La zona d’exclusió marítima desafia la legalitat internacional

L’abordatge dels primers vaixells es va produir en una àrea declarada com aigües territorials de manera unilateral per l’Executiu hebreu

La zona d’exclusió marítima desafia la legalitat internacional
2
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Els últims dos anys, la legalitat de les accions d’Israel ha sigut posada en dubte en múltiples ocasions per actors de tota mena. Ara, la intercepció de desenes de vaixells de la Global Sumud Flotilla en aigües internacionals ha tornat a portar a la palestra aquestes acusacions. L’abordatge d’almenys els primers vaixells va tenir lloc en una zona sensible, perquè es tracta d’aigües internacionals, però Israel ha declarat de manera unilateral aquesta àrea de 120 milles nàutiques com a zona d’exclusió de navegació. Però, en realitat, les aigües territorials d’Israel equivalen a tan sols 12 milles nàutiques, extensibles a 24, de manera que l’atac en aquesta àrea viola la legalitat internacional.

L’activista Craig Murray, excap de la Secció Marítima del Ministeri d’Afers Estrangers britànic i de la Commonwealth i cap suplent de la delegació del Regne Unit davant la Comissió Preparatòria de la Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar, ha explicat les raons per les quals l’atac israelià a la Flotilla és "clarament il·legal". "La Flotilla es troba a alta mar, no en el mar territorial de 12 milles d’Israel, així que no en té jurisdicció", va exposar ahir al seu compte d’X. "El bloqueig marítim israelià fa 17 anys que està en vigor i forma part intrínseca de l’ocupació a llarg termini, considerada il·legal, segons l’opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia" de juliol de l’any passat, afegeix.

"Per tant, no es tracta d’una mesura a curt termini en temps de conflicte armat, com s’especifica en el Manual de Sanremo", assenyala Murray, amb referència al Manual sobre Dret Internacional Aplicable als Conflictes Armats al Mar. Aquest document, adoptat el 1994, prohibeix els bloquejos que causen fam o patiment desproporcionat i prohibeix atacar missions humanitàries neutrals. "En qualsevol cas, les regles de Sanremo estableixen explícitament que els subministraments humanitaris no poden ser bloquejats", insisteix. "La comissió d’investigació de l’ONU ja ha determinat que Israel està cometent genocidi; el bloqueig forma part, sens dubte, de la maquinària d’aquest genocidi", acaba dient.

Llei a alta mar

Notícies relacionades

La intercepció de la majoria dels vaixells de la Flotilla es va produir a alta mar o en aigües internacionals, que es regeixen per unes normes específiques. Mentre que en les 12 milles nàutiques (uns 22 quilòmetres) des de la seva costa els estats compten amb plena sobirania, igual que sobre el seu territori, en les seves zones econòmiques exclusives, desplegades en les següents 200 milles nàutiques (370 quilòmetres), no és el mateix. Allà els països poden regular activitats com la pesca, la mineria, la perforació i altres projectes energètics, mentre permeten a altres països la llibertat de navegació. No obstant, a alta mar, la llei que impera es regeix per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982.

Aquesta llei estipula que tots els estats poden disfrutar de la llibertat de moviment de vaixells a alta mar. Tots els barcos, excepte els que realitzen pirateria i altres activitats no autoritzades, estan subjectes a la jurisdicció de la bandera que enarboren. Per tant, un atac contra aquests vaixells és un atac contra el país que els empara i és el seu sistema judicial l’encarregat de perseguir en els tribunals els que assaltin els vaixells i segrestin la seva tripulació.