Un dissabte qualsevol

Un dissabte qualsevol m’hauria aixecat a la mateixa hora que un dia feiner perquè, a certa edat, un ja no adorm el que vol sinó el que el cervell consent.

 Després d’un esmorzar frugal amb la vana intenció de mantenir a ratlla el colesterol –dues tasses de cafè curt, negre, imperatiu–, la sessió sabatina de natació en el club en companyia del meu fill gran, amb qui em vaig comprometre fa quatre anys a fer exercici (superats els 50) per combatre aquest sedentarisme a què m’ha portat ser cronista gastronòmic i amb menys interès per l’esport que un os formiguer.

Mil metres com a mínim d’una tirada per acabar al més aviat possible i poder ser lliure del jou aquàtic i amb el remordiment ofegat i ja desproveït de càrregues per atipar-me a l’hora de dinar. Potser unes compres o una estona de lectura, zàping entre la hipnòtica pantalla del mòbil i la de paper, novel·la o diari. Reserva en algun dels nostres restaurants favorits de Sabadell: Kimbo, Can Feu, Can Punyetes, Grat 23... La rutina sense obligacions. El temps elàstic.

Aquest hauria sigut un dissabte qualsevol al matí, el meu moment favorit de la setmana, quan dilluns encara és una abstracció.

He tornat a la piscina després de mesos en sec i m’han pres la temperatura. Abans he hagut de seguir un itinerari amb fletxes, refregar els peus sobre una estora desinfectant, higienitzar-me les mans. Hem entrat al vestidor desitjant estar sols. Ja no surto de casa sense el gel ni la mascareta. I cada vegada que em cobreixo el nas i la boca continua semblant-me estranyíssim i espero despertar perquè tot haurà sigut un somni, com en les pel·lícules i les sèries amb guions mandrosos.

És l’estiu més estrany de les nostres vides, el menys desitjat i consolador. Amb prou feines he fet canvi d’armari perquè la vida social ha desaparegut. La casa és el lloc en què oblidar la pandèmia, on mostrar-nos desemmascarats.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

He reservat en un restaurant. Voldria que fos un dissabte qualsevol.

L’únic que vull és un altre dissabte qualsevol.