Anar al contingut

Pati de butaques

Una rentrée amb set de xampany

Arrenca el curs cultural amb algunes alegries, com el 50è aniversari que celebra Anagrama i el doblet de la jove companyia teatral Eòlia, de la mà de Paco Mir. Després del seu èxit de gener tornen, aquesta vegada al Poliorama, amb 'La plaça del Diamant'

Olga Merino

Una rentrée amb set de xampany

Quin bon sabor de boca va deixar la festa de Tusquets. Un jardí esplèndid –La Torre dels Lleons, a Esplugues–, música en viu, barra lliure, menjar exquisit sense haver de barallar-se a cops de colze i la nit mediterrània, gairebé tropical, que es va encarregar de fer la resta. Va ser el 4 de juliol quan desenes d’autors, agents, editors, periodistes, traductors, cineastes i gent de la cultura en general, convocats pels amfitrions, Beatriz de Moura, fundadora i presidenta d’honor, i Juan Cerezo, director editorial, es van congregar per celebrar amb magnificència 50 anys d’etapa llibresca. ¡Quina gran 'soirée'! A estones semblava el somni d’haver-se ficat en algun dels saraus que muntava el Gran Gatsby a la seva mansió del West Egg als anys 20, quan els seus blavosos jardins «s’omplien d’homes i de dones que pul·lulaven com arnes d’un costat a l’altre entre els murmuris, el xampany i les estrelles», va escriure Scott Fitzgerald. Així va arrencar l’estiu, amb una vetllada memorable que va deixar el personal amb set de xampany, per dir-ho amb una frase robada a l’escriptor Montero Glez.

La 'rentrée' literària, no obstant, ha començat amb un cop: la suspensió del premi de novel·la negra de RBA –el més ben dotat del gènere, amb 125.000 'eurípides'– i la cancel·lació, per tant, de la gran festa amb què se celebrava l’entrega. Tot i que mai vaig tenir el gust d’assistir-hi, m’encantava llegir les cròniques; si vaig a algun d’aquests esdeveniments, la veritat, és perquè em cola algun amic com si fos la 'torna', el crostó amb què el forner completava el pes del pa. Però anem al gra: una llàstima que hagin desaparegut del mapa un premi i un convit no menys suculent, sobretot quan se celebrava a l’hotel Juan Carlos I, la piscina del qual, diuen, va alimentar sucoses llegendes.

Per sort, sempre ens quedarà Anagrama, que també bufa 50 espelmes. Tusquets i ara Anagrama, de sobte cinquantines, nascudes totes dues al punt dels anys 70, una dècada prodigiosa en què una generació de gamberrets de casa bona va lluitar per donar una rebregada cultural al país. Per celebrar-ho com es mereix l’ocasió, l’editorial de Jorge Herralde, Lali Gubern, Silvia Sesé (i Feltrinelli) rebrà aquest dijous 500 convidats amb un còctel a El Principal de l’Eixample, el mateix lloc que va acollir la festa del 40è aniversari. Hi assistiran alguns escriptors estrella del catàleg, que no són pocs, com Emmanuele Carrère, Hanif Kureishi, Richard Ford Alessandro Baricco.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En aquest 2019 s’han donat nombrosos aniversaris, com el de Club Editor (60 anys), i la vintena –un número menys rotund com per tirar la casa per la finestra– d’ Acantilado, Minúscula i Páginas de Espuma, que fundada per Encarnación Molina i Juan Casamayor, acaba de rebre el Premio Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural per la seva militància en el relat, que ja té mèrit. Tot i que el sector editorial resisteix bastant bé –2,3 bilions d’euros en 2017–, vendre llibres s’està posant cada vegada més costa amunt que trobar un elf a Mordor.

També ha complert 70 anys Planeta, que va publicar el 1949 la seva primera novel·la, a 60 pessetes l’exemplar: 'Mientras la ciudad duerme', de Frank Yerby. L’editorial agafarà el relleu dels saraus llibrescs la nit del 15 d’octubre amb el tradicional sopar d’entrega del seu premi –601.000 euros–, al qual estan convidats un miler de comensals. Aquest any, per cert, la vetllada canvia d’ubicació, i del Palau de Congressos de Catalunya es trasllada el Museu Nacional d’Art, a la sala oval. Una notícia reconfortant perquè, almenys, entrarà algun ingrés a la casa després de la tisorada d’agost que ha arrabassat al MNAC 900.000 euros i al Teatre Nacional de Catalunya, mig milió. Amb un 0,8% del pressupost, aquí la cultura pinta menys que Jacinto en el casament (era el nòvio i el van enviar a buscar el càntir).

Per això és un petit miracle el que ha passat amb la Companyia Eòlia, set joves actors que tornen als escenaris després del seu exitós debut al Teatre Victòria, a començaments d’any, amb 'La plaça del Diamant', la gran novel·la de Mercè Rodoreda, en adaptació de Paco Mir (Tricicle). Tornen als escenaris la setmana que ve, ara al Poliorama (del 2 d’octubre al 3 de novembre), amb moltes ganes. Es mereixen tenir sort. Aquests són els noms del repartiment: Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera Ariadna Camps. Molta merda, amb perdó.