Rutte elogia Sánchez per l'augment de la despesa en defensa però insisteix que haurà de complir amb el 5%

"A principis de l'any passat, la despesa en defensa espanyola era del voltant del l'1,34%, i a l'abril, vaig rebre una trucada del president Sánchez dient-me que arribaríem al 2% [del PIB]. I així va ser", ha explicat Rutte. "Això suposa milers de milions addicionals de despesa estructural en defensa" per a una de les economies més grans de l'aliança, ha destacat el secretari general.

Tanmateix, durant la cimera de La Haia l'estiu passat, els aliats es van comprometre a elevar la despesa fins al 5% del PIB. Espanya va recolzar l'objectiu, però discrepa sobre la necessitat d'assolir-lo per complir amb els objectius de capacitats, és a dir, l'armament, l'equipament i el personal que l'OTAN necessita.

"Nosaltres creiem que Espanya necessita el 3,5% [del PIB] per complir amb els objectius de capacitats. Espanya creu que es pot aconseguir amb el 2,2%. El futur dirà qui té raó. Jo crec que soc jo", ha subratllat el secretari general. Espanya és el quart país de l'OTAN amb menys despesa militar, només per davant d'Albània, el Canadà i Bèlgica. Tanmateix, és dels països que més gasten en gran equipament, en innovació i en desenvolupament.

Però no només Espanya ha augmentat la seva inversió en defensa. El 2025, els aliats van augmentar la despesa militar un 20% respecte a l'any anterior. Per a Rutte, aquest augment s'explica per "un reconeixement col·lectiu" dels canvis en l'entorn de seguretat de l'aliança. "Estem invertint perquè és essencial per poder combatre les amenaces a què ens enfrontem", ha explicat.

Rússia, principal amenaça

L'informe anual de l'OTAN situa Rússia com a principal amenaça per a l'aliança. "Rússia continua sent l'amenaça més important i directa per a la seguretat de la zona euroatlàntica", ha dit Rutte. El secretari general ha destacat la resposta "clara, ràpida i decisiva" dels aliats als intents del Kremlin i altres forces de soscavar la seva seguretat.

En aquest sentit, Rutte ha destacat a més la importància de continuar donant suport a Ucraïna. "El 2025, els aliats van proporcionar la gran majoria de l'ajuda militar a Ucraïna, a més de suport humanitari i altres formes d'ajuda no letal", ha explicat. Quan la guerra acabi, ha afegit l'holandès, els aliats també hi seran per contribuir a les garanties de seguretat.

De perfil davant Trump

Notícies relacionades

L'Iran es mostra "receptiu davant qualsevol sol·licitud" procedent d'Espanya sobre l'estret d'Ormuz

"Estan bojos": Trump assegura que l'Iran "està suplicant" un acord per a la fi de la guerra i acusa l'OTAN de no fer "absolutament res"

Com acostuma a ser habitual, Rutte ha evitat sancionar els atacs del president dels Estats Units, Donald Trump, contra l'aliança. El republicà va anomenar "covards" els aliats per no sumar-se a la guerra que el seu Executiu ha llançat contra l'Iran amb el suport d'Israel, i de la qual la Casa Blanca no va informar cap país membre de l'OTAN. "L'OTAN ha reconegut des de fa temps l'amenaça que representa el programa nuclear iranià en relació amb els seus aliats i els seus interessos. I el que està fent els Estats Units perjudicarà les seves capacitats", ha dit Rutte.

Respecte als atacs de Trump, ha dit que es deuen a la "frustració" del president "perquè els europeus s'estan prenent una mica de temps per respondre a les seves sol·licituds sobre el tema d'assegurar que aquestes línies de comunicació i transport marítim estiguin obertes". Això es deu no només al fet que bona part d'aquests països no comparteixen ni els objectius ni els mitjans per aconseguir-los d'aquesta guerra, sinó també al fet que no n'havien estat informats. Una decisió per a la qual el secretari general considera que els Estats Units "tenia bones raons".