La República Islàmica es reafirma més radicalitzada, tancada i agressiva

La decapitació per part d’Israel de la majoria dels líders polítics iranians ha enfilat al poder perfils més ultraconservadors i aïllacionistes

La República Islàmica es reafirma més radicalitzada, tancada i agressiva
3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Donald Trump, rialler, amb el seu somriure i el seu pin amb la bandera nord-americana, parlava amb la premsa, enmig de bromes i comentaris sobre la guerra contra l’Iran. El president dels EUA, entre anuncis de regals, victòries militars i negociacions dubtoses, disfrutava del moment. "Hem matat tot el seu lideratge. I llavors es van reunir per escollir nous líders i els hem matat a tots. I ara hi tenim un grup nou, i ja veurem com acaben sent. Però de veritat que hem canviat el règim", va dir dimarts el multimilionari nord-americà, que va donar a entendre que el suposat objectiu inicial de la guerra s’havia complert.

Els actuals líders de la República Islàmica no són els mateixos que hi havia al poder fa tot just un mes, quan van començar els bombardejos sorpresa d’Israel i Washington que van matar qui llavors era el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, i van decapitar bona part de la cúpula militar i política de Teheran.

"Aquest és un canvi en el règim, perquè els líders ara són tots molt diferents dels que van començar i van crear tots aquests problemes. Així que crec que podem dir que hem provocat un canvi de règim, ¿oi?", va continuar Trump, mirant de convèncer o autoconvèncer-se.

El canvi ha existit, sí: Ali Khamenei ja no és líder suprem, sinó el seu fill, Mojtaba Khamenei. També el cap de l’Estat Major iranià és un altre, així com el líder de la Guàrdia Revolucionària i el president del Consell de Seguretat Nacional. Totes aquestes decapitacions han servit per fer un canvi de cromos a Teheran. I aquest canvi, segons els experts, no ha sigut en la direcció que desitjaven Washington i Tel-Aviv.

"El poder iranià avui està molt més radicalitzat que abans, i és essencialment un sistema descentralitzat. No és només una persona; són actors múltiples que es coordinen entre ells. I tot això fa que les negociacions siguin molt difícils", explica Dennis Citrionowicz, membre del think tank nord-americà Atlantic Council.

Ja abans de la guerra, l’Iran tenia clar –com va passar el juny del 2025 durant la guerra de 12 dies– que Israel seria capaç de cometre assassinats contra la plana major de l’Exèrcit i Govern iranians. Així que, des d’aleshores, Teheran va transformar l’organització política cap a una estructura molt més horitzontal, capaç de funcionar i mantenir-se en marxa encara que el lideratge fos assassinat. I l’eix central en aquest nou sistema, anomenat mosaic per la mateixa República Islàmica, ha sigut la Guàrdia Revolucionària, el cos d’elit polític militar del país persa. Aquest grup és el nucli dur del règim islàmic iranià. Els nous dirigents, de fet, emanen de la Guàrdia gairebé al complet. I fins i tot Mojtaba, el nou líder suprem, va ser escollit per al càrrec precisament per les enormes connexions que tenia amb l’organització.

Joves més lleials al sistema

"Tot això suggereix que el Govern iranià, sota Mojtaba, recolzarà les estructures de poder en els elements de seguretat i control que sobretot han definit la República Islàmica durant els últims anys", escriu l’analista iranià Hamidreza Azizi, expert en els estaments castrenses i de seguretat del país persa. "Encara no és clar si Mojtaba continuarà confiant en la generació anterior de funcionaris que van treballar estretament amb el seu pare o si, al contrari, promourà un grup més jove dins de l’aparell de seguretat. Els comandants més joves han mostrat sovint una lleialtat enorme al sistema, són molt més intransigents a tot el que és extern i tenen una perspectiva clarament més nacionalista", assenyala Azizi. El "canvi de règim" de Trump no fa més que impulsar-los.

Negociar amb els que queden

Per als EUA, el problema de qui hi ha a l’altre costat és enorme. Washington i, sobretot, Tel-Aviv han matat alts funcionaris i perfils dins de l’Iran que en el passat s’havien mostrat disposats a negociar. Ara, a Teheran, amb prou feines queda un grapat d’interlocutors disposats a fer-ho.

Notícies relacionades

Qui suposadament porta la batuta en aquestes negociacions amb els Estats Units és Mohammad Bagher Ghalibaf, el president del Parlament i un home d’enormes connexions militars dins de la Guàrdia Revolucionària.

"Ghalibaf pot ser considerat com un dirigent relativament moderat dins del context actual. Però no és qui decideix. Pot ser un canal per arribar al lideratge iranià, però ell no és l’autoritat última. Qui decidirà si hi ha negociacions, i com han de ser, és la Guàrdia Revolucionària –assegura Citrionowicz–. I costarà molt arribar-hi a un acord".