Hongria enterra l’era Orbán amb l’halo europeista de Magyar

El Parlament hongarès va enterrar ahir l’era de l’ultranacionalista Viktor Orbán, després de 16 anys de flagell euroescèptic, amb l’elecció com a nou primer ministre del conservador Péter Magyar, la supermajoria parlamentària del qual dona plens poders per emprendre la regeneració democràtica.

Amb un "Déu beneeixi Hongria", Magyar va ingressar a la seu parlamentària, un mes després de la seva aclaparadora victòria electoral. La seva jura com a primer ministre va ser rebuda entre ovacions dels diputats i la joia de milers de ciutadans concentrats a l’exterior de l’edifici. "Els hongaresos no van votar només per un canvi de Govern, sinó pel final d’un sistema", va afirmar en el seu primer discurs com a líder electe.

No va fugir d’estudi quan va detallar com pensa complir el seu compromís de "servir Hongria". Va reiterar la seva exigència al president del país, Tamás Sulyok, lleial a Orbán, de deixar el càrrec –"senyor president, és el moment d’anar-se’n amb el cap ben alt, mentre sigui possible"–. És a dir, sense esperar que el faci fora el Parlament. Va insistir a continuació en el seu compromís de desmantellar el "règim il·liberal" d’Orbán, restaurar el diàleg amb la UE i combatre la corrupció.

Picades d’ullet a Europa

Va ser un discurs llarg, que va ser seguit no solament per l’himne hongarès sinó també l’europeu – el Cant de joia o la Novena Simfonia de Beethoven–, una cosa impensable en el mandat d’Orbán.

Són molts els desafiaments de Magyar. Però té a favor seu una supermajoria parlamentària: el seu partit, Tisza, ocupa 141 del total dels 199 escons de la Cambra. El Fidesz d’Orbán controla només 52 llocs, mentre que els sis restants corresponen a la ultradretana La Nostra Pàtria.

El sistema electoral que Orbán va remodelar a la seva conveniència va castigar finalment l’ultranacionalista Fidesz. Tisza va obtenir un 53% dels vots, davant el 38% de Fidesz, però el trasllat d’aquests percentatges a escons donen a Magyar les capacitats necessàries per restaurar els contrapesos democràtics.

El seu horitzó a curt termini és el desbloqueig dels gairebé 18.000 milions d’euros congelats per Brussel·les pels atacs de l’"era Orbán" als principis europeus. La supermajoria parlamentària li garanteix que, a diferència del que passa al primer ministre polonès, el liberal Donald Tusk, no quedarà tenallat pel veto presidencial que exerceix a Varsòvia l’ultraconservador Nawrocki.

Orbán, absent

Notícies relacionades

Els EUA esperen una resposta de l’Iran amb la tensió disparada a Ormuz

Polònia es prepara per a un atac de Rússia que posi a prova l’OTAN

Orbán no va pronunciar un discurs de comiat ni va assistir a la investidura del seu successor. Tampoc tindrà escó parlamentari. El fins ara home fort de la política hongaresa, i líder dels anomenats Patriotes per Europa, l’Eurogrup al qual pertanyen, entre d’altres, la francesa Marine Le Pen, el neerlandès Geert Wilders i l’espanyol Santiago Abascal, sembla haver-se refugiat a la rereguarda política després de la derrota.

El fet que l’elecció de Magyar coincidís amb l’aniversari del 9 de maig de 1950, data fundacional de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, llavor de la UE, va realçar el rang de tornada a l’europeisme d’Hongria. La bandera de la UE que Orbán va fer retirar del Parlament torna a onejar sobre l’edifici.