Europa acompanya Ucraïna sense els EUA en el quart aniversari de la invasió russa

Els ucraïnesos diuen aquests dies que l’efemèride només els porta mals records. Els fa reviure els traumes inicials d’aquella matinada terrible, quan les detonacions van començar a trencar el silenci a les quatre de la matinada. Sense saber-ho llavors, les seves vides havien canviat per sempre. "En memòria dels caiguts, no podem ser febles", va dir l’alcalde de Khàrkiv, Ihor Terekhov, en l’únic discurs de la cerimònia. "Acabarem guanyant una pau justa i llargament esperada. No una pau d’una setmana, d’un mes o un any, sinó una pau per sempre amb unes garanties de seguretat perquè la guerra no torni mai més". Els ucraïnesos són poc donats a externalitzar les emocions en públic, però uns quants no van poder reprimir les llàgrimes.

Molt pocs creuen que la pau sigui a tocar. La confiança en Donald Trump és mínima i, com si el magnat els volgués donar la raó, els Estats Units només van enviar a la cerimònia institucional a Kíiv un representant de l’ambaixada. L’amic de Putin va tenir la gosadia de posar en marxa una negociació necessària, però entremig ha deixat Ucraïna sense ajuda financera i sense armes llevat que la factura es pagui per endavant. Els ucraïnesos ho saben, qualsevol dia pot deixar-los totalment a l’estacada.

Quantitats insuficients

És Europa la que ara sosté Ucraïna. Es veu en els 90.000 milions en deute conjunt que han acordat els Vint-i-set per donar suport al país un parell d’anys més (a falta de defugir el veto d’Hongria) o en l’enèsima ronda de sancions a individus russos llançada dilluns per Brussel·les i ahir per Londres. Els ucraïnesos estan enormement agraïts, però és hora que el continent decideixi si juga a guanyar. Perquè si no ho fa, es pot condemnar a una contesa eterna. Ho deia a aquest diari Ivanna Klimpuix-Tsintsadze, diputada i ex vice primera ministra del país: "Totes les armes han arribat, però sempre molt més tard del que les necessitàvem, en quantitats insuficients i no sempre amb la rapidesa necessària per canviar la situació". Per acompanyar Ucraïna van acudir a Kíiv alguns líders europeus. El president Volodímir Zelenski va rebre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el del Consell Europeu, António Costa; i els caps d’Estat i de Govern dels països bàltics i nòrdics, així com els d’Islàndia i Croàcia. El president espanyol, Pedro Sánchez, no hi va ser. Tampoc els caps de Govern d’Alemanya, França o el Regne Unit, que sí que participaran en una videoconferència de la Coalició de Voluntaris. En representació d’Espanya hi va assistir el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares.

Notícies relacionades

Mèxic parla de normalitat de cara al Mundial de futbol

Macron qualifica de "responsable" la dimissió de la presidenta del Louvre

Els actes del dia van començar amb una missa oficiada per líders religiosos de diferents confessions a la catedral de Santa Sofia de Kíiv. "Avui es compleixen exactament quatre anys des que Putin va dir que ocuparia Kíiv en tres dies", va escriure Zelenski a Telegram, al costat d’un vídeo en el qual se’l veu comprant flors per deixar-les com a homenatge als caiguts a la plaça Maidan. "Hem defensat la nostra independència i no hem perdut el nostre Estat. Putin no ha aconseguit els seus objectius", va afegir.

Des de la distància líders europeus van remarcar el seu recolzament. L’alemany Friedrich Merz va apel·lar a la "força conjunta" després de quatre anys d’invasió russa. El britànic Keir Starmer va reiterar el suport a Kíiv "mentre sigui necessari". El francès Emmanuel Macron va ressaltar que la guerra "ha enfortit" l’OTAN i "ha unit els europeus".