Les eleccions municipals a França: nou pols entre Marine Le Pen i Emmanuel Macron quan falta un any per a les presidencials

Sobre el terreny es lliura, una vegada més, la batalla entre Marine Le Pen i Emmanuel Macron, eterns rivals al ring electoral. El macronisme ha optat per una estratègia de baix perfil en aquests comicis, molt diferent a la que va portar a terme el 2020, en què va intentar guanyar nombroses ciutats sense gaire èxit. En aquesta ocasió, el bloc ha decidit concentrar les seves forces a mantenir el seu bastió a Havre, de la mà d’Édouard Philippe, que pretén convertir les eleccions locals en un trampolí cap al palau de l’Elisi. No obstant, el mateix Philippe ja ha reconegut que en cas de derrota «no estaria en bona posició per intentar convèncer els francesos de tot el país». 

A més d’Havre, el macronisme lluita per conquistar Lió de la mà de Jean-Michel Aulais, que lluita contra l’ecologista sortint, Grégory Doucet. Segons les últimes enquestes, Aulais partiria amb l’avantatge, amb prop de 45% dels vots en la primera volta, molt per davant del seu oponent.

Le Pen vol conquerir Marsella

El lepenisme, per la seva banda, aspira a guanyar terreny al mapa municipal amb la conquesta de la segona ciutat més gran de França,Marsella. El seu ascens polític ha sigut meteòric en els últims anys, i pocs imaginaven en les passades eleccions municipals del 2020 que Agrupació Nacional (RN, en les sigles en francès) podria estar entre els favorits per governar aquest tradicional bastió d’esquerres. Tot i que els sondejos apunten a una segona volta a quatre bandes, l’extrema dreta té grans oportunitats i seria un pas gegant cap a l’objectiu principal: conquerir el palau de l’Elisi el 2027. 

El partit vol també retenir el trofeu més preuat: Perpinyà. Allà, l’alcalde d’extrema dreta, Louis Aliot, parteix com a favorit per a la reelecció, tot i que amb un important hàndicap: podria veure’s obligat a dimitir a l’estiu si els tribunals el declaren inelegible en el judici d’apel·lació dels assistents parlamentaris d’RN, del qual també va sortir condemnat junt amb Marine Le Pen.  

La paradoxa francesa: força nacional, debilitat local

Més enllà de la rivalitat entre Macron i Le Pen, alguns analistes consideren que aquestes eleccions revelen un canvi en el sistema polític francès. El director general de la Fundació Jean Jaurés, Gille Finchelstein, és un dels que sosté la teoria que aquestes eleccions municipals mostren una dissociació entre el local i el nacional que «mai havia viscut França». «D’una banda, les principals forces polítiques nacionals no tenen poder en l’àmbit local: els partits avalats pels tres candidats que van obtenir un ampli avantatge en les últimes eleccions presidencials –Renaixement per a Emmanuel Macron, Agrupació Nacional (RN) per a Marine Le Pen i La França Insubmisa per a Jean-Luc Mélenchon– pràcticament no tenen presència municipal. D’altra banda, i de manera simètrica, les principals forces polítiques locals –Els Republicans, el Partit Socialista i, des del 2020, Els Verds– no tenen poder a escala nacional: a l’obtenir una puntuació inferior al 5%, cap dels tres candidats avalats per aquests partits polítics va rebre ni tan sols un reemborsament de les despeses de campanya el 2022», explica a la seva columna de la fundació.

Aquesta divergència es deu al fet que les preocupacions entre els ciutadans de localitats de menys de 1.000 habitants són diferents de les d’aquells que viuen a grans ciutats. Per als habitants de petites poblacions, la principal inquietud se centra a mantenir els serveis locals de proximitat: supermercats, metges, escoles, transport públic... a més de preservar el medi ambient. Així mateix, aquests ciutadans mantenen una relació directa i estreta amb els seus alcaldes, amb qui comparteixen espais diàriament. 

A les grans ciutats, no obstant, les preocupacions estan més centrades en la seguretat o en els impostos. Dues Frances que coexisteixen, tot i que amb grans diferències. Segons una enquesta publicada per Ipsos, i avalada per la Fundació Jean-Jaurès, el 80% dels residents confien en el seu alcalde; i l’altra, més urbana i dividida, on amb prou feines més de la meitat dels votants aproven la trajectòria de l’alcalde en el càrrec.

Rècord d’impopularitat

Notícies relacionades

Le Pen i Macron protagonitzen una altra pugna a les municipals de França

Cuba confirma que negocia amb els EUA enmig de protestes

Un altre factor que complica la lectura d’aquestes eleccions municipals; els francesos distingeixen la gestió de Macron i la del seu partit a nivell local. Mentre el president ha batut rècords d’impopularitat amb un 77% de francesos que el consideren el pitjor president de la història del país, el seu partit en l’àmbit municipal compta amb un 72% d’aprovació ciutadana. 

Una cosa similar passa amb Marine Le Pen i Agrupació Nacional. A diferència del macronisme, la líder ultra compta amb una gran acceptació en l’àmbit nacional, i encapçala els sondejos. No obstant, en l’àmbit local el partit no ha aconseguit fins ara grans èxits, el més important, el de l’alcaldia de Perpinyà. Per això, aquestes municipals també són una prova per al partit d’extrema dreta, que aprofitarà l’anhelada necessitat de canvi i de ruptura amb el passat que té el 61% de la població.