El Vall d’Hebron rebaixa el 52% l’avanç del càncer de pròstata

Una nova combinació de fàrmacs, l’inhibidor d’andrògens enzalutamida i l’inhibidor de PARP talazoparib, ha demostrat una reducció d’un 52% en el risc de progressió o mort en pacients amb càncer de pròstata metastàtic amb alteració als gens de reparació de l’ADN. Així es desprèn dels resultats de l’assaig fase 3 batejat amb el nom de TALAPRO-3, en què ha participat el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i que s’ha presentat al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO), que se celebra a Chicago, segons ha informat en un comunicat.

La incidència anual del càncer de pròstata el 2022 va ser d’1,47 milions de casos nous en àmbit global, segons dades de Globocan, i les projeccions indiquen que aquesta xifra es duplicarà i arribarà aproximadament als 2,9 milions de casos el 2040 i, malgrat que la majoria dels casos es detecten en forma de tumors localitzats, un 10% presenten metàstasi a distància.

L’oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup d’Investigació en Càncer de Pròstata del VHIO, Joaquín Mateo, ha explicat que, tot i que els pacients amb malaltia metastàtica responen inicialment al tractament hormonal, el tumor acaba adaptant-se i creixent de nou, per la qual cosa considera "fonamental investigar els mecanismes biològics que permeten al tumor desenvolupar resistència".

Els resultats de l’assaig clínic TALAPRO-3, que van ser presentats en el congrés de Chicago i que es publiquen de manera simultània a la revista The New England Journal of Medicine, han avaluat l’eficiència d’aquesta combinació de fàrmacs, enzalutamida i talazoparib, en pacients amb càncer de pròstata metastàtic sensible a la teràpia hormonal i que van presentar alteracions en gens de reparació per recombinació homòloga. Aquestes alteracions es presenten entre el 20% i 25% dels càncers de pròstata mestastàsics i s’associen amb una malaltia més agressiva i que té pitjor pronòstic.

Notícies relacionades

Els Mossos detecten un auge de la prostitució ‘low cost’ a Barcelona

La selectivitat arrenca amb la pressió per les notes de tall

En l’assaig hi van participar 599 pacients, la meitat dels quals va rebre enzalutamida i talazoparib i l’altra meitat enzalutamida més placebo, i en els pacients tractats amb la combinació experimental es va reduir en un 52% el risc de progressió de la malaltia o mort.

D’altra banda, l’assaig acadèmic de fase 2 ZZFIRS, en què també ha participat el VHIO, va avaluar la mateixa combinació de fàrmacs i aporta igualment resultats positius. Els pacients que van rebre la combinació de fàrmacs van arribar a una supervivència lliure de progressió radiogràfica que passa dels 45,3 mesos, davant els 31,1 mesos en pacients tractats només amb enzalutamida.