Espanya es reivindica a l’ONU com a impulsor de la defensa de Gaza i l’Estat palestí

Tot han sigut desavinences des que Sánchez prengués la iniciativa poques setmanes després que comencés l’ofensiva d’Israel contra Hamàs a Gaza, quan el nombre de víctimes civils ja estava disparat. El novembre del 2023, va viatjar a Israel i va criticar cara a cara Netanyahu per la «insuportable mort de civils» a la Franja. L’abril del 2024 va demanar a la UE que suspengués l’acord d’associació amb Israel. El març del 2024 va impulsar el reconeixement de Palestina com a Estat, iniciativa a la qual va sumar Noruega, Eslovènia i Irlanda.

Sánchez va ser per tot això blanc de les ires dels líders israelians. Però, d’un temps ençà, ja no està sol. El juliol d’aquest any, Netanyahu va acusar Emmanuel Macron d’«alimentar l’odi antisemita» i de «premiar Hamàs», després que el president francès anunciés que també reconeixeria l’Estat palestí en aquesta Assemblea General de l’ONU que ara comença a Nova York. L’Elisi va respondre qualificant les paraules de Netanyahu com a «errònies» i «abjectes». 

La mateixa sort han corregut el primer ministre del Regne Unit, el laborista Keir Starmer; el del Canadà, Mark Carney; el d’Austràlia, Anthony Albanese; o el de Nova Zelanda, Christopher Luxon. Tots van decidir reconèixer l’Estat palestí aquest mes de setembre, i tots van ser insultats com Sánchez abans. El moviment dels anglosaxons va ser qualificat per Tel-Aviv d’acte «vergonyós» que «dona un premi als que destruirien l’únic Estat jueu». Més del mateix.

Reconeixement de Palestina com a Estat

«El pas que vam donar de reconèixer l’Estat de Palestina era per a Espanya l’única via per aconseguir la implementació de la solució dels dos Estats, l’únic camí que permet satisfer les legítimes aspiracions de pau i seguretat dels dos pobles», asseguren fonts oficials d’Exteriors. «Diversos Estats han contactat amb institucions espanyoles per interessar-se sobre el nostre procés de reconeixement de l’Estat palestí i conèixer en detall la visió del Govern respecte del conflicte», apunten les mateixes fonts.

Recorden que França, Bèlgica, el Canadà, Austràlia i Malta han anunciat que reconeixeran l’Estat palestí durant la setmana ministerial de l’Assemblea General de l’ONU i que altres països ho han fet, com el Regne Unit o Portugal, ho acaben de fer i d’altres han mostrat interès a fer-ho pròximament, com Luxemburg, Finlàndia, Dinamarca, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud.

El Partit Popular va criticar en el seu moment que la mesura es prengués d’esquena als grans països de la Unió Europea. «No va ser només una decisió moralment correcta, sinó que també va contribuir des de l’any passat a generar l’impuls necessari per revifar l’esperit d’aquesta solució», conclouen des d’Exteriors. «La pròxima Conferència de Nova York en unes setmanes serà l’escenari en què serem testimonis de com anem cada dia més acompanyats».

El final de la solitud d’Espanya

Espanya va recórrer el camí al principi gairebé en solitud. A l’octubre i el novembre del 2023, després dels atacs de Hamàs en què van ser assassinades 1.139 persones i 250 van ser segrestades, els líders mundials van desfilar per Israel per mostrar el seu suport després de la matança i abraçar, sovint literalment, Netanyahu, malgrat que llavors ja bombardejava indiscriminadament la Franja. Hi havia una onada de solidaritat internacional cap a Israel. Sánchez va ser un dels últims a acudir.

Anava acompanyat del llavors primer ministre belga, Alexander De Croo, i va fer una cosa que no van fer els anteriors. Després de visitar els llocs de la matança de civils de Hamàs, com les comunitats agrícoles pròximes a Gaza, i mostrar les seves condolences, es va reunir amb el primer ministre israelià i li va retreure la mort de civils. Netanyahu va respondre recordant ETA. Després, Sánchez va anar a la frontera entre Egipte i Rafah i va dir una cosa que desencadenaria una tempesta diplomàtica i política: Estava disposat a reconèixer l’Estat de Palestina si no s’aturava l’ofensiva que llavors ja acumulava 11.000 morts palestins, majoritàriament dones i nens. Avui en són més de 65.000 (la relatora de les Nacions Unides, Francesca Albanese, apunta que la xifra podria ser 10 vegades superior). Va ser criticat no només a Israel, sinó per l’oposició a Espanya. 

En aquell temps, els principals valedors d’Israel,Alemanya i els Estats Units, ni tan sols acompanyaven Espanya en la seva petició d’un alto el foc. Volien que Netanyahu acabés la feina de destruir Hamàs. 

En els mesos posteriors, no obstant, s’anirien sumant altres veus contra la matança. El llavors president dels Estats Units, Joe Biden, va condemnar els «bombardejos indiscriminats» de la població civil gaziana, tot i que alhora continuava enviant milers de bombes. La llavors ministra d’Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, va criticar Israel per «cremar vius» civils amb els seus atacs en tendes, mentre es projectava la bandera d’Israel a la porta de Brandenburg. Ningú va prendre cap acció, tret d’una suspensió temporal d’enviament de munició ordenada per Biden per impedir sense èxit que Israel entrés a la ciutat de Rafah, ara completament destruïda. 

Pressió econòmica a la UE

El 14 de febrer del 2024, Sánchez i el seu homòleg irlandès, Leo Varadkar, van enviar una carta conjunta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, demanant-li que revisés l’acord d’associació UE-Israel perquè en la segona clàusula exigia el compliment dels drets humans, una cosa que segons el seu parer s’havia deixat de produir. 

Aleshores, el Govern de Madrid insistia gairebé en solitud que Israel incomplia el dret internacional, en particular l’humanitari. Ara n’hi ha pocs que neguin aquesta circumstància. El Tribunal Internacional de Justícia té un cas obert per «plausible» genocidi d’Israel, el Tribunal Penal Internacional ha emès una ordre de recerca i captura contra Netanyahu per crims de guerra. El grup independent de drets humans de les Nacions Unides ha conclòs que Israel comet un genocidi a la Franja, que és el que denuncien també organitzacions israelianes com Btselem o Metges pels Drets Humans i les associacions i revistes d’experts en genocidi.

Contra la inacció de Von der Leyen

Von der Leyen va ficar aquella carta en un calaix i ni tan sols va respondre, com no es cansa de recordar l’ex alt representant de Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea, Josep Borrell. Hi havia 40.000 morts menys i les principals oenagés mèdiques i de drets humans i l’ONU ja advertien de les violacions sistemàtiques de les lleis de la guerra per part de l’Exèrcit israelià. 

La setmana passada, per sorpresa, Von der Leyen va canviar d’enfocament. En el discurs de l’Estat de la Unió davant el Parlament Europeu (amb el grup de l’esquerra vestit de vermell en record als morts palestins) va clamar contra la fam forçada per Israel a Gaza i va lamentar les imatges de mares gazianes amb el cos sense vida dels seus fills en braços. I va recollir el guant que li havien tendit Espanya i Irlanda, 510 dies després: va anunciar que demanaria la suspensió, si més no parcial, de l’acord comercial amb Israel. Ja no era només Espanya la que pressionava. S’hi havien afegit els Països Baixos, Bèlgica o fins i tot França i Itàlia. 

La proposta la va aprovar immediatament l’Europarlament, amb el suport del grup del Partit Popular, un altre fet inèdit. I aquest dimecres, la Comissió ha donat llum verda al pla, que ara ha de ser ratificat pel Consell dels 27 per majoria qualificada. Se suspendran certs aspectes de l’acord comercial entre la UE i Israel, com per exemple les exclusions aranzelàries. Un terç dels productes israelians es veurà afectat i hauran de tornar a pagar aranzels, tot i que els primers càlculs són d’un impacte de tan sols uns centenars de milions d’euros. 

Ara, boicot cultural i esportiu

A l’Assemblea General que ara comença a la seu de les Nacions Unides de Nova York, l’ambient diplomàtic ha canviat respecte al de l’any passat. Hi ha països grans més propers a les tesis espanyoles, de França al Regne Unit, que ha suspès les negociacions comercials amb Israel, passant per Alemanya, que ha anunciat la suspensió de la venda d’armes que puguin ser utilitzades a Gaza, una cosa històrica i rellevant. Mitja dotzena més de països se sumaran al reconeixement de Palestina, que ja serà oficialment un Estat per a més de 150 dels 193 països de les Nacions Unides. 

La immensa majoria s’oposa a la continuació de l’ofensiva d’Israel a Gaza i exigeix que permeti l’entrada lliure de menjar. El passat 12 de juny, 149 països, inclosa Alemanya i la resta de països de la UE tret d’Hongria, van votar a favor de la proposta de resolució presentada per Espanya alcostat de Palestina, en la qual es carregava amb duresa contra les pràctiques israelianes a la Franja. 

El text incloïa una ferma condemna a «tota pràctica de fer patir fam a la població civil com a mètode de guerra». Emfatitzava l’obligació de «no privar la població civil a la Franja de Gaza de béns indispensables per a la seva supervivència». Advertia contra la neteja ètnica, rebutjant «fermament els intents de canvi demogràfic i territorial a la Franja de Gaza i Cisjordània, incloent Jerusalem Est» i «les accions encaminades a desplaçar per la força el poble palestí i a apoderar-se il·legalment del territori palestí».

Notícies relacionades

Espanya crida a consultes l’ambaixadora a Israel per les «calúmnies» als ministres del Govern

Una comissió atribueix a 6 càrrecs israelians genocidi i altres crims

Ara, l’Executiu espanyol ha posat el focus en el boicot cultural i esportiu. Després que protestes massives obliguessin a suspendre el final de la Vuelta ciclista a Espanya, el Govern ha demanat sense èxit al Comitè Olímpic Internacional que exclogui Israel per estar cometent un genocidi, una cosa que va contra els valors olímpics. I els consellers d’RTVE han advertit l’organitzador del festival d’Eurovisió que Espanya no participarà en el pròxim certamen si ho fa Israel, seguint aquesta vegada l’estela d’altres països com Islàndia.

El president d’Irlanda, Michael Higgins, ha arribat a suggerir que Israel i aquells països que li subministren armes siguin exclosos de les Nacions Unides, després de conèixer-se l’informe d’experts independents de l’ONU sobre el genocidi d’Israel a Gaza. També ha sol·licitat una acció militar amb bandera de les Nacions Unides per protegir la població civil gaziana. És, potser, un dels pocs líders que està arribant més lluny i més ràpid que Sánchez i el seu Govern de Sumar.