Els Països Baixos destronen l’ultra Wilders i reben el progressisme rejovenit

La resposta d’aquest veterà polític, exvicepresident de la Comissió Europea (CE), va ser anunciar la seva retirada com a líder de la seva aliança, GroenLinks-PvdA: "És el moment de deixar pas a la nova generació", va dir, entre ovacions dels seus seguidors en una antiga sitja de cereals de Rotterdam.

Al tancament d’aquesta edició, les primeres projeccions, si es reflecteixen finalment en resultats, suposen un dur revés per a Wilders, ja que perdrà 12 dels 37 diputats que tenia. Ja estava descartat que trobés aliats per liderar un altre govern, fins i tot si hagués defensat la posició de primera força a la qual va arribar el novembre de 2023. Les eleccions van ser avançades després que Wilders hagués polvoritzat al juny la coalició de la qual era força dominant. El seu comportament erràtic va portar al caos i a l’enfonsament la coalició de govern, capitanejada pel PVV, 11 mesos després de la seva formació.

Es perfila un camí complex per a la formació d’una nova majoria en un Parlament molt fragmentat amb un total de 150 escons. Entre D66 i el bloc de Timmermans sumaran 47 escons i se’n necessiten 76 per arribar a la majoria. Al veto compartit entre el progressisme i les dretes moderades a Wilders se suma que algunes formacions del centre descarten Timmermans o altres opcions progressistes, al seu parer massa esquerrans.

Tampoc es perfila una majoria suficient entre els democristians de CDA i els liberals de VVD, el partit que va liderar Mark Rutte fins que es va convertir en secretari general de l’OTAN. Semblava de capa caiguda, però al final va quedar en un honrós tercer lloc, per davant del bloc de Timmermans. Entre liberals i democristians sumaran 42 escons. La caiguda de Wilders ha sigut paral·lela al creixement de dues formacions més de l’espectre ultra, Ja21 i FvD, amb 22 diputats entre els dos.

L’ascens de D66 va ser contra pronòstic. Fins pràcticament la vigília de les eleccions no es comptava amb Jetten en els primers llocs. Però durant la jornada electoral van començar a circular nous pronòstics, fins i tot la possibilitat que Wilders quedés destronat com a primera força després d’haver estat durant setmanes considerat favorit. A Timmermans se li atorgava el segon lloc, com a teòric aglutinant del vot jove i urbà. Al final va ser Jetten qui va guanyar aquest lloc.

En les parlamentàries de novembre de 2023, el PVV es va alçar per primera vegada en la història com la força més votada. Va trigar després vuit mesos a posar-se d’acord amb tres formacions centristes, que van posar com a condició que Wilders renunciés a estar en l’Executiu. Com a solució de compromís es va consensuar que el lloc de primer ministre l’ocupés el tecnòcrata Dick Schoof, que continua en funcions amb un equip reduït des que Wilders va retirar els seus cinc ministres.

Debat televisat

Notícies relacionades

Trump, Clinton i la trama Epstein d’abús sexual: les claus

Trump publica amb guixots centenars de milers de documents del cas Epstein: cares famoses com Bill Clinton, Mick Jagger, Michael Jackson, Sarah Ferguson...

La campanya es va tancar la vigília de la jornada electoral amb un debat televisat entre els candidats dels principals partits i amb un Wilders visiblement desencaixat i nerviós. Repetia el seu mantra que la culpa de l’escassetat d’habitatge és dels tres milions d’immigrants, segons els seus comptes, arribats als Països Baixos en els últims anys.

Van començar a creuar-se ja llavors noves estimacions de vot, en les quals el PVV de Wilders estava pràcticament empatat amb els ecologistes i socialdemòcrates del GroenLinks-PvdA de Timmermans, mentre pujaven com l’escuma les opcions de Jetten. Es van anar desinflant també les opcions de la dreta moderada de CDA, liderada per Henri Bontenbal. I recuperaven terreny els liberals del VVD, el partit de l’ex primer ministre Rutte, ara liderat per Dilan Yeligöz.