Japó, un país espantat quan falten dos dies per l’inici dels Jocs

Una plaga d’ostres a les aigües que acolliran la competició de rem i el debat de si els llits prefabricats de la vila olímpica suportaran fornicis entusiastes han llimat el dramatisme en les vigílies dels primers Jocs Olímpics que és desenvoluparan sota l’estat d’emergència per una pandèmia. Les ostres han sigut retirades i les gravacions d’atletes saltant sobre els seus llits confirmen la solidesa dels materials, però l’èxit de l’empresa sembla llunyà. 

Divendres s’encendrà el peveter dels Jocs que haurien de certificar la victòria global sobre el coronavirus, però els titulars nacionals atenen els contagis, corol·lari que al Japóimporta menys el medaller que els cingles dels 22.000 atletes i personal variat arribat des de 200 països. Un gimnasta nord-americà i una voleibolista txeca eleven els positius entre els acreditats a 71. La meitat són japonesos així que el percentatge dels contagiats forans és ridícul, a tot estirar el 0,1%, però suficient per inquietar una societat que acumula quatre onades i tres estats d’emergència.  

La realitat pandèmica ha ajustat l’optimisme dels organitzadors. Van posposar els Jocs després d’haver desestimat l’opció confiant que la vacunació hauria immunitzat el món aquest any. El pla no mancava de lògica, però la nova variant delta, més contagiosa i mortal, el va arruïnar. Mesos enrere van prohibir l’entrada d’espectadors estrangers, després van limitar la presència dels locals a la meitat de l’aforament i finalment van ordenar la soledat de l’atleta per complir el mantra dels «jocs segurs». Els seus esforços no han sigut escassos ni tebis.

A la vila olímpica, on hi haurà 11.000 atletes, s’han disposat diversos centres d’anàlisis i cartells recordant que la mascareta i la distància mínima d’un metre són obligatòries. Els atletes tindran un contacti mínim amb l’exterior, seran testats diàriament i desqualificats i aïllats si donen positiu. El COI promet que el blindatge de la bombolla és suficient mentre alguns experts dissenteixen. Kenji Shibuya, exdirector de l’Institut de Salut Social del King’s College de Londres, opina que els 71 casos confirmen el sistema com a «trencat». 

Esforços endebades

Els esforços del COI i el Govern japonès no han llimat l’escepticisme popular. Les enquestes han mostrat una oposició als Jocs per sobre del 80%, inèdita en la història olímpica, i la més recent estableix que el 68% dels japonesos no creu que els organitzadors puguin controlar les infeccions. La tossuderia per tirar endavant els Jocs ha enfonsat l’acceptació del primer ministre, Yoshihide Suga, fins al 35%, castigat també per una morosa campanya de vacunació que només ha cobert un de cada tres nacionals. No s’ha acarnissat el coronavirus amb el Japó, a tot estirar 15.000 morts i 840.000 casos, però el seu últim embat ha forçat a decretar l’estat d’emergència a Tòquio. Els contagis diaris superen el miler i la població tem que la gestió dels Jocs absorbeixi els recursos mèdics que demana l’última onada.  

Safely in Tokyo and I couldn’t be more excited for the athletes! 🤍 @NBCOlympics @Tokyo2020 pic.twitter.com/TmFFkpak6A

— Johnny Weir (@JohnnyGWeir) 19 de julio de 2021

Notícies relacionades

La seguretat marca l’examen de París a 100 dies dels Jocs Olímpics

Els plans olímpics de Macron

L’hostilitat social envers un esdeveniment vist com a tòxic explica la desbandada dels anunciants. El gegant automobilístic Toyota va renunciar dies enrere a inserir la seva publicitat en les retransmissions televisives i empreses com Fujitsu, NEC o Nippon no enviaran els seus dirigents a la cerimònia d’inauguració. ¿Valen la pena uns Jocs amb ciment a l’estadi, repudiats per la població i patrocinadors i que posen en perill la salut nacional? Toshiro Moto, president del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics, no descartava avui cancel·lar-los si els contagis es disparen, però en aquest negoci mana el COI. «El COI mai abandona els seus atletes», ha recordat avui el seu president, Thomas Bach. També ha elogiat el personal mèdic i voluntaris com a «herois» i agraït la noblesa del govern japonès per honrar les seves promesos quan s’amuntegaven els problemes.  

No han escassejat, sens dubte. Aquesta setmana s’anunciava que queia de la cerimònia d’inauguració el cèlebre compositor Keigo Oyamada per episodis de ‘bullying’ escolar i creixia el temor pels efectes de la canícula toquiota sobre els maratonians. Problemes d’una magnitud manejable dels quals cap comitè organitzador s’ha salvat. La pandèmia global i l’oposició popular, en canvi, asseguren un lloc preeminent a Tòquio en la història olímpica.