La por a Putin desencadena l’ànsia de defensa a tot el nord d’Europa

No hi ha res que apunti a una distensió en la guerra contra Ucraïna desencadenada per Vladímir Putin. Els bombardejos sobre Kíiv o els drons ucraïnesos presumptament desviats per sistemes russos cap als països bàltics acosten molt la guerra a territori de l’OTAN. De les alarmes teòriques es va passar la setmana passada a un bany de realitat, amb l’impacte d’un dron rus sobre un edifici de Romania.

"Rússia és en un atzucac. Moscou imposa el terror amb atacs a la població civil ucraïnesa i amenaces a altres països", va afirmar la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, al setmanari alemany Der Spiegel. La resposta de l’OTAN a un atac rus tindria conseqüències "devastadores", va afegir Kallas. És una frase pràcticament calcada a les pronunciades pel secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, en la reunió ministerial de l’Aliança celebrada el 22 de maig a Helsingborg (Suècia). Tant els països bàltics com els nòrdics, així com Polònia o Alemanya, es prenen seriosament l’amenaça d’una guerra cada cop més pròxima.

Dos anys després de l’ingrés accelerat de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, el conjunt de països nòrdics que completen Noruega, Dinamarca i Islàndia no semblen precisament relaxats. Tots tenen exèrcits moderns i altament tecnificats, a més d’una sòlida xarxa de búnquers que, en el cas finlandès, donaria protecció a gairebé un 90% de la seva població.

De la reunió a Helsingborg en va sorgir la declaració dels set de l’àrtic –els cinc països europeus esmentats, més el Canadà i els EUA– amb el compromís de reforçar l’Arctic Sentry, el dispositiu de vigilància de l’OTAN, llançat a principis d’any. El grup, del qual va quedar exclosa Rússia després de la invasió d’Ucraïna, desenvolupa estratègies pròpies a l’OTAN.

Islàndia, per la seva banda, sotmetrà a referèndum el 29 d’agost el reinici de les negociacions d’adhesió a la UE. El procés va quedar congelat el 2013 per decisió islandesa. Entre la seva població, que fins ara era reticent a l’adhesió, es percep de sobte un possible gir favorable davant la pugna pel control de l’àrtic entre els tres gegants, és a dir, Rússia, la Xina i els Estats Units. En l’extracomunitària Noruega es va reobrir el debat al voltant de l’ingrés.

Lituània, Letònia i Estònia reclamen de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, alguna cosa més que paraules de suport davant les reiterades caigudes al seu territori de drons ucraïnesos. El cel de l’espai bàltic no és segur, pateix diàriament "incursions de drons, interferències electròniques, campanyes de desinformació i sabotatges", cosa que demostra "com estem de prop de la guerra", va alertar el president lituà, Gitanas Nauseda. Insten Brussel·les a una implementació "tan ràpida com sigui possible" de la missió de vigilància del flanc oriental per millorar les defenses antiaèries i els sistemes d’intercepció de drons.

Solucions ràpides

Els tres països bàltics reconeixen que Ucraïna no pot renunciar als seus drons. Però busquen solucions ràpides davant aquestes alarmes diàries que han obligat la població de Lituània a refugiar-se.

Notícies relacionades

Trump no té "pressa" i vol fer esmenes al futur acord amb l’Iran

Israel amplia la seva ofensiva al Líban en ple alto el foc

A Alemanya, el Govern de Friedrich Merz ha fet ostentació de sang freda davant la decisió de Donald Trump de retirar 5.000 soldats de les seves bases a Alemanya. El total de militars nord-americans al país s’estima en 36.000, i Ramstein, la base més gran dels EUA fora del seu territori, és la columna vertebral per a les seves operacions a l’Orient Mitjà. A Berlín, però, li preocupa molt més que Trump s’hagi fet enrere del pacte assolit amb Joe Biden per desplegar a Alemanya els míssils de llarg abast Tomahawk, que oferirien teòrica protecció sobre els seus equivalents russos de Kaliningrad.

Merz va arribar al poder el 2025 determinat a dotar Alemanya de l’exèrcit convencional més poderós de la Unió Europea. La despesa en defensa es dispararà el 2027 en un 28%, malgrat l’estancament econòmic, gràcies al fet que aquesta partida va ser alliberada del "fre al deute".