L’Iraq vota en unes eleccions marcades per l’apatia i la baixa participació

L’Iraq va celebrar ahir unes eleccions parlamentàries marcades per una apatia generalitzada i una participació que s’estima en mínims històrics, segons diversos sondejos i experts. Tots dos assenyalen una probable reelecció de l’actual primer ministre, Mohammed Shia al -Sudani, que ha aconseguit deixar enrere els pitjors anys de violència i tensió sectària al país àrab, malgrat l’enorme poder que han assumit les milícies proiranianes, convertides ara en grups mafiosos i d’extorsió.

No es preveu, no obstant, una majoria clara per al partit d’Al-Sudani, que haurà de negociar el nou Executiu –va arribar al poder el 2022– en un termini màxim de 30 dies, una cosa complicada en un Iraq fragmentat, amb alguns partits representant faccions militars i de poder enfrontades entre si. Aquestes eleccions, així, són vistes per una gran part de la població amb un enorme desinterès. S’espera una participació en mínims històrics.

El guanyador de les últimes eleccions del 2021, l’influent clergue xiïta Muqtada al-Sadr, va cridar al boicot electoral. Al-Sadr va ser marginat per totes les altres formacions, que en aquests comicis van pactar entregar el poder a un Al-Sudani poc conegut dins de la societat iraquiana.

El sistema polític de l’Iraq estipula, com al Líban, una divisió de poders entre els diversos grups que conformen el país: el primer ministre, que controla el poder executiu, ha de ser de la majoria xiïta, mentre que el president del Parlament ha de ser sunnita i la presidència, una posició més representativa que política, ha de ser per a un kurd. Els resultats de les eleccions no són esperats fins a finals d’aquesta setmana. "Per als 21 milions de votants registrats de l’Iraq, aquestes eleccions faran poc o res més que donar legitimitat a l’ordre polític de sempre. Els resultats no portaran a cap canvi dramàtic en el mapa polític iraquià", va explicar a l’agència Reuters l’analista Ahmed Yunis.

Notícies relacionades

Trump assalta amb acarnissament Europa i els seus líders: «Són febles. No saben què fer»

L’abstenció presideix les eleccions de Hong Kong, encara sota el xoc de l’incendi

L’Executiu que surti després d’aquests comicis tindrà l’àrdua tasca de mantenir els seus equilibris i relacions, alhora, amb els EUA i l’Iran, dos països cada vegada més enfrontats, sobretot després de la guerra de 12 dies de juny d’aquest any entre Teheran i Israel, en la qual Washington també va participar.

Des d’aleshores, l’Iran s’ha negat a tornar a la taula de negociacions amb l’Administració Trump, per aconseguir un acord nuclear que impedeixi que el país persa desenvolupi la seva pròpia bomba atòmica.