions amoroses i d’amistat. A través dels seus ulls, l’autora desplega una crítica hilarant del ‘Tout Barcelone’ cultural.

El professor de literatura francesa Ricard Ripoll reuneix en aquest volum escriptors del país veí de tots els temps que han ambientat les seves obres a Barcelona, traient a la llum una literatura que, malgrat estar dirigida al públic francès, resulta molt interessant per al català. De Claude Simon a Mathias Enard, passant per Grégoire Polet.

L’angoixant experiència de ser la germana petita d’un heroïnòman als 80 a Barcelona, explicada en primera persona. Una altra visió d’aquesta xacra que es presenta com a bon contrapunt a un ‘L’últim mono’ (Club Editor) de Lluís Maria Todó, on també s’aborda l’impacte de la drogoaddicció en les famílies.

Notícies relacionades

Carlota Gurt: «A Barcelona jo no vaig parlar en castellà fins que vaig tenir 12 anys. Avui dia això és ciència-ficció»

Sílvia Soler: "Amb el pas del temps, la nostàlgia es va transformant en una cosa gairebé agradable"

Compilació de contes contemporanis que permeten a l’autora prendre el pols a l’estat d’ànim actual. El títol és revelador de la mirada entre escèptica, pessimista i humorística dels relats, habitats per personatges quotidians, perduts i travessats per les contradiccions d’una època. Premi Finestres 2025.

La malaltia terminal del pare imanta aquest poemari, guanyador del premi Ausiàs March de Gandia 2025. El dolor es conjura amb la passió per la colombicultura en una poesia que reivindica la força de la paraula. Els poemes, en vers i prosa, recorren el dia a dia de l’autor valencià en un volum de to íntim i catàrtic.