La crisi de la vivenda, prioritat domèstica de la UE en el nou curs polític

«Els ciutadans locals estan sent expulsats de les nostres ciutats més belles i illes. Això és inacceptable. Necessitem tornar les ciutats als ciutadans», explica el comissari europeu d’Energia i Vivenda, Dan Jørgensen, en una trobada a Estrasburg amb un grup reduït de mitjans espanyols, inclòs EL PERIÓDICO. I és que el preu de la vivenda a la UE va augmentar un 48% entre el 2015 i el 2023, una xifra mitjana idèntica a la d’Espanya, dins d’un ventall dispar: el màxim va ser el 173% a Hongria, mentre que a Finlàndia va ser de tot just un 5%.

«La UE no té gaires competències en vivenda, però sí en provisió de fons», ha explicat a aquest diari l’eurodiputat socialista espanyol Marcos Ros, que ha liderat a l’Eurocambra la proposta d’ampliar l’ús d’aquests fons i que ha obtingut llum verda de la Comissió amb una àmplia majoria en un temps rècord. En el cas d’Espanya, aquests diners els gestionen les comunitats autònomes i serà decisió de cadascuna si destinar-los a aquesta o altres finalitats. La novetat és que, fins ara, el seu ús estava restringit a vivenda d’emergència social i a rehabilitació d’edificis per adaptar-se a normativa energètica. 

«Ja no són només els més vulnerables els que no poden accedir a una vivenda, sinó que són també els joves, famílies i persones treballadores amb sous normals», emfatitza Ros. A l’ampliar-se les possibilitats d’ús, s’espera que es dupliqui la quantitat de fons destinats a aquest propòsit. Tot i que la xifra destinada depèn en última instància de cada país, per al període 2021-2027, la UE té previst el desplegament de 392.000 milions d’euros a través de Feder, Fons Social Europeu i el Fons de Transició Justa.

Prioritat promesa

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va elevar a la categoria de «crisi social» el problema de l’accés a la vivenda en el seu discurs sobre l’estat de la nació aquest dimecres. «Per massa europeus avui dia, la llar s’ha convertit en una font d’ansietat», va admetre davant de l’hemicicle. La impossibilitat d’accedir a una vivenda, va afegir, «esquinça el teixit social europeu i debilita la nostra cohesió», paraula clau que ha acabat per justificar l’ampliació de fons.  

«La crisi de la vivenda a què s’enfronten milions d’europeus requereix mesures urgents. Hem de fer que sigui més assequible, més sostenible i de millor qualitat», va afirmar Jørgensen, la cartera de nova creació del qual va ser una condició del grup socialista europeu per recolzar la investidura de Von der Leyen l’any passat. El comissari va assegurar que planeja presentar aquest mateix any resultats del Pla Europeu de Vivenda Assequible, que a més de la construcció de nou parc de vivenda amb inversió pública preveu més mà dura amb els lloguers turístics i de temporada, que hauran d’estar registrats a partir del 2026.

La crisi en dades

Les dificultats colpegen amb força els joves. A la UE, l’edat mitjana per deixar la casa dels pares és de 26,3 anys. A Espanya, la dada escala fins als 30,4 anys, gairebé quatre anys per sobre de la mitjana, amb l’impacte que l’emancipació tardana comporta al bloquejar projectes vitals, retardar la formació de noves famílies i alimentar la bretxa generacional. El lloguer tampoc és una alternativa assequible. Entre el 2010 i el 2022 el preu de l’arrendament va pujar un 18% demitjana a Europa, en gran part per la proliferació de pisos turístics que van treure vivendes del mercat convencional. 

Es considera que ningú hauria de gastar més del 40% dels seus ingressos en el lloguer o la hipoteca, incloent els costos dels serveis bàsics, segons el Fons Monetari Internacional. No obstant, aquesta és la realitat d’almenys el 10,6% de les llars europees en ciutats i un 7% en zones rurals. Von der Leyen va assegurar ser-ne conscient: «Ningú hauria de gastar gairebé la meitat del seu salari a tenir un sostre», va dir. Va esmentar estudiants que abandonen els seus estudis per no poder pagar un lloguer i treballadors essencials —sanitaris, professors, bombers– que no poden viure a les ciutats on treballen.

Falten vivendes

El desembre del mateix any, l’Eurocambra va fer un pas més a l’aprovar un comitè especial encarregat d’elaborar propostes contra la crisi habitacional. Borja Giménez, eurodiputat del PP, va ser ponent principal de l’informe per enviar unes recomanacions a la Comissió. La conclusió principal va ser que el problema és de dèficit de vivendes. En el cas d’Espanya, farien falta unes 600.000 vivendes, segons càlculs del Banc d’Espanya, ja que entre el 2022 i el 2025 es van crear 90.000 vivendes a l’any però la demanda era de 275.000 vivendes anualment.

Notícies relacionades

L’Eurocambra dona suport a trencar relacions amb Israel però evita parlar de «genocidi» a Gaza

La vídua de Charlie Kirk promet continuar amb el seu llegat després del seu assassinat: «No tenen idea del que acaben de desencadenar al país i al món»

Si bé socialistes i populars estan d’acord en el diagnòstic de la situació, el remei que proposen és oposat. Per als populars, la pregunta és «¿per què el sector privat no té gana per invertir davant aquesta àmplia demanda?», segons ha explicat a aquest diari Borja Giménez. La seva resposta és que «hi ha una excessiva burocràcia i una falta de mà d’obra i de terrenys disponibles, i la necessitat de més garanties jurídiques». Al seu parer, el pla socialista és «intervencionista», i s’enfoca massa en la càrrega contra lloguer turístic i fons voltor i poc a estimular el mercat. 

Comissió i Parlament estan a la mateixa pàgina sobre l’imprescindible d’abordar aquesta crisi social. El següent pas és acordar el com. «El més important és que ens posem d’acord i siguem capaços de donar una resposta urgent», conclou Giménez, fent gala de la capacitat de diàleg per la qual històricament ha brillat més la política comunitària que la nacional. Brussel·les és conscient que l’accés a la vivenda no és només un problema econòmic. És també una prova de cohesió per a la Unió Europea.