Veronika, la nena ucraïnesa ‘reeducada’ a Rússia

Aquell matí del 6 de març del 2023 Veronika Vlasova va pensar que la seva odissea havia finalment acabat. Tot estava a punt perquè la seva àvia vingués a recollir-la d’un centre de refugiats per emportar-se-la una altra vegada a Ucraïna, després d’haver passat un any atrapada a Rússia i lluny de la seva mare. Però la celebració no va trigar a deixar pas a la por.

A les 23.00 hores es van presentar al centre tres agents de l’FSB rus per investigar una violació de què suposadament havia sigut víctima. "A mi ningú m’havia fet res, però la capitana se’m va acostar i em va dir: ‘O acceptes el que diem o et farem patir", explica a EL PERIÓDICO des de la capital ucraïnesa. No sabia llavors que durant els dos pròxims mesos seria interrogada, sotmesa a exàmens mèdics, internada en un hospital psiquiàtric i confinada en un orfenat. Tenia tan sols 13 anys.

La Veronika viu ara a Kíiv. És un dels 2.000 nens ucraïnesos que han aconseguit tornar a casa després d’haver sigut forçosament transferits a Rússia. Tot això per tal de reeducar-los per esborrar la seva identitat ucraïnesa, reclutar-los com a militars o entregar-los en adopció a famílies russes, segons denuncia Kíiv i les organitzacions de drets humans.

Almenys 20.000 nens ucraïnesos continuen a Rússia, segons assenyalen diverses estimacions. "Aquest és probablement el segrest de nens més gran en una guerra des de la Segona Guerra Mundial, comparable a la germanificació dels nens polonesos pels nazis", ha dit Nathaniel Raymond, el director del Laboratori d’Investigació Humanitària de Yale, que ha investigat la qüestió.

Tant Vladímir Putin com Maria Lvova-Belova, la Comissionada per als Drets del Nen a Rússia, han sigut acusats de crims de guerra per part del Tribunal Penal Internacional per la seva responsabilitat en aquesta campanya. Des del 2023 pesa sobre tots dos una ordre d’arrest internacional.

L’interminable viatge de la Veronika va començar el 23 de febrer del 2023, quan es va acomiadar de la seva mare a Khàrkiv per passar la nit a casa dels seus oncles i els seus tres cosins a Boríssovka, un llogaret ucraïnès enganxat a la frontera russa. Aquella matinada la van despertar les explosions: Rússia acabava d’envair Ucraïna. "Al llogaret no hi havia refugis, vam haver d’amagar-nos en un forat sota terra per a les canonades de l’aigua", explica la nena. La Veronika va estar en contacte amb la seva mare aquells primers dies, però no es van poder reunir. La seva mare, que treballava com a militar a l’Exèrcit des del 2013, havia sigut mobilitzada per defensar el país.

Sense llum ni aigua al llogaret i amb les reserves de menjar sota mínims, els seus oncles van adoptar una decisió desesperada: posar-se fora de perill en el costat rus de la frontera. "Ens vam assabentar que soldats txetxens anaven casa per casa interrogant la gent a la recerca de familiars de militars ucraïnesos. Allò ens va convèncer per fugir", relata la Veronika. A la seva mare no la tornaria a veure durant els pròxims 13 mesos, però serà una peça clau en aquest trencaclosques. Si Rússia va mirar de retenir-la al seu territori va ser –segons ella– per obligar la mare a viatjar fins allà i detenir-la a l’entrar al país.

La Veronika i la família dels seus oncles van entrar a Rússia escortats pels militars de Putin. Van fer trànsit a Bélgorod i d’allà van ser transferits juntament amb altres desplaçats ucraïnesos fins a un "sanatori infantil" situat a la regió de Lípetsk, al sud-oest de Rússia, on passarien els pròxims sis mesos. Durant aquells mesos la Veronika amb prou feines va poder parlar amb la seva mare. Només de tant en tant aconseguien comunicar-se a través del xat d’un videojoc a què acostumaven a jugar juntes en temps de pau.

La missió de l’àvia va fracassar quan l’espionatge va acusar falsament la Veronika d’haver sigut víctima d’una violació. Legalment ja no podia sortir del país, al ser part d’un cas penal obert. La Veronika diu que mai va firmar la declaració reconeixent haver sigut víctima del suposat crim.

Frustrats per l’escassa cooperació de la nena, la Veronika va ser enviada a un hospital psiquiàtric durant una mica més de dos mesos a la primavera del 2023. Acabava de complir 14 anys. "En les entrevistes amb els psicòlegs i els psiquiatres em vaig adonar que ho sabien gairebé tot de la meva biografia, però el seu veritable interès continuava sent la meva mare".

Després va venir un dels temuts orfenats russos. Durant les dues setmanes que va ser allà, una la va passar en aïllament, sense poder sortir de l’habitació excepte per anar al lavabo. "Crec que em van portar allà perquè la meva mare s’espantés, em vingués a recollir i així poder-la arrestar". Aleshores, assegura, l’FSB ja havia contactat amb la seva progenitora: "Li van dir que o em venia a buscar o em rebria a trossos".

Un gir inesperat

Notícies relacionades

L’extrema dreta francesa mostra la seva força al carrer

Navalni, morir per no rendir-se

Però llavors tot va fer un gir inesperat. El 28 d’abril la mare de la Veronika va declarar en una sessió informal del Consell de Seguretat de l’ONU per abordar la deportació il·legal dels nens ucraïnesos. "La meva filla Veronika està retinguda com a ostatge a la Federació russa", va dir la seva mare, Nina Vlasova. "La comunitat internacional ha d’aturar avui mateix l’abús d’una nena de 14 anys".

Només uns dies abans el TPI havia emès l’ordre d’arrest contra Putin i Lvova-Belova i la seva declaració va ser àmpliament recollida pels mitjans russos. Ara sí, el Kremlin estava disposat a afluixar i a deixar-la anar.