En nom de la defensa mútua

Els ànims estan caldejats, i això es percep en el ràpid que salten les alarmes. A principis de setmana, la premsa nord-americana va publicar que el Pentàgon havia ordenat a uns 1.500 soldats en servei actiu a Alaska que es preparessin per a un possible desplegament a Minnesota, escenari de fortes protestes contra la campanya de deportacions del Govern dels Estats Units. Però, a les xarxes, hi va haver altres interpretacions: ¿I si es tractava en realitat d’una maniobra de distracció i aquestes forces, especialitzades en la lluita en ambients congelats, es dirigien en realitat a envair Groenlàndia?

Vuit països europeus (Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia i el Regne Unit) van enviar la setmana passada grups testimonials de soldats al territori autònom danès. Sota l’aparença d’unes maniobres militars, en realitat es tractava d’enviar un missatge tàcit a Washington: els europeus no pensen posar fàcil l’annexió al president nord-americà. El cert és que, en cas d’invasió per la força, i prèvia aprovació pels membres del Consell Europeu, els països membres haurien de defensar Dinamarca i, per tant, Groenlàndia. Així ho van firmar al Tractat de la Unió Europea de Lisboa del 2007.

L’article 42, apartat 7, del Tractat de la Unió Europea (TUE) és la clàusula de defensa mútua de la UE. Estableix: "Si un estat membre és objecte d’una agressió armada al seu territori, els altres estats membre li deuran ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast, de conformitat amb l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides".

Exclusió dels no-alineats

Únicament n’estan exclosos els països tradicionalment considerats neutrals o no-alineats militarment en l’OTAN, com Àustria, Irlanda i Malta.

"L’article 42.7, la clàusula de defensa mútua, a diferència de l’article 5 de l’OTAN, exigeix un compromís per part dels estats membre de la Unió Europea a prestar ajuda a l’estat que ha sigut atacat", explica a EL PERIÓDICO Pol Morillas, director del centre de pensament CIDOB.

"Especifica que ho faran amb els mitjans que tinguin disponibles al seu abast. Té una lògica d’obligatorietat, però també és veritat que les capacitats dels estats membre són dispars i poden no ser oportunes per ajudar el país atacat". Tot requeriria una decisió prèvia del Consell Europeu, el conclave en què es reuneixen els 27 caps d’Estat i de Govern europeus. Hi podria haver un veto, per exemple d’Hongria, però en cas d’agressió armada seria complex per part de Budapest negar que s’activi el punt del Tractat, i rebria pressions.

"Com qualsevol assumpte de seguretat i defensa, en el marc de la Unió Europea, s’adopta per unanimitat. I això significa que després d’invocar-lo un estat, en aquest cas Dinamarca, el Consell Europeu o el Consell de la Unió haurien de donar el vistiplau.

Escenari apocalíptic

Notícies relacionades

L’Iran i el net de Roosevelt

Europa entén que la confiança amb els EUA s’ha trencat i la ruptura és possible

Aquest seria, en qualsevol cas, un escenari gairebé apocalíptic per a la UE perquè significaria que la principal potència militar del món ataca una zona que, si bé té alguns dels millors exèrcits del planeta (França, Alemanya, Itàlia o Espanya) i bombes nuclears, està en una clara inferioritat de capacitats militars.

Així que les opcions més probables per a una escalada són de caràcter merament econòmic. "Estem ben preparats amb contramesures comercials i instruments no aranzelaris", va afirmar la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, amb referència a l’anomenat "bazuca".