Netanyahu porta Trump al límit i erosiona la relació dels EUA amb Israel

Aquesta altivesa de Netanyahu, unida al seu bel·licisme, sembla haver portat al límit el president Donald Trump. "Estàs maleïdament boig", li va dir en una trucada telefònica dilluns passat després que el líder israelià ordenés intensificar els atacs contra Beirut malgrat l’alto el foc, una línia vermella establerta pel líder republicà per evitar que descarrilessin les negociacions amb l’Iran. "Series a la presó si no fos per mi. T’estic salvant la pell. Ara tothom t’odia. Tothom odia Israel per això", va retreure Trump.Aquesta altivesa de Netanyahu, unida al seu bel·licisme, sembla haver portat al límit el president Donald Trump. "Estàs maleïdament boig", li va dir en una trucada telefònica aquest dilluns després que el líder israelià ordenés intensificar els atacs contra Beirut malgrat l’alto el foc, una línia vermella establerta pel mandatari republicà per evitar que descarrilessin les negociacions amb l’Iran. "Series a la presó si no fos per mi. T’estic salvant la pell. Ara tothom t’odia. Tothom odia Israel per això", va retreure Trump, que ha arribat a demanar que es concedeixi un indult a Netanyahu en les seves causes per corrupció, informa Andrea López-Tomás.

Conversa filtrada

"És molt cridaner que hagin filtrat la conversa de Trump amb Netanyahu: volien que se sabés. Trump li està dient a Netanyahu que Israel sense els EUA no és ningú. És difícil veure cap escenari en què Netanyahu en surti ben parat", opina Haizam Amirah-Fernández, director executiu del Centre d’Estudis Àrabs Contemporanis (CEARC). "Aquest tipus d’enfrontament era inimaginable fa dos o tres anys. Suposa un dany per a Israel en la seva relació amb l’únic país que realment li importa, molt per sobre d’Alemanya; el que garanteix que Israel actuï amb impunitat""És molt cridaner que hagin filtrat la conversa de Trump amb Netanyahu: volien que se sabés. Trump li està dient a Netanyahu que Israel sense els EUA no és ningú. És difícil veure cap escenari en què Netanyahu en surti ben parat", opina en conversa amb EL PERIÓDICO Haizam Amirah-Fernández, director executiu del Centre d’Estudis Àrabs Contemporanis (CEARC). "Aquest tipus d’enfrontament era inimaginable fa dos o tres anys. Suposa un dany per a Israel en la seva relació amb l’únic país que realment li importa, molt per sobre d’Alemanya; el que garanteix que Israel actuï amb impunitat"..

Trump mira, sense èxit, d’assolir un alto el foc amb l’Iran. Ha de reobrir l’estret d’Ormuz per evitar un dany més gran a l’economia dels EUA i posar fi a una aventura militar fallida en què el va ficar el mateix Netanyahu.Trump mira, sense èxit, d’assolir un alto el foc amb l’Iran. Ha de reobrir l’estret d’Ormuz per evitar un dany més gran a l’economia dels Estats Units (el preu de la gasolina ha tocat màxims) i posar fi a una aventura militar fallida en què el va ficar el mateix Netanyahu.

L’11 de febrer, Netanyahu va ser rebut de manera excepcional a la Situation Room de la Casa Blanca. Allà va fer una presentació d’una hora intentant convèncer Trump de l’oportunitat d’atacar l’Iran, segons The New York Times. Va sostenir que l’Iran estava madur per a un canvi de règim. Va presentar la guerra com una operació de victòria ràpida que permetria destruir el programa balístic iranià. El poble s’alçaria contra els aiatol·làs. Les minories kurdes agafarien les armes contra els líders xiïtes. La resposta de l’Iran seria continguda.En una reunió de l’11 de febrer, Netanyahu va ser rebut de manera excepcional a la Situation Room de la Casa Blanca. Allà va fer una presentació d’una hora intentant convèncer Trump de l’oportunitat d’atacar l’Iran, segons el The New York Times. Va sostenir que l’Iran estava madur per a un canvi de règim. Va presentar la guerra com una operació de victòria ràpida que permetria destruir el programa balístic iranià. El poble s’alçaria contra els aiatol·làs, va pronosticar. Les minories kurdes agafarien les armes contra els líders xiïtes. La resposta de l’Iran seria continguda.

El director de la CIA, John Ratcliffe, va descriure els escenaris de canvi de règim com una "farsa"; Marco Rubio, els va titllar de "brossa". J.D. Vance s’hi va oposar. Però Trump es refiava del seu instint i de la seva proximitat amb Netanyahu. Tot va sortir al contrari del que Netanyahu li va vendre.El director de la CIA, John Ratcliffe, hauria descrit els escenaris de canvi de règim com una "farsa"; Marco Rubio, com "brossa". J.D. Vance s’hi va oposar. Però el president nord-americà es va refiar del seu instint i de la seva proximitat amb Netanyahu. Tot va sortir al contrari del que Netanyahu va vendre a Trump. No és estrany que ara Trump se senti enganyat, com va traslladar indirectament Rubio, el seu secretari d’Estat.No és estrany que ara Trump se senti enganyat, com ha traslladat indirectament el seu secretari d’Estat, Marco Rubio. Que Netanyahu ordenés una ofensiva contra Beirut, poc després que la Casa Blanca anunciés un text marc per a les negociacions de pau amb l’Iran, va tirar sal a la ferida. Era un boicot en tota regla.Per això, el fet que Netanyahu ordenés una ofensiva contra la capital del Líban, Beirut, poques hores després que la Casa Blanca anunciés un text marc per a les negociacions de pau amb l’Iran, no va fer sinó tirar sal a la ferida. Era un boicot en tota regla.

Les proves que s’està erosionant la relació bilateral són aclaparadores.¿S’està erosionant la relació bilateral entre els Estats Units i Israel? Les proves comencen a ser aclaparadores. En l’àmbit polític, hi va haver una petita però inèdita revolta dins del Partit Republicà. Entre els congressistes i senadors conservadors que retreien a Trump la seva política envers Israel destaquen Thomas Massie, Rand Paul i Marjorie Taylor Greene; en l’ecosistema MAGA, els més explícits han sigut Tucker Carlson, Megyn Kelly, Matt Walsh i Steve Bannon. Les crítiques no són "propalestines", sinó America First: el president va prometre posar els interessos nord-americans al centre, però pocs veuen què guanyen els EUA amb aquesta guerra.

"Estan arribant a la conclusió que l’aliança amb Israel té un cost creixent per als Estats Units. Encara no és una visió majoritària, però el canvi és significatiu", opina Amirah-Fernández. "S’està deteriorant la imatge d’Israel entre els joves nord-americans, especialment entre els demòcrates i independents, però també entre els republicans"."Estan arribant a l’entesa que l’aliança amb Israel està suposant per als Estats Units un cost cada vegada més gran. Encara no és el sentir majoritari però, comparat amb fa tres anys, el salt és gegant", opina Amirah-Fernández. "Sobretot hi ha un salt generacional. S’està deteriorant la imatge d’Israel entre els joves nord-americans, especialment entre els demòcrates i independents, però també entre els republicans".

Simpatia pels palestins

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

Trump nomena el seu aliat Bill Pulte director d’Intel·ligència Nacional

Gallup va registrar el febrer del 2026 que, per primera vegada en dues dècades, els palestins superen Israel en simpatia pública: un 41% dels nord-americans diu simpatitzar més amb els palestins davant d’un 36% més amb els israelians. Entre els joves de 18 a 34 anys, el suport als palestins duplica el d’Israel.El canvi generacional és encara més nítid: entre els joves de 18 a 34 anys, el suport relatiu als palestins duplica àmpliament el d’Israel. Un altre informe de Pew confirma aquesta tendència: el 60% dels adults nord-americans té una opinió desfavorable d’Israel, xifra que puja al 80% entre els demòcrates.Un altre informe de Pew confirma aquesta tendència amb una altra dada de fons: el 60% dels adults nord-americans té ja una opinió desfavorable d’Israel, una xifra que puja al 80% entre els demòcrates. I també es deteriora la imatge de Netanyahu: gairebé sis de cada deu nord-americans diuen tenir poca o cap confiança en ell. Aquest rebuig entre els demòcrates arriba al 76%. També es deteriora la imatge de Netanyahu: gairebé sis de cada deu nord-americans diuen tenir poca o cap confiança en ell, un rebuig que entre els demòcrates arriba al 76%.

A més, la guerra de l’Iran dona mostres d’haver afeblit la posició dels EUA al món. No ha reobert l’estret d’Ormuz i els Estats Units han sigut durant dècades l’hegemó i policia dels mars. La seva Armada garantIA la llibertat de navegació. Ara, aquest paradigma està en entredit. No ha sigut capaç de reobrir l’estret d’Ormuz.l’Iran, que n’ha sortit enfortit, està "humiliant" L’Iran n’ha sortit enfortit, perquè ha exhibit una nova arma de coerció econòmica: amb uns quants drons i míssils ha interromput durant diversos mesos el trànsit d’una cinquena part del petroli i el gas mundial.Washington en les negociacions.