El Regne Unit implanta la IA a les seves presons

El Govern laborista del Regne Unit ha dipositat en la intel·ligència artificial (IA) les seves esperances per acabar amb els problemes de sobrepoblació a les presons del país. Des de l’arribada a Downing Street fa poc més d’un any, el primer ministre Keir Starmer ha defensat la implementació de noves tecnologies en els serveis públics, inclosos nous mètodes de control i vigilància que permetin crear una "presó fora de la presó" i millorar l’eficiència de les institucions penitenciàries. Però l’efectivitat d’aquests mecanismes encara no ha quedat demostrada i la seva implementació ha generat preocupació entre les organitzacions de defensa dels drets humans.

L’última mesura anunciada pel Govern consisteix a utilitzar la IA per predir episodis violents dins de les presons abans que passin. A través de l’anàlisi de diverses dades, entre ells l’edat del reclús o la seva participació prèvia en incidents violents estant sota custòdia, la nova eina permetrà als funcionaris de presons avaluar els nivells d’amenaça als diferents pavellons i traslladar els presos abans que la violència s’intensifiqui. L’Executiu també ha aprovat l’ús de la IA per identificar missatges als telèfons dels presos –inclosos els encriptats– que incloguin amenaces violentes contra altres reclusos o contra els funcionaris de presons.

Presons saturades

La situació límit a les presons del país, que estan a més d’un 97% de la seva capacitat, ha provocat un augment dels atacs dins dels recintes penitenciaris. En el cas d’Anglaterra i Gal·les, les agressions contra funcionaris de presons per cada 1.000 reclusos ha augmentat un 7% en els últims 12 mesos, mentre que la taxa d’agressions greus s’ha incrementat un 6%. El Govern està provant l’ús de pistoles Taser i ha implementat l’ús obligatori d’armilles protectores per al personal de seguretat, però insisteix en la necessitat de combinar aquestes mesures amb els últims avenços tecnològics.

L’Executiu afirma que l’ús de la IA serà beneficiós no només en termes estrictament punitius, sinó que també ajudarà a millorar els processos de rehabilitació dels presos. Però alguns experts han posat en dubte la seva efectivitat. "El resultat final serà o bé un control més gran o bé un tracte que serà percebut com una cosa freda, inhumana i digital", assegura Mike Nellis, professor de justícia penal a la Universitat de Strathclyde. "No es percebrà com una rehabilitació tradicional, però tampoc com un càstig tradicional. Simplement seran processats per màquines. Hi continuarà havent persones, però probablement hi haurà menys trobades cara a cara amb elles", afegeix.

A més de les eines ja anunciades, el Govern està estudiant altres propostes, plantejades en els últims mesos per empreses tecnològiques com Microsoft, Google o Amazon, per millorar l’eficiència del sistema penitenciari. Entre elles hi ha el monitoratge del comportament a temps real i l’ús de xips subcutanis de rastreig; l’ús de robòtica per gestionar els moviments dels presos i contenir possibles actituds violentes o la implementació d’assessors impulsats per IA que ajudin a avaluar els processos de rehabilitació. Algunes companyies també han proposat utilitzar vehicles autònoms per transportar als presos, en un intent de millorar la seguretat del personal de presons.

Aquests plans s’emmarquen en el pla d’acció que el Govern ha posat en marxa per implementar la IA en els serveis públics. Un pla que ha defensat la ministra de Justícia, Shabana Mahmood, que ha afirmat no tenir objeccions en utilitzar tecnologies de monitoratge biomètric que permetin reconèixer moviments i predir comportaments. "Continuem explorant tecnologies que ens ajudin a reduir la delinqüència, vigilar eficaçment els delinqüents i garantir la seguretat ciutadana", ha assegurat un portaveu del ministeri.

Poca regulació

Notícies relacionades

El contracte del Govern amb Huawei eleva el xoc amb el PP

Les protestes contra el Govern serbi s’agreugen al carrer

El professor Nellis alerta, però, dels riscos que comporta l’estratègia del Govern de recolzar-se en les empreses tecnològiques per millorar l’eficiència de les institucions públiques, inclòs el sistema penal. "El Govern laborista afirma que el potencial de la IA i els seus beneficis en tots els serveis públics són tan grans que no ens podem permetre frenar-lo amb una regulació excessiva. I això és el que les grans empreses tecnològiques volen sentir", assenyala Nellis, que indica que els terminis per a la implementació d’aquesta estratègia, de tot just tres anys, són massa curts. "La IA s’ha presentat com la solució a tots els problemes a què s’enfronta la justícia penal, però el pla és implantar-la a tal escala i a tal ritme que el perill de causar grans danys és enorme".

L’ús de la IA a gran escala en el sistema penitenciari també ha provocat les crítiques de les organitzacions de defensa dels drets humans, que han qualificat el pla de "distòpic". "És esgarrifós pensar que els responsables del Ministeri de Justícia s’han reunit amb el sector tecnològic per debatre l’ús de robots per gestionar els presos, la implantació de dispositius sota la pell per rastrejar el seu comportament o l’ús d’ordinadors per a predir el que faran en el futur", ha assegurat Donald Campbell, un dels màxims responsables de Foxglove, una organització sense ànim de lucre que defensa un ús més just de la tecnologia. "És decebedor veure que continuen insistint en aquestes idees i que el Ministeri de Justícia està tan disposat a escoltar-les".