Milers de palestins tornen al nord de Gaza amb el primer replegament israelià

Després de més de 730 dies infernals d’ofensiva sense treva, l’alto el foc torna a imperar a Gaza. L’Exèrcit israelià va donar per iniciada la treva ahir a les 11 del matí, hora espanyola, després de l’acord anunciat la vigília entre Israel i Hamàs per implementar la primera fase del pla de Donald Trump per acabar amb la guerra més llarga i devastadora en la història moderna de la regió. El cessament de les hostilitats és també l’inici del compte enrere per a l’alliberament dels 48 ostatges que segueixen a la Franja, només 20 amb vida, una fita que s’haurà de completar en les 72 hores posteriors a l’entrada en vigor de l’alto el foc. Trump arribarà a Israel dilluns, segons el Canal 12 israelià, on s’espera que sigui rebut com un heroi, tant per ser l’artífex de l’acord com per l’ajuda incondicional que li ha prestat a l’Estat jueu tots aquests mesos.

Paral·lelament, els militars de Benjamin Netanyahu van donar per completat el seu primer replegament fins a la demarcació contemplada en el pacte. Una retirada parcial que els permetrà, no obstant, continuar controlant una mica més de la meitat del territori de l’enclavament i "continuar operant per eliminar qualsevol amenaça imminent".

Amb el mutisme de les bombes, desenes de milers de palestins han emprès camí cap al nord per mirar de localitzar les que van ser les seves cases. Queda molt poc construït després que Israel hagi llançat, en aquests dos anys, més bombes de les que van caure sobre Londres, Dresden i Hamburg de manera combinada durant la Segona Guerra Mundial, segons una investigació del Channel 4 britànic. Des del punt de vista palestí, l’objectiu immediat és pal·liar la fam i la set. L’Estat jueu permetrà a partir de demà l’entrada de 600 camions diaris a Gaza amb ajuda humanitària i material de reconstrucció per als serveis bàsics.

Són uns cent camions més dels que permetia abans que la brutal incursió de Hamàs fa ara dos anys al sud d’Israel posés en marxa la resposta israeliana, definida com un genocidi per les principals organitzacions de drets humans. A més també es permetrà als palestins entrar i sortir de Gaza a través de la frontera de Rafah, que comunica la Franja amb Egipte.

Tropes nord-americanes

Per supervisar que l’alto el foc es compleix, els Estats Units enviaran a la regió uns 200 militars, segons fonts oficials citades per Associated Press, aparentment en missió d’observació i sense mandat per obrir foc: el seu rol serà supervisar, observar i assegurar-se que no hi ha violacions, va dir una d’aquestes fonts a l’agència nord-americana. Tampoc està clar si acabaran entrant a Gaza.

A mesura que vagin tornant els ostatges, Israel alliberarà 2.050 palestins de les seves presons, una xifra que inclou 250 reus condemnats a una o diverses cadenes perpètues per delictes de terrorisme. Els noms ja estan pactats, malgrat que la llista encara no s’ha fet pública de forma íntegra.

Notícies relacionades

Daniel Iriarte, expert en desinformació: «Els radicalismes, d’esquerra i dreta, menteixen sempre»

María Corina Machado arrabassa a Donald Trump el Nobel de la Pau

Si la primera fase es compleix, el més difícil vindrà després: desarmament de Hamàs, desplegament d’una força internacional d’estabilització, replegaments addicionals dels militars israelians i govern de la Franja. Tal com s’ha concebut el pla de Trump, Gaza es convertiria en una mena de protectorat, dirigit des de Washington i altres capitals occidentals.

Hamàs sembla convençut que la guerra no es reprendrà. "Hem rebut garanties dels mediadors i de l’Administració dels EUA que la guerra ha acabat permanentment", va dir la vigília Khalil al-Hayya, un dels líders polítics de Hamàs. El seu desarmament és un dels obstacles que es preveu. Diguin el que diguin els islamistes, Netanyahu va assegurar que no hi haurà marxa enrere en aquest sentit. "Es desarmaran tant sí com no", va dir ahir.