Polònia es prepara per a un atac de Rússia que posi a prova l’OTAN

En aquest novíssim lloc, durant dues jornades, no solament s’hi presenten les innovacions principals del sector, des de modernes fragates que han sigut construïdes per empreses holandeses fins a robòtica i drons d’última generació, sinó que també s’hi organitzen presentacions i debats elevats sobre la guerra que es desenvolupa a la veïna Ucraïna, i la complexa situació geopolítica a Europa.

La cita de Varsòvia constitueix tot un exemple de l’actitud amb què afronta el país eslau la invasió russa d’Ucraïna, ja en fa més de quatre anys, i les conseqüències que se’n deriven.

Tant els ciutadans com les autoritats són conscients que a la frontera oriental de la UE, durant els pròxims anys o dècades, hauran de gestionar l’amenaça que representa una potència agressiva i hostil com la Federació Russa, en un moment, a més, en què la força dissuasiva de l’OTAN i la solidaritat al si de l’aliança davant un atac està més en dubte que mai.

Lluny de la frontera oriental

"M’agradaria que a Espanya els ciutadans comprenguessin la situació", explica Pawel Kowal, president del Comitè d’Afers Exteriors de la Sjm, la Cambra baixa del Parlament, a un grup de corresponsals espanyols convidats per l’ambaixada de Polònia a Madrid. "De vegades és difícil traslladar aquest missatge a països aliats" situats lluny d’Ucraïna.

I el fet cert és que l’eventualitat d’un atac limitat contra territori de la UE o l’OTAN, que no impliqui una resposta massiva de l’aliança, però que "posi a prova" la solidaritat i la clàusula de defensa mútua continguda a l’article 5 de la Carta Atlàntica i en el 42 del Tractat de la Unió Europea, és vista aquí com una opció molt plausible i gens remota, asseguren fonts oficials poloneses en anonimat.

Els Vint-i-set, afeblits

"Considerem que Putin es podria sentir temptat de llançar aquest atac durant el mandat del president Donald Trump", que acaba el 2028 o a tot tardar els "pròxims anys", durant els quals el pilar defensiu dels Vint-i-set encara es trobarà en període transitori, sense constituir cap força de dissuasió davant el Kremlin.

"El president rus és un oportunista" i és conscient que, si espera en excés, podria afrontar una situació "menys propícia", amb uns aliats dotats de reforçades capacitats militars i més cohesionats, valoren les fonts esmentades. Polònia gasta el 4,5% del PIB en defensa i té un exèrcit modern que aspira a disposar el 2030 de 500.000 homes. Això converteix el país eslau en la principal potència militar de l’Europa oriental, i a l’Estat situat geogràficament més a prop dels escenaris en què aquest atac eventual limitat podria tenir lloc.

En particular la regió de Narva, a Estònia, habitada principalment per russoparlants, o l’anomenada bretxa de Suwalki, l’estret corredor de 80 quilòmetres de longitud que voreja amb la Federació Russa i Bielorússia i que separa el territori polonès de les tres repúbliques bàltiques, països que tenen exèrcits petits i tràgics historials d’ocupació durant els anys en què van estar sota la dominació de l’URSS.

"Un test"

La intensificació de la guerra híbrida llançada des de Rússia els últims mesos reforça la sensació entre polítics i analistes polonesos que portar la guerra actual d’Ucraïna al territori de la UE constitueix una opció que les autoritats militars a Moscou estudien des de fa temps.

Al setembre 19 drons llançats per l’Exèrcit rus van violar l’espai aeri polonès, en un greu incident que va motivar la invocació del Govern de l’article 4 de l’OTAN, que implica l’obertura de consultes davant una "agressió sense precedents", un episodi que és interpretat per fonts oficials poloneses anònimes com "un test" per mesurar no solament la resposta militar de les forces armades o la solidaritat dins de l’OTAN sinó també la resiliència de la societat polonesa.

Desinformació

Però la constatació que l’atac va estar acompanyat d’una onada de milers d’apunts a les xarxes socials acusant falsament Ucraïna del greu incident va permetre als experts determinar que es tractava d’una operació coordinada militar i de desinformació.

I és que en un país com Polònia, amb greuges històrics relativament recents amb Ucraïna, i que acull en aquests moments més d’un milió de refugiats ucraïnesos, l’objectiu principal de la propaganda russa és, més que no pas despertar simpaties envers el Kremlin entre la població, "crear hostilitat entre tots dos països i els seus ciutadans", constata Adrianna Sniadowska-Koneczny, directora del Centre per a les Relacions Internacionals, un think tank especialitzat en desinformació.

El Centre de Relacions Internacionals, a més, ha identificat una circumstància que complica encara més la lluita contra la desinformació del Kremlin: la cada vegada més visible aliança entre la Xina i Rússia en aquest àmbit. A Polònia han anat apareixent pàgines web falses en polonès amb contingut prorús sota l’aparença de mitjans locals, com ara per exemple News Front o Bygoszcz Daily.

Algunes webs estan establertes "a la Xina" i, per més que les esborrin, tornen a sortir amb una IP "diferent".

Notícies relacionades

Els EUA esperen una resposta de l’Iran amb la tensió disparada a Ormuz

Hongria enterra l’era Orbán amb l’halo europeista de Magyar

"Val més prevenir que guarir", conclouen fonts governamentals sobre la tensa situació que es viu al país. I per evitar agafar desprevinguts els ciutadans, ja circula entre els polonesos un manual en què s’instrueix sobre com han de reaccionar davant "amenaces digitals, químiques, biològiques, radiològiques o fins i tot nuclears.

Un contundent eslògan presideix l’encapçalament del fullet informatiu: "No endarreriu la decisió de preparar-vos".