Sanament

Sanament

Recerca

La depressió creix entre infants i adolescents i impacta en el rendiment escolar

Estudis recents alerten que un 10% dels menors en edat escolar presenta símptomes depressius, amb efectes sobre l’aprenentatge i el benestar emocional

La depressió creix entre infants i adolescents i impacta en el rendiment escolar

MARTA G. BREA / VIGO

1
Es llegeix en minuts

La depressió ja no és una realitat aliena a l’escola. Segons dades de l’estudi EMO-CHILD, impulsat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, prop d’un 10% dels infants i adolescents d’entre 6 i 16 anys presenten símptomes compatibles amb la depressió. Una xifra que confirma una tendència preocupant: el malestar emocional no només afecta la població adulta, sinó que apareix cada cop abans en l’etapa educativa.

La recerca mostra una relació clara entre salut mental i rendiment acadèmic. A pitjors qualificacions, més probabilitat de presentar símptomes depressius, i a l’inrevés: la depressió interfereix en funcions bàsiques per a l’aprenentatge, com la concentració, la memòria o la motivació. Aquest cercle pot acabar cronificant el malestar si no es detecta a temps. Per això, l’escola esdevé un espai clau tant per a la detecció precoç com per a la prevenció del patiment emocional.

Entre els factors que contribueixen a aquest augment del malestar hi ha la pressió acadèmica, la por al fracàs, la comparació constant i l’impacte de les xarxes socials. Diversos informes d’UNICEF i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerten que un ús intensiu de les plataformes digitals pot amplificar la sensació d’aïllament, la baixa autoestima i els símptomes d’ansietat i depressió, especialment en nois i noies en edats primerenques.

Detectar canvis de conducta

Notícies relacionades

Els experts subratllen també el paper del professorat, sovint el primer a detectar canvis de conducta, absentisme o davallades sobtades en el rendiment. Tanmateix, molts docents alerten que no disposen ni de la formació ni dels recursos necessaris per afrontar situacions de malestar emocional complex. A això s’hi afegeixen les desigualtats socials, que poden incrementar el risc de patiment i dificultar l’accés a l’atenció psicològica.

La resposta, coincideixen les institucions internacionals, no pot ser només clínica. L’OMS defensa reforçar els serveis de salut mental infantil i juvenil, però també integrar programes d’educació emocional, regulació del malestar i benestar digital als centres educatius. Reconèixer que la depressió entra a l’escola no és alarmisme: és una condició imprescindible per començar a cuidar, també des de les aules, la salut mental de les generacions futures.