Netanyahu promet actuar contra el terror dels colons a Cisjordània

Durant molts mesos, la violència descontrolada dels colons jueus contra els palestins amb prou feines ha merescut cap comentari del Govern israelià, però la creixent tendència dels radicals a atacar també soldats israelians ha obligat finalment l’Executiu a trencar el seu silenci. El primer ministre Benjamin Netanyahu va condemnar ahir el fenomen i es va comprometre a prendre "mesures enèrgiques contra els disturbis", tant els dirigits "contra les Forces de Defensa d’Israel com contra els palestins, perquè som una nació de lleis". El que no va dir és que aquests atacs compten sovint amb la protecció (i col·laboració) dels seus militars i la policia, així com el suport ple de diversos membres del seu gabinet.

Netanyahu va presentar els perpetradors com "una minoria" que no "representen l’àmplia comunitat de colons lleials i respectuosos amb la llei". També el cap de l’Exèrcit va prometre adoptar mesures. "Som conscients dels recents incidents violents en els quals civils israelians van atacar palestins i israelians. L’Exèrcit no tolerarà aquest fenomen d’una minoria criminal", va afirmar Eyal Zamir, cap de l’Estat Major. Aquesta setmana, per exemple, els colons van cremar una mesquita al poble palestí de Deir Istiya, al nord de Cisjordània, i la van marcar també amb pintades racistes. Uns dies abans van calar foc a una zona industrial palestina i van cremar diversos vehicles i camions amb productes lactis, a més de ferir diversos residents.

Però això és només la punta de l’iceberg. Cada dia hi ha atacs contra pobles palestins, on cremen cotxes, n’apallissen els residents amb bats i barres de metall, arrenquen les oliveres i calen foc als camps de cultiu. Alguns són autèntics "pogroms", també amb morts, com els descriu la premsa israeliana. Una política descrita per les organitzacions de drets humans com una campanya que busca expulsar els palestins per quedar-se amb les seves terres.

El mes passat va ser el més violent des que les Nacions Unides van començar a documentar aquest tipus d’incidents el 2006. Hi va haver una mitjana de vuit atacs al dia, 260 en total. Si es comptabilitzen els que van tenir lloc el 2025, la xifra supera els 1.500, segons l’ONU. "Com a poder ocupant, Israel té la responsabilitat de protegir la població civil i assegurar-se que els responsables d’aquests atacs reten comptes", va assenyalar aquesta setmana el seu secretari general, António Guterres.

La colonització, no obstant, és una política d’Estat des de fa dècades. Tot i que tot s’ha accelerat des de la formació de l’últim Govern de Netanyahu a finals del 2022, quan va posar Itamar Ben Gvir, un colon condemnat al seu dia per incitació al terrorisme, al capdavant de la Policia i un altre dels grans ideòlegs del moviment, Bezalel Smotrich, al capdavant de Finances i del departament de l’Exèrcit encarregat de les polítiques a Cisjordània. El resultat ha sigut l’esperat. Expansió de les colònies –on viuen més de 700.000 israelians– a un ritme sense precedents, connivència de l’Exèrcit en l’empresa i impunitat generalitzada davant els crims comesos.

Passivitat de l’Exèrcit

"Aquests incidents són possibles perquè l’Exèrcit es queda de braços plegats i no fa res per reprimir la violència ni protegir les víctimes", va escriure recentment el diari Haaretz en un editorial. "Entre els busca-raons hi ha soldats uniformats, membres dels esquadrons de seguretat dels assentaments, que aprofiten els uniformes i les armes que els hi entreguen per defensar-se per atacar palestins que només volen collir els seus cultius".

La rendició de comptes també és molt anecdòtica. D’acord amb el Canal 12 israelià, en els últims tres anys, des que Ben Gvir dirigeix la Policia, les investigacions policials contra presumptes delictes comesos pels colons radicals han caigut un 73%. Des del 2024 es van obrir únicament 73 expedients, davant els 235 casos que es van investigar l’any anterior.

Notícies relacionades

La droga o Maduro

Els països del Golf aposten per tributs com a alternativa d’ingressos al petroli

Però amb o sense Ben Gvir al capdavant, un dels representants més notoris del supremacisme jueu que encapçala l’avantguarda del moviment, les condemnes són sempre l’excepció. D’acord amb l’organització de drets humans israeliana, Yesh Din, només el 3% de totes les investigacions obertes des del 2005 contra la violència dels colons van acabar en condemnes.

Netanyahu també va aprofitar la reunió del gabinet per recordar que no permetrà mai un Estat palestí, una via que sí que està contemplada en l’esborrany de resolució plantejat en el Consell de Seguretat de l’ONU per avalar la pretesa força d’estabilització per a Gaza.