La selectivitat arrenca amb la pressió per les notes de tall

La selectivitat és una cursa de fons que comença a primer de batxillerat i acaba dos cursos després. No obstant, quan arriba la PAU, molts estudiants i les seves famílies la viuen com una prova decisiva, capaç de condicionar el seu futur acadèmic. A tot Espanya, més de 340.000 estudiants encaren aquests dies una prova la dificultat de la qual no rau a aprovar –més de nou de cada deu la supera–, sinó a treure nota suficient per entrar a la universitat pública desitjada. Aquest any, l’alumnat madrileny és el primer a enfrontar-se als exàmens, l’1 de juny, en una convocatòria que es prolongarà fins dijous. En la majoria de les comunitats, la PAU se celebrarà els dies 2, 3 i 4. Castella-la Manxa la té prevista a partir del dia 8 mentre que els estudiants catalans seran els últims: 9, 10 i 11 de juny. A Catalunya, les notes es publicaran el 23 de juny. El calendari oficial indica que les revisions d’exàmens es podran celebrar els dies 25, 26 i 29 de juny.

LES NOTES DE TALL.

Les notes de tall –que no afecten els campus privats– s’han disparat a moltes facultats de la branca científica i sanitària. Aquestes puntuacions no les fixen les universitats ni reflecteixen la dificultat dels estudis, sinó que depenen de la relació entre la demanda de cada grau i l’oferta de places. És a dir, és la nota d’admissió més baixa amb què un estudiant pot aconseguir ser admès.

Al ser una de les carreres que compten amb més demanda, Medicina té les notes de tall més elevades: 13 a la Complutense de Madrid o 12,8 a la Universitat de Barcelona (dades del 2025). El mateix passa amb les enginyeries: Enginyeria Informàtica i Matemàtiques va tenir l’any passat una nota de tall de 12,89 a la UB, mentre que a la Carlos III de Madrid va ser necessari arribar a un 13,3 per matricular-se en Enginyeria Aeroespacial.

En el cas de Catalunya, on tota la informació relativa a la selectivitat es pot trobar a la pàgina online de Canal Universitats, caldrà esperar fins al 10 de juliol per a la publicació de la primera assignació de places.

LA PUNTUACIÓ DE LA PAU.

La nota amb què els estudiants competeixen per una plaça universitària pública es calcula amb la mitjana que surt dels dos cursos de batxillerat –en cas d’haver cursat religió, no compta– i la selectivitat. La primera suposa un 60% i la segona, un 40%. A la PAU –que inclou cinc exàmens obligatoris o quatre si la comunitat no té idioma cooficial– la puntuació màxima no és 10 sinó 14. Això es deu a la possibilitat dels aspirants de realitzar tres exàmens voluntaris, que, en realitat, no són tan voluntaris perquè la pressió per aconseguir una bona qualificació fa que gairebé tots els facin. El resultat de la part voluntària es multiplica per 0,1 o 0,2 –paràmetres de ponderació– depenent de la relació entre la matèria i el grau universitari a què s’opti.

En la fase voluntària, els estudiants poden examinar-se de fins a tres matèries de segon de batxillerat –comunes o de modalitat– diferents d’aquelles de les quals s’haguessin examinat en la fase obligatòria.

EL FORMAT.

La selectivitat del 2026 continua amb el mateix format de l’any passat. No és un examen únic i idèntic a tot Espanya, però manté en comú l’estructura, les característiques bàsiques, els criteris d’avaluació i els de correcció. Almenys, aquesta és la teoria. La plataforma Escola de Tots va presentar fa unes setmanes un estudi que compara la PAU del 2025 amb la del 2023. L’informe detecta una harmonització més gran, en línia amb els criteris aprovats pel Govern. No obstant, alerta que encara persisteixen "diferències molt rellevants" que afecten la igualtat d’oportunitats dels estudiants en l’accés a la universitat.

Malgrat l’homogeneïtzació, correspondrà a les diferents comunitats concretar característiques, continguts i criteris de correcció específics de la prova. La coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica de les respostes, així com la seva presentació, compten per a la nota. La valoració d’aquests aspectes suposarà, almenys, el 10% de la qualificació de cada pregunta o tasca que impliqui la redacció d’un text.

Els exercicis de la PAU –amb un temps cada examen de 90 minuts– tenen un disseny més enfocat a avaluar les competències dels estudiants davant la seva capacitat memorística. Es requereix a l’alumnat creativitat, capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa. El 70% de la puntuació en cada examen correspon a preguntes obertes o bé semiconstruïdes.

COPIAR EN UN EXAMEN.

Notícies relacionades

Els Mossos detecten un auge de la prostitució ‘low cost’ a Barcelona

El cabal del rec Comtal es redueix de forma preocupant

Copiar a la selectivitat pot costar molt més que un suspens: la normativa preveu l’expulsió de l’aula, un 0 a l’examen i, en els casos més greus, l’anul·lació de tota la PAU. L’any passat, a un estudiant a Barcelona se li va retirar una prova al ser sorprès copiant amb el mòbil, un dispositiu que, segons la normativa, està estrictament prohibit i comporta l’anul·lació de l’examen. Les instruccions que es llegeixen a l’inici de les proves són clares: "Durant l’examen, l’alumnat ha de tenir sempre les dues mans visibles i les orelles descobertes, per permetre la verificació que no s’estan utilitzant dispositius auditius no permesos". Si s’utilitzen i el personal ho detecta –per norma, hi ha tres vigilants per aula–, la conseqüència és clara: un 0 en aquest examen.

Aquest any, amb les eines d’IA utilitzades de manera massiva per part dels estudiants al llarg del curs, una de les mesures més destacades a Catalunya i altres comunitats com ara l’Aragó, Múrcia i Galícia és que, per primera vegada, els organitzadors podran utilitzar detectors de dispositius electrònics.