Alemanya suspèn "fins a nou avís" l’entrega d’armes a Israel

"Israel està en el seu dret de defensar-se davant el terror de Hamàs. L’alliberament dels ostatges i la consecució d’una treva és un afer prioritari per a nosaltres [...]. Hamàs no pot exercir cap paper en el futur de Gaza", estableix el comunicat difós per Merz, en la línia del seu Executiu d’expressar en primer lloc el seu suport a Israel.

El pla de Netanyahu tanca encara més les possibilitats d’avançar cap a aquests objectius, afirma a continuació el líder alemany per justificar la seva decisió, amb efectes immediats, de no subministrar armes "utilitzables" per a aquesta nova ofensiva. "El Govern alemany està profundament preocupat pel patiment de la població civil de Gaza", insisteix Merz, que reitera, a més, la seva pressa a Netanyahu per no fer "ni un pas més" cap a una annexió de Cisjordània.

Alemanya ha sigut fins ara un dels grans exportadors d’armes a Israel, amb un 30% del total que adquireix aquest país. Des de l’inici de l’ofensiva israeliana, després de la presa d’ostatges de Hamàs, el 7 d’octubre del 2023 i fins al maig, Berlín ha autoritzat vendes d’armament a aquest país per 485 milions d’euros, segons xifres recents del Ministeri d’Economia.

La decisió de Merz segueix no només les alarmes internacionals sobre la fam que pateixen especialment els nens de Gaza, sinó també el creixent rebuig entre l’opinió pública a l’ofensiva israeliana. Un 80% dels alemanys desaprova el procediment del Govern de Netanyahu a Gaza. Enmig d’aquest canvi, ha causat sorpresa el bloqueig del Govern de Merz a l’acollida de grups reduïts de menors malalts o ferits.

"Són iniciatives generoses, però per atendre-les hem de resoldre una sèrie de problemes de seguretat", van afirmar fonts del Ministeri d’Interior, davant les crítiques de ciutats com Hannover, Berlín, Bonn i Leipzig al veure bloquejada la seva oferta d’acollida. Alemanya ha anat evacuant de Gaza ciutadans de nacionalitat germànica i les seves famílies, tot i que amb enormes restriccions i en grups molt reduïts.

Negativa a l’acollida

El Govern de Merz dona prioritat "a l’ajuda sobre el terreny", argumenten les fonts d’Interior. Es remeten tant a l’anomenat "pont aeri" o llançament des d’avions militars de paquets d’ajuda humanitària, que es va activar a finals de la setmana passada, com a l’atenció sanitària sobre el terreny.

Notícies relacionades

Un mes després de l’acord amb Israel, l’ajuda continua sense arribar a Gaza, i la UE, sense prendre mesures

La cimera entre Trump i Putin promet més teatre que conclusions

Hannover va ser la primera ciutat a oferir-se a atendre en els seus hospitals nens malalts de Gaza. "Volem trensmetre un senyal humanitari", va afirmar el seu alcalde, Belit Onay, del partit Els Verds i fill d’immigrants turcs. A la seva iniciativa van continuar similars ofertes de Berlín, Hamburg i altres ciutats del país. La primera resposta des del Govern de Merz va ser negativa: "És una idea electoralista i no es tracta de fer campanya amb aquestes qüestions", va afirmar la secretària d’Estat d’Exteriors Sepat Güler, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merz, sense concretar a quins comicis al·ludeix.

Els obstacles plantejats des d’Interior es produeixen en un moment en què l’opinió pública alemanya es decanta en contra del compromís quasi incondicional cap a Israel del Govern alemany. Des del Partit Socialdemòcrata (SPD), el seu soci de coalició, s’apressa el bloc conservador de Merz a replantejar el seu suport incondicional a Israel, inscrit en la "raó d’Estat" a la qual se cenyeix des de fa dècades Alemanya pels sis milions de jueus assassinats pel nazisme.