El Japó vira cap al militarisme en plena escalada de la tensió al Pacífic

El país, que fins i tot va renunciar a les seves Forces Armades, hi dedicarà més del 2% del seu PIB i anuncia nous augments. Aquell article 9 ja va ser jivaritzat amb el "dret a l’autodefensa col·lectiva", un concepte gasós que permet intervenir el país si un aliat és atacat: per aquesta gatera els Estats Units poden arrossegar el Japó en les seves aventures bèl·liques globals. Va passar 10 anys enrere i sense debat parlamentari durant el mandat de Shinzo Abe, un conegut ultranacionalista que desdenyava l’article com una imposició dels vencedors. Abe, ja mort, és encara el far del Partit Liberal Democràtic (PLD), la formació conservadora i hegemònica gairebé sense excepció durant set dècades.

Fins i tot es grapeja ja el vell tabú nuclear. També el Japó, per raons òbvies, va ser exemplar en això. El 1967 el seu primer ministre, Eisaku Sato, va enumerar els tres principis vigents de no posseir, no fabricar i no allotjar armes nuclears al seu territori. Contra la tossuda amenaça nord-coreana i l’auge xinès va confiar sempre en el paraigua nord-americà. La interpretació fenícia de la seguretat de Donald Trump i els seus rampells han catalitzat el debat: si el xèrif hi renuncia, s’hauran de defensar ells mateixos. La dissuasió estesa no és legalment vinculant, encara que Tòquio hagi intentat plasmar-la per escrit, i el tebi compromís de Trump a defensar Taiwan en cas d’atac xinès recorda que a Washington res és per sempre.

Sobre la possibilitat nuclear ja es parla sense pudor. Shigeru Ishiba, primer ministre, va proposar una versió asiàtica de l’OTAN amb armes nuclears al seu territori. Vuit alts militars retirats sostenien mesos enrere que "havia arribat el moment" en què el Govern revisés la política nacional i fins i tot aquells tres principis. En la premsa nacional abunden els analistes, japonesos i estrangers, que empenyen cap a aquesta via.

Amb les 45 tones de plutoni "per a ús pacífic" amb què comptava el Japó a finals del 2023 n’hi ha prou per a 7.000 bombes atòmiques com la de Nagasaki, segons alguns càlculs. Tòquio s’ha compromès a reduir-lo per rebaixar l’ansietat veïnal, segons el mitjà Nikkei, però és evident que no li escasseja la matèria primera. L’escenari, en qualsevol cas, no és imminent. Una bomba no serveix de gaire sense míssils, bombarders o submarins per disparar-la i aquesta estructura exigiria anys d’inversions.

Les "demandes de Trump"

"El Japó és un cas trist", es resigna Peter Kuznick, professor d’Història i director de l’Institut d’Estudis Nuclears de l’American University. "Quan vaig començar a visitar-lo el 1995, el suport a l’article 9 era intens. Ara l’article ha sigut destrossat. He vist la creixent militarització, almenys des de temps d’Abe, i ha empitjorat en els últims anys. El meu amic Hatoyama (Yukio Hatoyama, ex primer ministre) va intentar resistir la pressió dels EUA per conservar tropes a Okinawa i Obama va anar en contra seu. Trump i Biden han sigut igual de dolents. El Japó, que un dia va ser el país més pacifista del món, ara dobla el seu pressupost militar i complirà les demandes de Trump d’augmentar-lo encara més", assegura.

Notícies relacionades

Apple esquivarà les taxes invertint més als EUA

Hiroshima evoca els horrors de la bomba atòmica

La recent irrupció de l’extrema dreta, abans diluïda en el PLD, no tranquil·litza les aigües. El partit Sanseito, amb el seu discurs trumpista sobre "el Japó, el primer", no vol armes nuclears nord-americanes, sinó pròpies, pretén més despesa militar i reformes constitucionals que emparin atacs preventius contra enemics si intueixen un conflicte "inevitable". I dels seus discursos es dedueix que l’enemic és la Xina. "El sentiment popular no és encara tan greu com a Corea del Sud (el 73% de la seva població defensa la possessió d’armes nuclears, segons una enquesta del febrer de Gallup Korea), però un nombre creixent de japonesos agrairia comptar amb armes nuclears. Uns anys enrere, només suggerir-ho hauria sigut un anatema", afegeix Kuznick.

Més del 60% dels japonesos defensen els tres principis, segons una enquesta recent d’un think tank de la Universitat de Tòquio. La llarga oposició monolítica a les armes nuclears s’ha esvaït, però persisteixen els recels massius. Aquell país de fanàtics brutals que va cometre atrocitats a tot Àsia va ser després el més esforçat lluitador per la pau global. Els seus titubejos actuals són un símptoma inquietant de cap a on va el món.