Gihadistes i secessionistes bloquegen la capital de Mali per asfixiar el règim

El Sahel occidental, la zona semidesèrtica considerada veïnat sud d’alt interès per a Espanya, viu una onada de violència creixent i de conseqüències imprevisibles. El focus de més tensió es troba ara mateix a Mali. Els grups gihadistes associats a Al-Qaida i els independentistes de majoria tuarega, que controlen el nord-est del país, guanyen batalla rere batalla contra les forces governamentals, que dominen el sud i el centre, malgrat el suport de soldats russos de l’Afrika Korps (la transformació de les milícies Wagner, ara controlades pel Kremlin).

Ja no només conserven el seu territori, gairebé un terç del país, aliè al control del Govern central. És que han passat a l’ofensiva i han posat els ulls en la capital, Bamako. No tant per prendre-la militarment; això seria un suïcidi, segons els analistes consultats. El que pretenen és asfixiar-la i, amb això, debilitar la Junta militar que governa el país des de fa un lustre. Estan duent a terme desenes d’atacs contra els combois de combustible i altres materials que connecten Bamako (uns tres milions d’habitants) i provocant desproveïment, apagades, confusió i caos.

"JNIM no busca un assalt frontal a Bamako per controlar-la: ni té prou capacitats ni està en línia amb la seva estratègia habitual", explica a EL PERIÓDICO l’especialista Bakary Sambe del Timbuktu Institute-African Center for Peace Studies. "Vol que el Govern col·lapsi des de dins. El grup ha après de fracassos passats i ha optat per l’asfíxia gradual, una guerra de desgast econòmic i polític que deslegitima el règim sense exposar-se a una batalla convencional, que perdria".

Els últims esdeveniments han posat en alerta les cancelleries occidentals. Els Estats Units, Alemanya o Itàlia han demanat als seus ciutadans que marxin, si és possible. Espanya té registrats 1.114 espanyols, gairebé tots residents i la majoria de doble nacionalitat, segons les dades actualitzades ahir donades pel Ministeri d’Exteriors a aquest diari. Se’ls recomana que "valorin sortir temporalment". No és descartable una operació d’evacuació massiva en els pròxims dies. Es tem també una fugida de la població civil. A prop de la meitat de les arribades a les Canàries en cayuco són de malians.

En mitjans occidentals com l’FT es comença a parlar ja de la possibilitat d’un "califat a les portes d’Europa", una cosa molt allunyada de la realitat per a experts com Beatriz de Mesa, politòloga, periodista i autora d’El fracaso de Occidente en África.

El 2025, els insurgents han estat colpejant els epicentres econòmics de Mali, per debilitar la Junta militar. Han portat a terme segrestos a la cimentera de la ciutat de Kayes, a l’oest del país. Hi ha hagut almenys sis atacs coordinats en mines d’or xineses i un altre més a la mina de liti de Bougouni.

Però l’estratègia de desgast econòmic s’està centrant, sobretot, en els bloquejos en les rutes d’aprovisionament des del Senegal o Costa d’Ivori a la capital (Bamako-Kayes o Bamako-Sikasso). A la capital hi ha llargues cues per omplir de combustible els vehicles. Aviat podria desencadenar-se el caos.

"El cor productor d’or"

"La regió de Kayes no és una elecció aleatòria per a JNIM: és el cor productor d’or de Mali, que representa el 80% de la producció total del mineral, i un corredor vital cap al port de Dakar. Al colpejar allà, JNIM no només està potencialment apoderant-se d’or; està paralitzant tota una cadena de subministrament", explica Sambe. "Cada parada en la producció, cada comboi bloquejat, cada rescat pagat és una pèrdua directa per a l’Estat (regalies mineres), un augment de costos per a les empreses (seguretat privada, assegurances) i un missatge per als inversors: Mali ja no és viable". Redueixen els ingressos per exportacions i provoquen una fugida en la inversió directa de la Xina i Rússia. Exposen així davant la població local que el Govern ha fracassat en la seva promesa de donar seguretat i sobirania econòmica.

Mali està dirigit pel general Assimi Goita, que va fer sengles cops d’Estat el 2020 i 2021. La seva retòrica antieuropea va culminar amb la sortida de l’Exèrcit francès el 2022, després d’una dècada de lluita contra els gihadistes, i dels cascos blaus de la missió MINUSMA el 2023. Des d’aleshores, tot ha anat a pitjor.

Notícies relacionades

Israel fa el primer pas per aplicar la pena capital a palestins que matin israelians

Els EUA viuen les primeres grans eleccions des de la victòria de Trump

Després del començament de la seva missió a la zona el 2013, França va negociar amb els tuaregs que busquen un Estat propi, Azawad. Així, de facto, els havia neutralitzat, per centrar-se en la guerra contra els gihadistes.

No obstant, Goita i el grup de mercenaris Wagner (ara, Afrika Korps) van decidir emprendre exclusivament la via militar. "Ara, tots els grups enfrontats amb les Forces Armades de Mali (FAMa) s’han tornat a unir, tal com havien fet el 2012, després de la desaparició de l’Exèrcit francès i d’altres agents de seguretat", diu Beatriz de Mesa.