El silenci dels pous

Cerques el petit mamífer al diccionari i no hi apareix l’accepció de clandestinitat absoluta, encara que el terme va definir l’esperit de tota una època. Els primers a utilitzar la paraula amb aquest significat van ser Manuel Leguineche i Jesús Torbado, en un assaig, un monument del bon periodisme, publicat per primera vegada el 1977 i reeditat en diverses ocasions per Capitán Swing: ‘Los topos’. L’aventura va arrencar el 1969 quan els reporters cuirassats van llegir al faldó d’un diari que Manuel Cortés Quero, l’últim alcalde republicà de la localitat malaguenya de Mijas, s’havia atrevit a sortir a la llum a l’assabentar-se de la prescripció de tots els delictes anteriors a l’1 d’abril del 1939. L’olfacte va posar els dos rastrejadors en marxa.

Cortés Quero havia estat 30 anys enclaustrat, en una habitació sense finestres del seu domicili–en va tenir un parell, i es va traslladar de l’un a l’altre de matinada, disfressat d’anciana–, sense més distracció que la ràdio i la lectura de diaris vells, lligant espart per contribuir a la precària economia familiar. En una ocasió, es va trobar tan malament que va xiuxiuejar a la seva dona, Juliana Moreno, la gran custòdia del secret: «Si em moro, no digueu res i m’enterreu al pati». La seva peripècia va inspirar la pel·lícula ‘La trinchera infinita’ (2019), protagonitzada per Antonio de la Torre i Belén Cuesta.

Després d’aquella primera entrevista, els dos periodistes es van embarcar en una investigació que es va prolongar durant set anys, els dos a bord d’un Renault 8 –conduïa Torbado– i proveïts amb un magnetòfon de bobines –el manejava Leguineche–, de poble en poble, a la cerca dels talps a mesura que afloraven després del decret d’amnistia. Carretera i manta. Pols, sol i mosques per la geografia peninsular. Anís Las Cadenas. Van compilar una vintena de testimonis, homes que havien suportat captiveris d’entre 20 i 38 anys. Les declaracions de l’única dona talp, l’única de la qual es té constància, Teodomira Gallardo, casada amb l’alcalde comunista de Zarza del Tajo (Conca) quan va esclatar la guerra, van aparèixer per primera vegada en el pròleg del llibre en una edició del 1999 a càrrec d’Aguilar.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Un cas estremidor va ser el de Saturnino de Lucas, alcalde socialista de Mudrián (Segòvia), que va estar amagat més de tres dècades a les golfes d’un casot, en un habitacle de 63 centímetres en la seva part més alta –impossible, per tant, posar-s’hi dempeus–, amb la complicitat de la família, que li passava el menjar per un petit esvoranc. Quan per fi va sortir, l’abril del 1970, va explicar als periodistes: «La força humana és increïble; ningú està segur d’això fins que no ho sent. Ningú sap del que som capaços els humans, ningú ho sap».

¿Confinament? N’hi va haver de molt més terribles.