Mor en atemptat el cap d’operacions secretes de l’Estat Major de Rússia

"Era un dels principals oficials de l’Estat Major", destaca per a EL PERIÓDICO Andrei Kalitin, reporter de la publicació independent russa Nóvaya Gazeta. Segons la seva opinió, es tracta d’"una gran pèrdua" per a l’Exèrcit rus perquè era "un oficial de gran professionalitat, que no només tenia molt bon coneixement militar, sinó també molt bona experiència en la planificació i execució d’operacions militars altament secretes".

En cas de conformar-se l’autoria ucraïnesa de l’atemptat, Kíiv estaria "donant a entendre" a l’Estat rus que "ningú [dels que prenen part en la guerra d’Ucraïna] serà oblidat" i alhora enviaria un missatge al servei de contraintel·ligència rus que "sap molt més del que s’imagina", incloent-hi la identitat dels comandaments militars "que dirigeixen les operacions" i el "lloc on viuen". De fet, segons el mitjà independent Agentstvo, l’explosió es va produir a 150 metres d’un edifici on resideixen oficials del GRU, el temut servei d’intel·ligència militar rus. En resum, per a Kalitin, es tracta d’una operació "quirúrgica" que ja s’ha convertit en "habitual" de la "crònica de la guerra a Ucraïna".

I és que es tracta del tercer atemptat en els últims 12 mesos contra alts caps de l’Exèrcit rus que dirigeixen la guerra d’Ucraïna, definida en l’argot militar rus com a "operació militar especial". Fa exactament un any, el 17 de desembre del 2024, l’explosió d’un patinet elèctric va acabar amb la vida del tinent general Ígor Kiríl·lov i el seu assistent, Ilià Polikarpov. Com a comandant de les tropes de defensa química, biològica i nuclear de les Forces Armades russes, havia ordenat l’ús de cloropicrina, una substància prohibida per la Convenció d’Armes Químiques, contra les tropes ucraïneses desplegades a l’est i al sud. "Era un criminal de guerra i un objectiu legítim", va declarar llavors una font de la intel·ligència ucraïnesa a la CNN.

A l’abril, el general major Iaroslav Moskalik, vicecap del directori principal d’operacions de l’Estat Major, va morir en l’explosió d’un artefacte improvisat col·locat en un cotxe a la localitat de Balaixikha, a la regió de Moscou. Moskalik va ser integrant de la delegació russa que va participar en les negociacions sobre Ucraïna el 2015 en l’anomenat Quartet de Normandia, i també va estar molt involucrat en l’operació militar llançada per l’Exèrcit rus a Síria el 2015 en ajuda del règim de Bashar al-Assad i qualificada eufemísticament per Moscou com a "humanitària".

Notícies relacionades

Trump nomena un enviat especial per annexionar-se Grenlàndia

Les víctimes d’Epstein

A Txetxènia i Síria

Fanil Sarvarov, mort en l’atemptat d’ahir, va néixer el març de 1969 a la regió de Perm, als Urals. Va estudiar a l’Escola Superior de Comandament de Tancs de Kazan i el 1999 es va graduar a l’Acadèmia Militar de les Forces Blindades i el 2008 a l’Acadèmia Militar de l’Estat Major General de les Forces Armades de la Federació Russa. Va participar en les guerres entre Ossètia del Nord i Ingúixia (1992) i en les subsegüents guerres de Txetxènia, fins al 2007. Entre el 2015 i el 2016 va participar en la planificació de les operacions de l’Exèrcit rus enviat a Síria per apuntalar el trontollós règim de Damasc, aliat de Moscou i finalment deposat l’any passat. Sarvarov havia sigut condecorat en diverses ocasions, incloent-hi l’Ordre del Servei a la Pàtria de primer ordre el 2014.