La UE promet ajuda econòmica a Kíiv però s’encalla amb els actius russos

Després d’una reunió en què va participar el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, els vint-i-sis –Hongria es va desmarcar del text– van instar la Comissió a avaluar les necessitats d’Ucraïna i presentar possibles vies de finançament. Això manté totes les opcions sobre la taula, però també evidencia que continua sense haver-hi consens per a l’ús dels actius.

Els líders van reiterar en qualsevol cas que els diners han de continuar immobilitzats "fins que Rússia posi fi a la seva guerra d’agressió contra Ucraïna i la indemnitzi pels danys causats per la seva guerra". El Consell Europeu tornarà a tractar la qüestió en la seva pròxima reunió al desembre.

El finançament necessari

Segons els càlculs de la Comissió, Ucraïna necessita uns 53.000 milions d’euros en assistència pressupostària i uns 80.000 milions en suport militar els pròxims dos anys. Després de gairebé quatre anys de guerra, als europeus se’ls estan acabant els diners i el capital polític per continuar finançant Kíiv.

"La UE es compromet a atendre les necessitats financeres urgents d’Ucraïna durant els pròxims dos anys, inclòs el suport als seus esforços militars i de defensa", va dir el president del Consell Europeu, António Costa, en una publicació a les xarxes socials. No obstant, la Comissió Europea ha de traduir aquest compromís polític en una proposta legal que permeti garantir el finançament.

Una de les primeres decisions que van prendre els aliats al començar la guerra va ser imposar sancions per congelar els actius del Banc Central de Rússia al seu territori. Cada sis mesos, la UE renova les mesures i manté immobilitzats els diners. En la UE hi ha gairebé 200.000 milions d’euros, la majoria a Bèlgica. L’any passat, els països del G-7 van acordar utilitzar els beneficis que resultaven de mantenir congelats els diners per donar un préstec a Ucraïna. Amb aquest nou pla, la UE va un pas més enllà.

Dels gairebé 200.000 milions d’euros en actius russos congelats a Europa, 175.000 estan sota el control d’Euroclear, una empresa amb seu a Bèlgica. Euroclear és un dipòsit internacional de valors, custodia actius en nom de tercers i, casualment, era el dipòsit on Rússia tenia gran part dels seus diners abans de la guerra.

En condicions normals, quan els valors vencen i es converteixen en efectiu, Euroclear torna aquests diners a la tercera part en qüestió. En aquest cas, es tracta del Banc Central de Rússia. Les sancions que pesen actualment sobre aquests actius impedeixen a l’empresa fer aquesta transferència. El que Brussel·les proposa és utilitzar aquest efectiu –actualment dipositat al Banc Central Europeu– per donar un préstec a Ucraïna. Euroclear concediria aquest préstec a la Unió Europea, que al seu torn facilitaria crèdits a Kíiv. Ucraïna només hauria de tornar aquests diners si Rússia corre amb les despeses de reconstrucció després de la guerra.

Minimitzar els riscos

No obstant, hi ha qüestions que continuen sense resoldre’s, des de com garantir que els actius es mantenen congelats fins a qui proveirà les garanties. Una altra qüestió és com minimitzar els riscos legals i les possibles conseqüències. Rússia ja ha amenaçat de confiscar béns i actius europeus al seu territori. "Els estats membres han de comprendre que, si agafen els diners de Putin, ell ens traurà els nostres diners", va advertir el primer ministre belga, Bart De Wever, a la seva arribada a la cimera.

Tenint en compte que la majoria dels actius es troben a Bèlgica, una decisió sense el suport del país sembla impossible. De Wever va advertir que si no es tenen en compte les peticions del seu Govern, farà "tot" el que estigui a les seves mans "a escala europea i nacional, políticament i legalment per frenar aquesta decisió". El primer ministre belga exigeix mutualitzar els riscos: "Si volem fer-ho, haurem de fer-ho tots junts".

Notícies relacionades

Detinguts dos sospitosos pel robatori al Louvre

Milei es juga la governabilitat en unes eleccions marcades pels EUA

Els vint-i-set governs de la Unió Europea sí que van acordar ahir el 19è paquet de sancions contra Rússia des que va començar la invasió d’Ucraïna, que inclou les nostres mesures contra el sector financer i energètic, a més de restriccions a la llibertat de moviment per als diplomàtics russos.

Després que el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, anunciés sancions contra dues grans petroleres russes, la UE va fer un pas més en les seves mesures contra el Kremlin. Davant la falta d’avenços en els contactes diplomàtics, tant Washington com Brussel·les han optat per augmentar la pressió sobre Moscou. Fonts comunitàries reconeixen que la coordinació amb la Casa Blanca s’ha reforçat en les últimes setmanes, a iniciativa dels EUA.