Centres de deportació i més de dos anys de detenció

La UE ha fet aquesta setmana un pas més en l’enduriment de les seves polítiques migratòries. Tot i que les arribades irregulars van baixar un 26% el 2025, segons dades de la Comissió, i van augmentar les deportacions un 28%, el percentatge més alt de l’última dècada, l’objectiu del bloc continua sent posar més difícil als migrants arribar i quedar-se en territori europeu, i accelerar les expulsions. Aquesta és la finalitat d’aquesta nova llei de retorns.

Cooperació o detenció.

Amb l’objectiu d’accelerar les expulsions, quan les autoritats decideixin que una persona no té dret a residir en territori europeu, aquesta decisió anirà acompanyada d’una ordre d’abandonar el territori de manera immediata o en un termini definit. Si no es volen enfrontar a sancions, hauran de cooperar.

Quan els països considerin que no ho estan fent, hi ha risc de fugida o suposen "un risc per a la seguretat", la nova legislació preveu períodes de detenció de fins a dos anys i mig. Aquesta ordre de detenció podrà ser emesa per una autoritat administrativa o judicial. La llei planteja alternatives a la detenció, com ara la vigilància electrònica o una fiança.

La proposta original de la Comissió excloïa d’aquesta possibilitat els menors no acompanyats o les famílies. Però l’acord endureix les normes i obre la porta que també ells puguin ser detinguts "com a últim recurs" i "durant el període més breu possible".

El model Meloni.

L’objectiu de la llei és accelerar les deportacions. Per aconseguir-ho, Brussel·les va obrir la porta a la creació de centres de deportació per a persones en situació irregular que hagin rebut una ordre d’expulsió en tercers països. Dilluns, els governs i l’Eurocambra van pactar fer-ho possible. A la pràctica, dependrà dels governs. La llei ofereix la base legal perquè els països que ho considerin puguin enviar a un tercer país les persones que estiguin il·legalment a la UE i hagin rebut una ordre definitiva d’expulsió, sobre la base d’un acord o conveni subscrit tant bilateralment com en l’àmbit del bloc, del qual hauran d’informar la resta de països i l’Executiu.

Aquests acords només es podran subscriure "amb tercers països que respectin els drets humans, el dret internacional i el principi de no devolució". Alguns països com Alemanya, els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Grècia ja treballen per crear un o diversos centres de manera conjunta, segons fonts diplomàtiques. El març passat, els ministres d’Interior d’aquests cinc països es van reunir per explorar vies. Les negociacions són secretes, però ja s’haurien sondejat diversos països. Es mira d’assolir un pacte abans de finals d’any.

Regulació més dura.

L’Executiu comunitari va optar per una regulació en lloc d’una directiva, cosa que implica que les normes seran les mateixes als 27 països de la UE. Aquestes normes seran més dures per als que es neguin a acceptar l’ordre d’expulsió, denegant-los subsidis o incentius per al retorn voluntari, o imposant-los la prohibició temporal o permanent si suposen un risc de tornar a entrar en territori comunitari.

A més, per millorar la coordinació entre països, les "ordres europees de retorn" seran accessibles per a les autoritats dels Vint-i-set a través d’un sistema d’informació a tot l’espai Schengen. Les autoritats podran decidir si n’emeten una de nova o reconeixen l’original, cosa que podria ser obligatòria en el futur.

Una altra qüestió era l’entrada en vigor de la llei, que alguns governs volien endarrerir fins a dos anys. Al final, bona part de les mesures entraran en vigor de manera immediata tan bon punt el Consell i el Parlament aprovin el text final.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

Trump nomena el seu aliat Bill Pulte director d’Intel·ligència Nacional

Gir a la dreta.

L’acord va ser possible en gran mesura pel gir a la dreta en la política nacional i europea. La posició de l’Eurocambra, pactada pels partits d’extrema dreta, conservadors i populars europeus, és molt més dura que la proposta original de la Comissió. Els grups socialista, dels Verds i l’Esquerra van mirar de frenar sense èxit el procés legislatiu.