El desarmament de Hamàs i la retirada israeliana, principals esculls de la negociació

Les negociacions per acabar amb la guerra a Gaza estan en marxa, però al puzle encara li queden moltes peces per encaixar. Les delegacions d’Israel i Hamàs van començar a negociar ahir a Egipte amb l’ajuda dels mediadors internacionals els 20 punts del pla presentat per Donald Trump per aturar l’assalt militar sobre la Franja i gestionar-ne el futur postbèl·lic. "Em diuen que la primera fase podria completar-se aquesta setmana i li demano a tothom que actuï amb rapidesa", va dir diumenge el líder nord-americà. Les presses de Trump estan més que justificades, atesa l’extrema gravetat de la situació humanitària a Gaza i el calvari dels ostatges que allà segueixen retinguts, però xoquen amb la vaguetat de la seva proposta. Generosa en el seu biaix proisraelià i parca en detalls, terminis i mecanismes de supervisió, cosa que augura una negociació complicada i no necessàriament ràpida o fructífera.

La primera fase de la qual parlava Trump és l’única que contempla algun tipus de terminis. Si les parts es posen d’acord, entrarà en vigor l’alto el foc i Hamàs tindrà 72 hores per alliberar tots els ostatges en el seu poder. Un total de 48, dels quals uns 20 seguirien vius, segons la intel·ligència israeliana. Les tropes de Benjamin Netanyahu es retiraran aleshores d’una mica menys de la meitat del territori de la Franja. Però aquí arribaria un dels primers problemes. En aquest estadi inicial de l’acord els islamistes es desprendrien de l’única carta de negociació que els queda, sense que hi hagi aparentment mecanismes per garantir que es compleixi la resta de l’acord.

"Un dels punts clau passa per saber quin paper tindran els garants internacionals, particularment Estats Units", assegura l’analista palestí Xavier Abu Eid, membre al seu dia de l’equip de negociadors de l’OAP. "L’opinió pública israeliana vol que tornin els ostatges, però no està necessàriament a favor d’acabar amb el genocidi. Això podria servir-li a Netanyahu per fer una pausa i després continuar amb l’assalt llevat que hi hagi serioses garanties internacionals", afegeix Abu Eid. De moment, Israel ha ignorat les primeres demandes de Trump. Després que Hamàs acceptés dissabte part del pla nord-americà, va demanar a l’Estat jueu que aturi "immediatament els bombardejos sobre Gaza", una cosa que no ha passat.

A més de les garanties internacionals, que es negocien al balneari egipci de Sharm al-Sheikh, l’altre gran escull potencial de la primera fase de l’acord rau en els noms dels presoners palestins que Israel hauria d’alliberar. Un total de 250 condemnats a cadena perpètua, més 1.700 gazians detinguts des que va començar aquesta última i devastadora ronda del conflicte fa ara just dos anys. El nom en boca de tots és Marwan Barghouti, l’únic líder respectat per totes les faccions palestines, condemnat a cinc cadenes perpètues. La seva posada en llibertat podria reactivar el moviment nacional palestí, colpejat a consciència a Gaza i Cisjordània, just el que Israel vol evitar.

La pau dels vencedors

A partir d’aquí, tot és una mica més complicat perquè el pla de Trump en té poc de proposta equànime o d’intent de resoldre les arrels del conflicte. És més aviat la pau dels vencedors, per la qual cosa Hamàs haurà de capitular perquè prosperi. Fa mesos que els islamistes anuncien la seva disposició a cedir el control de Gaza, però fins ara han insistit que no es desarmaran –un dels punts essencials del pla– fins que acabi l’ocupació israeliana i s’estableixi un Estat palestí. Una cosa que la proposta de Trump ajorna sine die.

Hamàs també hauria de renunciar a una altra de les seves exigències fonamentals: la completa retirada de les tropes israelianes de l’enclavament. Si bé el pla afirma que Israel no ocuparà ni s’annexionarà Gaza, no fixa cap termini per a la retirada gradual de les seves tropes –a excepció del replegament inicial– i li permet com a mínim quedar-se en el "perímetre de seguretat" que ha establert entorn de les seves fronteres. Aquest "perímetre" ocupa almenys el 15% del seu territori, segons les estimacions més conservadores.

Règim neocolonial

Notícies relacionades

La justícia europea obre la porta a reconèixer a tota la UE el matrimoni gai

Veneçuela amenaça les companyies que no volen al país

"Aquesta és una continuació de l’ocupació, si no una continuació de la guerra per altres mitjans", va dir recentment Amjad Iraqi, analista del prestigiós Crisis Group. "Pot ser que als palestins se’ls permeti quedar-se a Gaza, però no seran capaços de gestionar realment els seus assumptes". I aquí rau un altre dels esculls a la vista: el component neocolonial del pla de Trump. La seva proposta parla d’instal·lar un govern palestí tecnòcrata i apolític, però sense cap autonomia. Les decisions sobre l’enclavament les prendrà el Consell de Pau, presidit pel mateix Trump amb l’ajuda d’altres figures internacionals com l’exprimer ministre britànic Tony Blair, un dels arquitectes de la desastrosa invasió de l’Iraq.

El cap de setmana passat, un dels líders de Hamàs en l’exili va assegurar que mai acceptaran aquest Consell de Pau. "Mai permetrem que ningú que no sigui palestí controli els palestins", va afirmar Musa Abu Marzouk. Dit això, la seva organització està políticament aïllada i contra les cordes. Si vol salvar la població de Gaza, no li queden gaires més opcions que rendir-se i acceptar un acord "políticament desastrós" per als interessos nacionals palestins, tal com ho defineix Abu Eid. La disjuntiva la resumia ahir un jove de la Franja en declaracions a Reuters. "Si hi ha acord, sobrevivim; si no n’hi ha, serà com una sentència de mort", deia Gharam Mohammad, de 20 anys.