L’Eurocambra dona suport a trencar relacions amb Israel però evita parlar de «genocidi» a Gaza

El text, no vinculant, va tirar endavant amb 305 vots a favor, 151 en contra i 122 abstencions, reflex de les profundes divisions internes. A la falta de consens sobre el llenguatge se sumen les crítiques per la paràlisi europea davant la guerra a Gaza: l’alta representant Kallas, que va reconèixer dilluns que alguns estats membres bloquegen qualsevol resolució comuna, cosa que manté la UE en un paper secundari en una de les crisis humanitàries més greus de la regió.

Debat intern i concessions

No només el terme «genocidi» va quedar fora de la resolució. El PP europeu va aconseguir suavitzar el llenguatge eliminant referències que la fam va ser «provocada» i substituint la menció a «l’escalada de la guerra ocasionada per les operacions israelianes» per una fórmula més genèrica sobre les operacions a Gaza. També es va retirar una referència a ministres israelians que «reclamen obertament accions genocides».

El Partit Popular Europeu (PPE) va acabar sumant-se al text després de desmarcar-se en la negociació inicial. Inclosa la CDU alemanya, el grup popular va modificar la seva postura després del discurs de Von der Leyen en el Debat sobre l’Estat de la Unió. Per contrast, els socialistes van mostrar més entusiasme amb les propostes de l’alemanya que el seu propi partit: van entrar a l’hemicicle vestits de vermell, van guardar un minut de silenci en protesta i es van posar drets durant la intervenció de la presidenta de la Comissió.

Crisi humanitària i ajuda bloquejada

L’Eurocambra va donar suport així a la proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de suspendre parcialment l’acord d’associació amb Israel i frenar l’ajuda bilateral comunitària. També va donar suport a sancions a colons violents a Cisjordània i Jerusalem Est i va demanar estendre-les als ministres Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir.

Els eurodiputats van exigir obrir tots els passos fronterers i restablir el mandat i el finançament de l’agència de l’ONU per a Palestina, UNRWA, sota estricta supervisió. El text insisteix en la necessitat de garantir accés ple i segur a aliments, aigua, medicaments i refugi, així com restaurar infraestructures bàsiques. El ple recorda a totes les parts la seva obligació de complir amb el Dret internacional humanitari.

Defensa d’Israel i límits

La resolució condemna els «bàrbars crims de Hamàs» i demana sancions concretes contra l’organització. Reafirma el compromís amb la seguretat d’Israel i el seu dret a la legítima defensa, tot i que adverteix que aquest no pot justificar accions militars indiscriminades.

El Parlament reclama l’alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges i emplaça la UE a pressionar Hamàs a través de tercers països. També denuncia l’ús de la població com a escut humà per part de la milícia.

Solució de dos Estats

El Parlament va reafirmar el seu compromís amb la solució de dos Estats i va demanar avenços concrets abans de l’Assemblea General de l’ONU. Considera imprescindible la desmilitarització de Gaza i l’exclusió de Hamàs de qualsevol forma futura de governança, amb el restabliment d’una autoritat Palestina reformada com a única autoritat a la Franja.

Notícies relacionades

Multimèdia | Les 12 hores que van acabar amb Salvador Allende

El premi per a Rússia

El ple va remarcar que «no es pot permetre que Hamàs i altres organitzacions terroristes mantinguin cap control polític o militar» a Gaza i va instar els estats membres a executar les ordres de detenció del Tribunal Penal Internacional.

Finalment, va animar els països de la UE a plantejar-se reconèixer l’Estat palestí, al considerar que la seva creació és clau per a la pau i la seguretat a la regió.