Els Estats Units aixequen sancions al petroli de l’Iran davant la pujada de preus del combustible

El secretari del Tresor, Scott Bessent, va avançar la decisió i va estimar que la mesura permetrà afegir uns 140 milions de barrils al mercat petrolier.

Bessent va explicar en el seu compte oficial d’X que l’autorització s’aplica al petroli carregat en vaixells a partir d’aquest divendres i s’estén fins al 19 d’abril.

L’encarregat del Tresor va dir que «l’Iran tindrà dificultats per accedir als ingressos generats, i els Estats Units continuaran exercint la màxima pressió sobre la seva capacitat per accedir al sistema financer internacional».

La mesura se suma a l’aixecament de sancions al petroli rus

La nova mesura se suma a la decisió de l’Administració Trump d’aixecar durant 60 dies les sancions al petroli rus, igualment encallat al mar, que es va avançar la setmana passada.

Des de l’inici de la guerra contra l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz, els Estats Units s’han vist obligats a relaxar sancions i optar per mesures de contenció per intentar contenir una escalada de preus agressiva del galó de gasolina.

Aquesta setmana, Trump també va modificar la llei Jones per permetre que embarcacions que no siguin d’origen nord-americà puguin transportar cru dins dels ports nord-americans.

D’acord amb l’Associació Automobilística Nord-Americana (AAA) el galó va registrar un preu d’entre 3,8 i 4,2 dòlars aquest divendres.

Per la seva banda, el petroli va registrar un augment pròxim al 3%, mentre els Estats Units avançaven en els seus esforços per reobrir l’estret. En paral·lel, l’índex S&P 500 va experimentar un retrocés d’aproximadament un 1,5%.

El que els Estats Units intenten fer amb aquestes iniciatives és minimitzar l’impacte de la guerra en la butxaca dels ciutadans i en el funcionament de l’economia mundial, molt dependent del preu dels hidrocarburs. Així, i malgrat que Trump va arribar a presumir que al ser els Estats Units el principal productor de petroli del planeta s’estava enriquint amb el conflicte, el cert és que els Estats Units estan mirant de contenir els preus introduint el màxim nombre possible de barrils de cru en el mercat. La lògica de l’oferta i la demanda implica que com més elevat sigui el volum de petroli en el mercat, més augmenta la capacitat d’escollir per part dels compradors i, per tant, més baixa el preu.

Impacte en la butxaca

La guerra iniciada pels Estats Units i Israel sobre l’Iran ha tingut ja un impacte directe en el preu de l’energia a Espanya, ja que el gasoil s’ha encarit més del 30% a les estacions de servei espanyoles i la gasolina ho ha fet gairebé un 10% en les tres primeres setmanes del conflicte.

Així ho reflecteixen les últimes dades de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), que assenyalen que el dimarts 17 de març –últim dia del qual hi ha registres– el dièsel es pagava de mitjana a 1,898 euros el litre, mentre que el 28 de febrer costava 1,45 euros.

L’increment del cost és inferior en el cas de la gasolina, ja que el dia en què va començar l’escalada bèl·lica es pagava de mitjana a 1,496 euros el litre i dimarts el preu es va situar en 1,643 euros.

Les dades del butlletí sobre el petroli de la Unió Europea (UE) –que recullen dades fins al 16 de març– van en la mateixa direcció, ja que apunten que el preu del gasoil ha pujat per dècima setmana consecutiva i que, des que va començar el 2026, s’ha encarit un 32,5%.

El preu del petroli Brent, el de referència a Europa, també reflecteix aquest increment, ja que el 27 de febrer –dia previ a l’inici del conflicte– el barril costava 72,48 euros i aquest divendres el preu superava els 108 euros.

A més, al començar el 2026 el preu del barril era de 60,85 euros i el 9 de març va arribar als 119,13 euros.

Per la seva banda, Facua ha denunciat l’existència de gasolineres que han apujat fins a un euro el preu del gasoil i apunten que en una gasolinera de la província de Lleida s’ha arribat al preu rècord del dièsel, 2,389 euros per litre.

Resposta del Govern

Notícies relacionades

El discret socialista que pren el testimoni d’Hidalgo

L’esquerra resisteix a les grans ciutats en ple avanç ultra

A conseqüència de l’increment del preu de l’energia, el president del Govern, Pedro Sánchez, va detallar aquest mateix divendres que es posa en marxa una «reducció dràstica de la fiscalitat energètica», reduint els impostos sobre l’electricitat fins a un 60%.

En concret, el reial decret llei aprovat recull la reducció del 21% al 10% de l’IVA dels carburants, l’electricitat, el gas natural, briquetes i pèl·lets, mentre es congela el preu màxim de venda del butà i el propà.