Els EUA viuen una nova era de violència política després de l’assassinat de Kirk

Tots els experts volen estar equivocats, però pocs tenen aquesta esperança. L’assassinat dimecres de Charlie Kirk, figura clau de la ultradreta dels Estats Units, aliat de Donald Trump i als 31 anys la persona més determinant per a la mobilització de joves conservadors al país, es veu com un punt d’inflexió que col·loca els EUA davant una nova era de violència política. Potser, temen aquests experts, molts polítics i incomptables ciutadans, ja ha començat.

Els episodis que empenyien cap a l’abisme una nació que té aquesta violència en l’ADN de la seva història s’han intensificat en els últims anys, alhora que la ferida de la polarització es feia cada vegada més gran i més radical. Nombrosos sondejos mostren que en un país on cada vegada més nord-americans veuen la violència política com un problema greu, també són cada vegada més, en els dos extrems ideològics, els que creuen legítim recórrer-hi. I els casos en què ho han fet recentment s’acumulen. Una llista no exhaustiva inclou l’assalt al Capitoli per una turba que va creure les mentides de Trump sobre frau electoral, l’intent de segrest de la governadora demòcrata de Míchigan, l’intent d’assassinat d’un jutge conservador del Suprem i l’atac a martellades al marit de Nancy Pelosi.

Més episodis

El juliol del 2024 es va produir en un míting el més greu dels dos intents d’assassinat a què es va enfrontar en la campanya electoral Trump, a qui una bala només li va fregar una orella. I va ser un alleujament en un país on quatre presidents han sigut assassinats i un altre ha estat víctima d’un atemptat. Però des que el republicà ha tornat a la presidència la violència política s’ha intensificat, amb episodis com l’assassinat del conseller delegat de United Healthcare a Nova York, l’atac a la casa del governador demòcrata jueu de Pensilvània, l’assassinat de dos treballadors de l’Ambaixada d’Israel a Washington o, al juny, el d’una congressista demòcrata de Minnesota i el seu marit per un atacant que va ferir també un senador demòcrata i la seva dona. Fins que ara l’assassinat de Kirk ha caigut com una bomba. I tot i que no van faltar veus que immediatament es van alçar per denunciar els fets amb contundència, sense importar la ideologia o el partit, aviat va quedar clar que les opcions de frenar una escalada, de moment retòrica, són limitades.

"Populisme violent"

Robert Pape, politòleg que dirigeix el Projecte sobre Seguretat i Amenaces de la Universitat de Chicago, ha identificat el moment actual com "una era de populisme violent". En unes declaracions fetes a The Washington Post va dir que, segons els paràmetres històrics, hi ha "un alt nombre d’assassinats, intents d’assassinat i protestes violentes, i està passant tant a la dreta com a l’esquerra".

Notícies relacionades

Bolsonaro serà condemnat al Brasil per temptativa de cop d’Estat

L’Eurocambra recolza trencar les relacions comercials amb l’Estat hebreu

"Això va molt més enllà de les aparicions cícliques de violència de milícies que hem vist durant 20 anys. És un nivell diferent, un període diferent de violència política. És un fet que es pot demostrar", va dir Pape, que va definir el país com "un polvorí" en declaracions a The New York Times. En aquest diari, Matthew Dallek, historiador polític de la Universitat George Washington, va identificar aquest moment com "el més violent políticament als EUA des dels 60 i 70" del segle XX, els de la lluita pels drets civils, els assassinats de JFK, Bobby Kennedy, Martin Luther King i Malcolm X i la repressió de les protestes contra la guerra del Vietnam.

Fins i tot del Despatx Oval van sortir paraules incendiàries. En un vídeo a les xarxes, Trump va dir: "Durant anys l’esquerra radical ha comparat meravellosos nord-americans com Charlie (Kirk) amb nazis i els pitjors criminals i assassins de masses del món. Aquest tipus de retòrica és directament responsable del terrorisme que estem veient al nostre país avui i s’ha de frenar immediatament". I va afegir que trobarà els que han contribuït a aquesta atrocitat i a una altra violència política.