L’euro a Bulgària i el pacte migratori marcaran els canvis de la UE el 2026

L’entrada de Bulgària a la zona euro, les presidències xipriota i irlandesa, l’entrada en vigor del pacte migratori i la regulació de la intel·ligència artificial, a més de la vigilància sobre els lloguers de curta durada o les eleccions parlamentàries a Hongria: repassem alguns dels canvis que l’any 2026 portarà a la UE.

‘Chao’, lev; ‘zdraveĬ’, euro.

Des de l’1 de gener, els búlgars han canviat el lev per l’euro. Les dues monedes circularan en paral·lel durant un mes, abans que el canvi sigui del tot efectiu. Un canvi que ha suposat un important esforç per al país, sumit en una contínua crisi política, i que genera cert escepticisme en una part de la població que tem que porti a una alça dels preus. Els països de l’eurozona van donar el vistiplau a l’entrada de Bulgària l’estiu passat, després de complir Sofia amb els requisits que exigeixen els tractats. Això passa per garantir una inflació controlada, unes finances públiques sòlides, un cost del deute sostenible a llarg termini i una estabilitat del tipus de canvi que garanteixi que l’economia pot fer davant fluctuacions monetàries.

L’Europa fortalesa.

El juny del 2026, el conegut com a pacte migratori entrarà formalment en vigor. A la pràctica, es tracta d’un conjunt de lleis i reformes que sentin les bases d’una política de migració i asil europeu comú molt més dur per a les persones migrants. Els governs europeus hauran d’estar llestos per aplicar-les a partir de l’estiu.

Entre altres coses, els Vint-i-set hauran de tenir preparades les infraestructures necessàries per fer front, per exemple, als procediments ràpids d’avaluació de sol·licituds d’asil a la frontera. S’aplicaran als països que el bloc considera "segurs". Governs i Parlament Europeu van tancar un acord a finals del 2025 que inclou Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, Kosovo, el Marroc i Tunísia. L’objectiu del pacte és, d’una banda, fer més difícil l’accés a la protecció internacional al bloc. Per l’altre, mirar d’augmentar, facilitar i accelerar les expulsions de persones migrants que hagin arribat a territori comunitari de manera irregular.

Més regulació de la IA.

Tot i que bona part de les mesures ja van entrar en vigor el 2025, el gruix de la regulació europea sobre intel·ligència artificial (IA) serà aplicable a partir d’aquest any. Es tracta d’una de les primeres legislacions en la matèria, cosa que ha suposat tensions importants amb els EUA, que aposta per la desregulació. De fet, encara quedaran provisions pendents fins al 2027 si no hi ha rebaixes abans.

Deures per als governs.

El 2026, els governs europeus hauran d’acabar alguns deures pendents. Per exemple, hauran de traslladar en la directiva europea que aspira a reduir les emissions dels edificis, fent-los més sostenibles, abans del maig d’aquest any. Entre altres coses, hauran de presentar plans de renovació per al parc d’habitatge i garantir que hi hagi plaques solars en els edificis públics nous.

Més dades sobre lloguers.

Una de les prioritats per a la Comissió el 2026 serà treballar per abordar la crisi de l’habitatge a la UE. Un element clau en aquest treball serà la regulació de la recollida i l’intercanvi de dades relatives als serveis de lloguer d’allotjaments de curta durada. Aquesta legislació aspira a millorar i harmonitzar la informació disponible sobre aquest fenomen. Una alta font comunitària explicava que en destinacions populars, els lloguers a curt termini poden arribar a representar el 20% del parc d’habitatges. Però les dades disponibles varien i és molt difícil abordar un problema sense dades que en permetin definir la magnitud.

Ucraïna i Moldàvia, trucades sense càrrec extra.

En un nou pas profundament simbòlic cap a la integració a la UE, però que també farà la vida més fàcil de molts ciutadans, des de l’1 de gener, Ucraïna i Moldàvia disfruten de la zona d’itinerància com casa. És a dir, ucraïnesos i moldaus podran fer trucades, enviar missatges i utilitzar les seves dades mòbils a tot el territori europeu sense càrrec addicional. El mateix passarà per als europeus que viatgin a aquests països a partir del 2026.

Un calendari electoral carregat.

El 2026, quatre països de la UE celebren eleccions parlamentàries –Hongria, Xipre, Suècia i Letònia– i dos, presidencials, Portugal i Bulgària. Tot i que hi podria haver canvis en l’equilibri polític de més d’un país, un d’aquests vots podria ser determinant per al bloc. La primavera vinent, els hongaresos acudiran a les urnes i, per primera vegada en més d’una dècada, un canvi de govern sembla possible.

Notícies relacionades

Sánchez acusa els EUA de voler "apropiar-se del cru veneçolà"

La Casa Blanca no exclou usar l’Exèrcit per aconseguir Groenlàndia

Dues presidències neutrals.

A partir de l’1 de gener, Xipre ha assumit la presidència rotatòria del Consell; al juny, ho farà Irlanda. Els dos països són neutrals i agafaran les regnes de la coordinació del treball polític i legislatiu dels governs europeus.