Un país a la recerca de líder suprem

A rei mort, com diria la cita, nou rei, si no fos perquè l’Iran, enfonsat per la campanya de bombardejos dels Estats Units i Israel des de dissabte passat, no és capaç de trobar un relleu. Tel-Aviv, aquell dia, va aconseguir en un atac sorpresa assassinar el fins aleshores líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, i les autoritats del país persa van prometre l’elecció d’un nou líder en qüestió de dies o fins i tot d’hores.

Dimarts, un altre bombardeig israelià va impactar contra un edifici a Qom, on estava tenint lloc una votació al respecte. Segons mitjans opositors iranians a l’exterior –aquests mitjans, bel·ligerants a l’extrem contra la República Islàmica, de vegades pequen de publicar informació poc contrastada–, existeix una gran tensió interna per elegir l’hereu al tron.

Tot i així, hi ha diversos favorits en la cursa, que continua enverinada. Washington i Tel-Aviv han advertit en els últims dies que qualsevol que accedeixi al càrrec de líder suprem es convertirà en objectiu militar.

Hi ha, això sí, uns requisits per poder ser escollit cap de l’Estat a l’Iran: ha de ser un home –per descomptat–, clergue xiïta, tenir una carrera dins de les institucions polítiques de l’Iran i ser lleial al sistema de la República Islàmica.

Entre els noms que sonen de cara a poder succeir Khamenei n’hi ha dos que despunten especialment: el del seu fill, Mojtaba Khamenei, i el del clergue Alireza Arafi:

Suport de la Guàrdia

El fill d’Alí Khamenei, Mojtaba, de 56 anys, és sens dubte vist com el gran favorit per ser elegit com a nou líder suprem, malgrat que el seu pare, en vida, es va mostrar en contra d’una successió dinàstica.

Mojtaba Khamenei porta dècades entre els bastidors del poder a Teheran, i té àmplies connexions polítiques i econòmiques amb la Guàrdia Revolucionària, el cos d’elit politicomilitar de la República Islàmica. Els rumors, de fet, apunten que la Guàrdia estaria pressionant per a una ràpida elecció de Khamenei fill per al tron, una cosa rebutjada pels clergues de més alt rang, que suposadament afavoririen altres figures amb més estatus clerical i polític. El perfil de Mojtaba Khamenei s’ha reforçat en els últims dies, sobretot després d’haver sobreviscut a un intent d’assassinat per part d’un Israel que ha aconseguit matar –sobretot en el bombardeig de dissabte passat– a gran part de la seva família, inclosa la seva mare, Zahra Haddad Adel, i a altres familiars pròxims.

El favorit de l’estament clerical iranià, Alireza Arafi va ser escollit diumenge passat com un dels tres membres del triumvirat interí que governa l’Iran mentre és elegit un nou líder suprem. Aquest Govern tripartit està liderat pel president, Mesud Pezeshkian, el líder del poder judicial, Gholam Hoséin Mohseni Ejeí, i el mateix Arafi, designat per un petit consell de clergues.

Arafi no és conegut per ser un pes pesant polític, ni té vincles estrets amb les altes esferes de seguretat al país persa, però era un home de gran confiança –tant ideològica com burocràtica– de l’assassinat Khamenei, i abans de la mort del líder suprem ja sonava com un dels candidats per rellevar l’aiatol·là en cas que morís.

Un futur incert

A part dels dos favorits, hi ha altres perfils marcats com a possibles en aquesta carrera de successió. Entre ells destaquen, sobretot, Hasán Khomeini, net del primer líder suprem iranià, l’aiatol·là Ruhollah Khomeini, i Mohammad Mehdi Mirbagheri, alt càrrec ultraconservador de l’Assemblea d’Experts, l’òrgan que ha d’escollir el nou líder suprem del país.

Notícies relacionades

Trump assegura que Cuba "caurà ben aviat"

Sánchez defensa que l’enviament de la fragata s’ajusta a la "legalitat"

El procés d’elecció, però, desperta molts dubtes: la República Islàmica només ha canviat de líder un cop, el 1989, i aquest relleu es va fer amb rapidesa per projectar una imatge de continuïtat del règim que ara les bombes dels Estats Units i Israel posen en qüestió.

L’Iran havia d’enterrar Khamenei pare ahir mateix, i tancar la seva successió seguidament. Però el funeral ha sigut posposat indefinidament. Teheran al·lega problemes d’aforament, però el risc de bombardejos durant aquest acte probablement hi ha tingut molt a veure.