Menys por, però sense esperança

"La primera punyalada va ser tot just entrar a Gaza, al circular perSaladí Road, per on tantes vegades vaig passar fa dos anys, i no ser capaç de reconèixer per on caminava. Vaig haver de recórrer a Google Maps per saber on era. No hi ha res dempeus en tot el tram, cap de les botigues, magatzems, gasolineres, centres de salut...".

"Em vaig quedar en xoc al veure a l’horitzó com pràcticament s’unia el cel amb la terra a causa de la destrucció massiva del costat est de la Franja. Glaça la sang veure la línia de l’horitzó des d’un lloc on abans només es veien edificis. ¡Imagina’t que ets a la plaça de Catalunya i puguis veure la Barceloneta! Ara ja sabem a què s’assembla la fi del món".

"També encongeix el cor el mar de botigues que es veu, sembla un camp de refugiats a l’Àfrica. És una distopia".

"L’Omar és probablement la persona més important per a la missió des que vam tornar a Gaza a finals d’octubre del 2023. Gràcies a ell vam aconseguir recomençar les activitats i moure’ns enmig de la guerra. Gràcies a ell els primers equips van poder construir centres de salut, rebre medicaments, distribuir aigua, etc. El dia en què em vaig acomiadar d’ell a mitjans de desembre del 2023 vaig plorar com un nen, barreja de vergonya per anar-me’n i abandonar-los, carinyo, admiració, respecte i agraïment per tot el que ell va fer perquè la intervenció fos possible. Es va casar durant la guerra. Sí, la vida no s’atura. I ha tingut una filla. Ni les bombes ni la catàstrofe humanitària, l’intent d’eliminar el poble gazià, han impedit que la vida continuï. La nena es diu Naya (flauta, en àrab), més bonica que un sol".

"Part de la nostra feina és identificar i decidir on podem reobrir les clíniques que estan tancades per la guerra, en zones on la gent està començant a tornar. La primera serà Al-Jazeera. La segona està en un camp de desplaçats a Al-Zaytoun, serà una clínica mòbil de moment".

Al sud i el centre de la Franja de Gaza, MSF dona suport a dos hospitals –Nasser i Al-Aqsa–, a més de gestionar dos hospitals de campanya a Deir al-Balah, i operar tres centres d’atenció primària. Després de l’alto el foc, l’organització ha pogut reprendre les seves activitats a Ciutat de Gaza, on ja recolzava els hospitals Al-Helou i Al -Shifa i comptava amb una clínica. Actualment, MSF està ampliant la seva presència per poder reforçar més estructures sanitàries a les zones on es concentra un nombre més elevat de persones.

"És digna d’esment la pulcritud amb què vesteixen, sobretot les dones. ¿Com pot ser que vivint en les condicions inhumanes de la guerra, sense aigua, lavabos, dutxes, energia, sense res, vesteixin les seves abaies amb aquesta elegància i delicadesa? Em sorprèn". "Dins de tots els drames que el genocidi ha causat, el més dolorós és veure nens i nenes al carrer des de primera hora del dia carregant garrafes d’aigua que pesen més que ells, carregant llenya per cuinar, etc... Molts, descalços. És curiós veure’ls jugar a bales com fèiem a la seva edat. El que ja no és tan curiós és quan de vegades s’acosten al cotxe i intenten pujar, i quan pares perquè baixin i no prenguin mal, alguns fan el senyal amb la mà com si tinguessin una arma i anessin a disparar-te. Quin horror pensar en les ferides psicològiques que aquesta barbàrie els ha deixat".

"En les cinc visites que he fet a Ciutat de Gaza he pogut comprovar com cada dia hi havia més i més persones tornant. És encomiable la capacitat de lluita i patiment, la resiliència que el poble gazià demostra cada dia, com s’ho fan per superar la barbàrie a què s’han vist arrossegats".

"Aliments... Dia a dia han anat apareixent als mercats nous productes. Comencem a veure patates, després van arribar les pomes, els plàtans i les taronges. Un dia vam veure pollastre, però devia de ser una il·lusió òptica perquè ja no en vam tornar a veure".

Notícies relacionades

La justícia italiana posa el focus en grans marques de luxe en la investigació pel treball esclau en tallers clandestins

L’OTAN ignora les amenaces bèl·liques de Putin contra Europa

"De l’1 al 28 d’octubre van entrar 2.094 camions (75 al dia), segons el Programa Mundial d’Aliments. Està a anys llum de les necessitats i del mannà promès d’entre 600 i 800 camions diaris promesos després de l’alto el foc".

"L’última punyalada te l’emportes quan arribes al pas fronterer de Kerem Shalom i veus que hi ha quantitat de palets amb ajuda humanitària deteriorant-se i podrint-se al sol, mentre a menys de 5 quilòmetres hi ha més de dos milions d’éssers humans patint el que no està escrit... Abans, passem per diversos dols: el primer i potser més dolorós és veure les cares dels gazians, sobretot dels nens, quan veuen passar el comboi de deu cotxes blindats en el qual sortim. Saben que aquest camí porta a la sortida amb què ells ja ni somien. Et sents avergonyit i sense valor de mirar-los als ulls... Un altre duel va ser entrar a la zona roja marcada per Israel on 1.600 persones van ser assassinades i 4.000 ferides per anar on els van dir que anessin a buscar menjar".