Tecnologia
La UE té lleis que permetrien al Govern limitar les xarxes socials
Els experts adverteixen que s’haurien de prioritzar les sancions per utilitzar tàctiques enganyoses per enganxar els usuaris abans que prohibir-les
La llei de serveis digitals obliga les plataformes a ser més transparents i tenir cura dels menors
Quan el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar el seu pla legislatiu per "garantir un entorn digital segur", gran part de l’atenció se la va emportar la proposta de prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys. Aquesta dràstica mesura se suma a la creixent preocupació social per l’impacte en la salut mental —tant de joves com adults— d’espais quirúrgicament dissenyats per enganxar els usuaris, maximitzar la seva participació i recopilar més dades personals, la base del seu negoci.
No obstant, un ampli nombre d’experts adverteixen que el veto pot ser ineficaç i vulnerar drets fonamentals dels menors. Com a alternativa, indiquen que ja existeixen lleis que permeten a l’Executiu espanyol posar límit a un disseny "enganyós" de les plataformes que es tradueix en una presumpta addicció a les pantalles. Al llarg de l’última dècada, la Unió Europea ha desplegat una sèrie de regulacions que busquen atallar algunes de les derivades més nocives del món digital. "Europa compta amb contrapesos que ja estableixen sancions administratives com multes", explica Alberto Casaseca, advocat especialitzat en protecció de dades, ciberseguretat i dret digital.
Normativa pionera
Cap cobra més rellevància per combatre els dissenys addictius que perjudiquen menors que la Llei de Serveis Digitals (DSA, per les seves sigles en anglès). Vigent des del febrer del 2024, aquesta normativa pionera obliga les grans plataformes digitals d’internet a ser més transparents, prohibir la publicitat personalitzada dirigida a menors, oferir feeds sense recomanacions de l’algoritme —que prioritzen el més incendiari i polaritzant— o a limitar la seva exposició a continguts inapropiats com la pornografia o les apostes.
Potser encara més important és que la llei també veta els dark patterns o patrons foscos, estratègies de disseny que exploten els biaixos dels usuaris per manipular-los. Pensa en anuncis enganyosos o com es dificulta la cancel·lació d’una subscripció.
Amb la seva exigència de transparència, Brussel·les podria obligar plataformes com YouTube, Facebook, TikTok, X o Instagram a informar les autoritats de l’impacte que tenen els m’agrada i reduir la seva presència, apunta el desenvolupador Álvaro Martínez, president de l’associació Protecció de la Frontera Electrònica, en un article a Crític. Aquesta mètrica, àmpliament estesa al món digital, funciona com una recompensa que porta l’usuari a segregar dopamina —coneguda com a hormona de la felicitat"- i a retenir-lo durant més temps davant la pantalla.
Notícies relacionadesProblemes en la seva aplicació
Experts com l’advocat i delegat de protecció de dades Jorge García Herrero adverteixen que seria "molt més útil" que Espanya apostés per "fer efectives" les lleis europees ja vigents en lloc d’anunciar un paquet de mesures de difícil aplicació i la lletra petita del qual és, per ara, un misteri. L’Executiu comunitari d’Ursula von der Leyen presentarà a finals del 2026 la Llei d’Equitat Digital (DFA o Digital Fairness Act, en anglès), que abordarà de cara tant els patrons foscos com un disseny de les xarxes socials que s’inspira en les tècniques dels casinos per generar dependència psicològica. Un altre problema són les deliberades infraccions de les tecnològiques, que les ha portat a elevar la pressió per evitar multes.
