Juan Manuel Santos, expresident de Colòmbia: "Trump pressiona el règim de Maduro perquè negociï la seva sortida o es trenqui"

Els EUA concentren forces militars al Carib. Acusen Veneçuela de narcotràfic i bombardegen suposades narcollanxes. ¿Què creu que està mirant de fer Trump?

Trump està mirant de pressionar per veure si el règim de Maduro s’asseu a negociar la seva sortida o es trenca per dins. Molta gent diu que es podria produir alguna intervenció militar més directa, estil Ossama bin Laden. És una situació molt desafortunada perquè allí no guanya ningú. El règim de Maduro és il·legítim, tothom ho sap, i tant de bo internament s’aconsegueixi algun canvi, perquè la repressió de Maduro s’ha accentuat.

¿Creu que això pot funcionar?

Fins ara sí, però no hi ha mal que duri 100 anys ni cos que el resisteixi. Tant de bo es pugui trobar una solució pacífica a la situació tan trista que pateix Veneçuela, perquè qualsevol situació allí ens afecta als colombians.

I ara donen el Nobel de la pau a María Corina Machado, defensora de la democràcia a Veneçuela, però també figura polèmica. ¿Quina opinió li mereix?

Em va semblar una decisió encertada per part del comitè del Premi Nobel. María Corina ha demostrat un coratge impressionant, molta perseverança, i ha lluitat per la llibertat i la democràcia del seu país com pocs al món avui. El Nobel es dona a les persones que han fet un treball excepcional l’any anterior, i ella l’ha fet.

Machado defensa una intervenció militar a Veneçuela. ¿Creu que és una opció legítima?

Ella el que ha dit és que tant de bo es produeixi un canvi pacífic. Però no un canvi cosmètic, sinó un canvi de règim. O sigui, que el règim de Maduro no es pot mantenir en el poder. Jo no li he sentit dir que doni suport a una intervenció militar.

Més enllà de si ho ha dit o no explícitament, ¿quina opinió té?

Espero que no s’arribi a això, perquè el cost seria altíssim per a tothom. Des de fa molts anys advoco per una solució pacífica. Tant de bo la pressió que s’està exercint sobre el règim produeixi algun resultat perquè tinguem aquesta solució pacífica i evitem la violència. La violència no li convé a ningú, ni als veneçolans ni als colombians.

Trump ha posat ara en el punt de mira també Colòmbia. Acusa el seu president, Gustavo Petro, de ser un narcolíder i ha suspès les ajudes a Bogotà.

És una situació molt desafortunada. Colòmbia i els EUA han mantingut durant molt temps unes relacions molt fluides i positives. A nosaltres se’ns considerava l’aliat estratègic dels EUA a Amèrica Llatina. Això es va aconseguir després d’un treball molt efectiu, diplomàtic i de cooperació amb els EUA. És el nostre principal soci comercial, el nostre principal soci econòmic. Quan hi ha insults entre mandataris, els que acaben pagant els plats trencats són els pobles. En aquest cas, miri la paradoxa, és possible que Petro estigui buscant aquest enfrontament amb Trump per veure si aconsegueix el mateix efecte que va tenir Lula quan Trump el va amenaçar. I pot ser que alguna cosa aconsegueixi en aquest camp. També pot ser que a Trump li doni rèdits la duresa contra el narcotràfic. Però qui acaba beneficiant-se d’això és el crim organitzat que domina el narcotràfic i totes les economies il·legals. És el divideix i regnaràs. Colòmbia és la font del 80% de la intel·ligència estratègica que utilitzen els EUA en contra del narcotràfic. Llavors, ¿qui se’n beneficiarà? El crim organitzat. I ¿qui en surt perjudicat? Els pobles dels EUA i de Colòmbia.

¿Per què els està costant tant als països llatinoamericans desfer-se del narcotràfic?

Per la falta de cooperació entre els països. Amèrica Llatina feia molt que no estava tan desintegrada. Els presidents barallant-se entre ells: Mèxic amb l’Equador, Colòmbia amb el Perú, l’Argentina amb el Brasil. Aquesta desintegració genera falta de cooperació. I un enemic com el crim organitzat, que està creixent, que és multinacional, que està utilitzant les tècniques més avançades per cometre els seus delictes, requereix cooperació entre els països i també amb els EUA, perquè és un enemic comú.

Vostè va ser un dels grans artífexs de l’acord de pau a Colòmbia. Segons una enquesta, més del 70% dels colombians estan descontents amb el ritme d’implementació de la pau.

Jo també estic descontent amb això, perquè el Govern passat, per raons polítiques, va fer campanya en contra del procés de pau. Van fer molt poc. I aquest Govern, entre altres raons per la seva total incapacitat per coordinar i organitzar-se, tampoc l’ha implementat com cal. Aquest acord no només va ser per desmobilitzar, desarmar i reintegrar les FARC, la guerrilla més poderosa i antiga d’Amèrica Llatina. Amb aquesta pau vam resoldre el conflicte armat. I ara tenim bandes criminals mirant d’omplir aquest buit.

Notícies relacionades

Diputats britànics demanen la retirada efectiva dels títols del príncep Andreu

Witkoff i Kushner busquen a Israel preservar el fràgil alto el foc a Gaza

¿Torna l’intervencionisme militar dels EUA a Amèrica Llatina?

Espero que no, però el que passa al món és preocupant. La falta de respecte pel dret internacional, el debilitament de les Nacions Unides... Els països que van inspirar la creació de l’ONU són els primers que estan violant aquestes regles de joc. Miri a Rússia, miri als EUA. Tant de bo els països reaccionin, perquè la llei de la selva no li convé a ningú. Ni tan sols als poderosos.