L’OTAN posa a prova la seva Força de Reacció en plena crisi entre aliats

De sobte, una cadena d’incidents al nord d’Europa escala fins al punt d’un xoc militar amb Rússia. No hi ha temps perquè, un cop presa la decisió política, els aliats de l’OTAN allistin i concentrin una força de dissuasió. Mentre el conflicte s’escalfa, s’activen bateries de míssils, surten dels hangars els bombarders, es concentren submarins i fragates i s’aproximen contingents d’infanteria i carros, es fa imperiosa la necessitat d’una actuació militar de presència ràpida, ampliable i prou massiva per aturar la bola de neu en ple pendent. No hi ha temps de planificar amb calma si no es vol que el problema derivi en guerra.

Amb aquesta intenció va idear l’OTAN el 2022, en la cimera que va tenir lloc a Madrid, la Força de Reacció Aliada, o ARF, filla d’un nou concepte estratègic de l’organització. I per resoldre la incògnita sobre quant trigaria a estar realment operativa, el seu comitè militar posa en marxa les maniobres Steadfast Dart.

El Dard Ferm és el desplegament militar més important programat per l’Aliança Atlàntica per aquest any. El seu lema és Preparació, velocitat, dissuasió. Té gran envergadura i és la seva segona edició. Activa forces en els cinc dominis militars –terra, mar, aire, espai i ciberespai– i reuneix 10.000 militars d’11 països.

Grynch, per als amics

Aquesta serà la primera gran ocasió de desplegament conjunt d’unitats sota l’estendard de l’estrella polar de l’OTAN des que el president Donald Trump va posar en tensió la confiança interna tant per reclamar de manera agressiva el control de Groenlàndia com per acusar els seus aliats d’abandonament a l’Afganistan.

Participen en Steadfast Dart 26 el Regne Unit, França, Itàlia, Grècia, Turquia, Lituània, Alemanya, Txèquia, Bulgària, Bèlgica... i Espanya. De fet, a aquest país li correspon enviar 1.500 soldats –surten el dia 3– i el lideratge de dos dels components de la maniobra: el naval, des de la base de Rota, i el de forces d’Operacions Especials, guerrillers que s’enviaran a Alemanya, el principal terreny de joc d’aquests exercicis militars.

Els EUA no estan en la llista de països participants; aquest assaig de reacció té una dimensió molt europea... tret del detall que és el general del US Air Force Alexus G. Grynkewich –anomenat Grynch pels seus amics– l’última instància d’avaluació de l’exercici.

Grynkewych és el comandant suprem aliat a Europa. És net d’emigrants bielorussos, un matrimoni de científics de Minsk que va trobar refugi als EUA.

En la dimensió europea de les maniobres hi ha el quarter general, que també s’examina. De les diverses àrees en tensió al planeta, poques amb tant risc com la que observa el Comando de Força Conjunta de l’OTAN, amb seu a Brunssum (Països Baixos). La seva àrea de responsabilitat són els flancs Nord i Est d’Europa. I en aquest àrea, Alemanya és l’escenari on es planegen aquest any les Steadfast Dart.

Exèrcit conjunt

Militars espanyols opinen que la tensió a l’estrat polític de l’OTAN no descendeix a l’estament militar, no hi arriba per més que sigui escandalosa i aspra la diplomàcia de Donald Trump. "La tasca de la missió es porta a terme, els professionals ens centrem en el nivell tàctic, i és la inèrcia del treball el que mana, no el soroll polític", explica el coronel Carlos Calvo, veterà de missions als Balcans sobre les quals –eren altres temps– discutien asprament França i els Estats Units.

En les Steadfast Dart 26 es posa a prova l’ARF, el cor de la moderna forma de resposta de l’Aliança: un acordió amb contingents militars permanents a cada país disposats com a força de resposta immediata per al seu desplegament en 10 dies en qualsevol punt del territori del Tractat, que pot anar augmentant per "paquets" –així els anomena l’Estat Major de la Defensa espanyol– fins a 300.000 soldats mobilitzats el primer mes de conflicte, o fins a 800.000 de "desplegables en sis mesos en tota l’àrea d’operacions OTAN", assenyala un manual de l’Exèrcit alemany.

A l’Armada li correspon el comandament del component marítim de l’ARF fins al juliol. Per a això s’ha configurat a Rota (Cadis) l’SPMARFOR. En la sopa de sigles de l’OTAN, signifiquen Spanish Maritime Forces Headquarters. Dels 32 països que formen l’OTAN, només sis posen al servei de l’Aliança un quarter general capaç de liderar una Força Naval.

El Bàltic i el mar del Nord

L’escenari marítim de les maniobres és el Bàltic alemany i el mar del Nord. Es mouran 15 vaixells. Entre ells, el famós portadrons turc Anadolu, la fragata F100 Cristóbal Colón, la Juan de Borbón, el vaixell d’aprovisionament en combat Patiño i el vaixell d’assalt amfibi Castilla, que és la nau capitana d’aquesta flota.

Aquesta serà la més gran contribucióde l’Armada a un exercici OTAN aquest any. Entre les oportunitats que vol aprofitar, hi ha els ensenyaments sobre interacció de vaixells de combat, desembarcaments amfibis, vols d’avions de patrulla, trànsit de dades de xarxes de sensors i creus de drons.

Notícies relacionades

Rodríguez anuncia una amnistia general per als dissidents

Nous documents del cas Epstein apunten a Musk, Gates i Trump

L’ARF no està pensada només per al combat, és sobretot una eina per mostrar resolució. Després d’anys de pacífic ensopiment a Europa i l’Atlàntic Nord, i a partir de la invasió d’Ucraïna, l’organització no en té prou amb tenir acumulats mitjans i tropes.

Steadfast Dart 25 va ser el primer gran assaig de "resposta immediata davant una amenaça emergent a la nostra Aliança", explica el general Grynkewich sovint. Es va provar el desplegament a Romania, a Grècia i a Bulgària. Ara és el torn del nord. L’escenari, avisen des de l’Exèrcit alemany, "no és fictici".