Rodríguez anuncia una amnistia general per als dissidents

Delcy Rodríguez va prendre divendres la decisió política més audaç des del 3 de gener, el dia que la història veneçolana del segle XXI es va partir en dos després de la captura de Nicolás Maduro per forces especials nord-americanes. La presidenta encarregada va anunciar durant la sessió solemne d’obertura judicial 2026 una llei d’amnistia general per a tots els qui van participar en protestes o accions antigovernamentals des de 1999, l’any zero del chavisme, fins a l’actualitat. La mesura serà presentada davant l’Assemblea Nacional (AN) per la Comissió per a la Revolució Judicial i el Programa per a la Convivència i la Pau.

No és una dada menor que la legislatura l’encapçali el seu germà, Jorge Rodríguez. Una amnistia amb aquest abast implica en els fets una desautorització de l’actuació de Diosdado Cabello, el responsable del Ministeri de l’Interior i la seguretat interna que s’havia endurit substancialment des del 2024, amb la polèmica reelecció presidencial de Maduro. En el seu moment més crític, unes 1.500 persones van acabar a la presó. El Govern assegura haver alliberat més de 600 presos. Els organismes humanitaris redueixen aquesta xifra a la meitat. Aquesta discussió sembla haver sigut superada a partir de la novetat comunicada per la mandatària interina poques hores després d’haver parlat per telèfon amb Donald Trump i que el magnat republicà decidís reobrir l’espai aeri veneçolà per a companyies del seu país.

"És molt difícil parlar de justícia en un món en què cada dia hi ha menys dret", va assenyalar Rodríguez i va al·ludir tot seguit a la "violació del dret internacional" que va derivar en els canvis que es van operar dins del poder. "L’atac, l’agressió militar externa, el segrest d’un cap d’Estat, d’una primera dama, diputada de la República, no poden sinó significar que hi ha menys dret al món".

A banda de l’argumentació, compartida dins i fora de Veneçuela per dirigents i intel·lectuals que no necessàriament simpatitzaven amb Maduro, la presidenta encarregada no fa més que respondre als requeriments que havien sigut fixats des de fora del país sud-americà. El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va establir l’alliberament de tots els presos polítics com un punt neuràlgic de l’agenda de Washington. L’altre és l’obertura al capital estranger en la indústria petroliera, i l’AN ho acaba de beneir amb una reforma de la llei d’hidrocarburs. Tots dos fets han tingut lloc al final de la setmana.

En les pròximes hores s’espera a Caracas l’arribada de l’ambaixadora Laura Dogu, que no solament exercirà com a encarregada de negocis de la Unitat d’Assumptes de Veneçuela dels EUA. Segons s’ha informat, treballarà amb persones del sector públic i privat, així com també amb la societat civil, per impulsar el pla de Rubio, que hauria de desembocar en eleccions en un temps encara nebulós.

"Reparar ferides"

Rodríguez va retre homenatge als qui van morir "combatent" el 3 de gener "en condicions de gran desigualtat". Però a banda de l’expressió d’indignació pel que va passar fa gairebé un mes, la seva proposta no fa més que sintonitzar amb els condicionaments de l’Administració de Trump.

En aquest context s’explica el gir que, una vegada més, sorprèn els opositors. "Que sigui una llei que serveixi per reparar les ferides que ha deixat la confrontació política des de la violència, des de l’extremisme, que serveixi per reimplantar la justícia al nostre país i que serveixi per rescatar la convivència entre els veneçolans". La presidenta encarregada va precisar que quedaran exceptuats d’aquest benefici "aquells processats, condemnats per homicidi, tràfic de drogues, corrupció i violacions greus dels drets humans".

Tancat un lloc de detenció

Un dels anuncis de més impacte polític intern es relaciona amb l’Helicoide, ni més ni menys que el símbol de l’arquitectura repressiva dels últims anys. Aquesta construcció modernista, pensada inicialment com a centre comercial deixarà de funcionar com a lloc de detenció. "Hem decidit que les instal·lacions es converteixin en un espai social, esportiu, cultural i comercial per a la família policial i per a les comunitats veïnes d’aquest recinte". La transformació del portentós edifici serà coordinada per la Comissió per la Convivència Democràtica i la Pau juntament amb altres ministeris.

Notícies relacionades

Nous documents del cas Epstein apunten a Musk, Gates i Trump

Un esfondrament en una mina del Congo causa almenys 226 morts

"Vinc a aquesta Cambra com a presidenta, però també com a advocada", va dir Rodríguez als magistrats, i va invocar la seva pròpia tragèdia familiar. "El meu pare va estar pres i va morir fruit de la tortura". Jorge Antonio Rodríguez era un guerriller i el van capturar el 1976. "Crec en la Constitució", va afegir. Però, a més, Rodríguez es va mostrar favorable a una gran consulta nacional que permeti establir un nou sistema de justícia i que aquest poder de l’Estat, alineat amb Maduro de manera automàtica fins a la seva decapitació, "es converteixi en la reina de les virtuts republicanes i que puguem garantir la pau i el futur de Veneçuela com una nació independent, lliure, sobirana i de pau".

Naturalment, la "presidenta encarregada" va assegurar que transita un camí que no s’aparta de l’"esperit de Chávez i de Maduro". És l’esperit de Rubio, però, el que sobrevola Caracas.